El PSOE ensopega i no millora resultats

MadridPedro Sánchez s’ha complicat el futur a la Moncloa. El PSOE va guanyar ahir les eleccions però ho va fer sense millorar els resultats del 28-A: va obtenir 120 diputats, tres menys que a l’abril, i perd també la majoria absoluta del Senat. L’aposta se li ha girat en contra no només per haver donat l’oportunitat de créixer a la dreta -l’extrema dreta va situar-se com a tercera força-, sinó també -i sobretot- perquè el Congrés sorgit del 10-N estarà més fragmentat. La dreta tindrà més força i Sánchez necessitarà almenys Unides Podem i els independentistes per governar si no vol caure en braços del PP. Ras i curt, el líder del PSOE s’ha complicat la vida. Va fer una aposta arriscada i l’ha perdut.

A Sánchez guanyar les eleccions li servia de poc. Només li valia millorar el resultat del 28-A, quan va obtenir 123 escons. Ell mateix ho havia repetit als mítings de la campanya: “Hem de guanyar, però hem de guanyar bé”. I el PSOE ahir va guanyar, sí, però és una victòria amb aires de derrota. Sánchez havia plantejat el 10-N com un plebiscit a la seva gestió, i el seu objectiu a l’hora de forçar la repetició electoral era sortir-ne reforçat, sumar més de 123 escons per poder negociar la formació del govern amb una posició més còmoda. Res d’això s’ha complert.

Amb la repetició electoral, Sánchez s’ha disparat un tret al peu. El resultat confirma l’estratègia fallida del PSOE. Sánchez i els seus estrategs van menystenir els riscos de tornar a les urnes i van subestimar els efectes de la sentència del Procés o del cansament dels electors d’esquerres. L’error de càlcul situa el PSOE en una situació encara més complicada que el 28-A, amb majories encara més difícils per a un govern estable.

Opcions limitades

Si no hi ha una gran coalició entre el PSOE i el PP, les opcions de Sánchez per mantenir-se al govern són molt limitades: els números només li surten si als seus escons s’hi sumen els d’Unides Podem, els de Més País i -descartats els de JxCat, a qui Sánchez ha ignorat en els últims mesos-, els d’ERC i els del PNB. Però després de la sentència del Procés, un sí dels republicans és poc probable. Els socialistes haurien de buscar abstencions entre les formacions de la dreta, i ni tan sols així té garantit mantenir-se a la Moncloa. Amb tot, el més probable és que Sánchez acabi governant en minoria, amb un executiu inestable que depengui d’altres forces per aprovar els pressupostos i qualsevol altra iniciativa.

Gairebé a mitjanit, Sánchez va sortir al carrer per proclamar-se guanyador dels comicis i demanar “responsabilitat” i “generositat” a la resta de partits per desbloquejar el govern. “El nostre pla no és continuar guanyant eleccions. És aconseguir un govern estable i fer política”, va dir davant d’uns centenars de militants, menys que en altres ocasions. Amb el 28,02% dels vots (6,6 milions), el PSOE creix a Andalusia, on es torna a situar com a partit més votat, però perd escons a Madrid, les Illes Balears, l’Aragó, Navarra i Cantàbria. Per si el PSOE té alguna temptació de mirar cap a la dreta per governar, ahir els militants i simpatitzants que es van reunir a Ferraz li van marcar el camí a Sánchez: “Amb Podem, sí. Amb Iglesias, sí”, deia una pancarta.

Duresa amb Catalunya

El PSOE havia apostat per apujar el to amb Catalunya durant la campanya i va arribar a amenaçar amb aplicar l’article 155 si el president de la Generalitat, Quim Torra, tornava a la via unilateral. Els disturbis per la sentència del Procés van esclatar en plena precampanya i Sánchez va intentar demostrar que tenia la situació controlada mentre l’oposició li reclamava mà dura. El difícil exercici d’equilibri entre la fermesa contra l’independentisme i la proporcionalitat en la resposta que va intentar Sánchez ha tingut el seu cost electoral. El final de la campanya electoral va estar marcat pel pessimisme i l’equip de Sánchez donava per bo no caure gaire per sota dels 123 escons. El candidat socialista va apel·lar insistentment al vot útil per desbloquejar la política espanyola i formar govern. El resultat del 10-N confirma les males sensacions dels últims dies de campanya: deixa el PSOE amb només 120 escons i el bloc de dretes reforçat. Deixa una Espanya encara més ingovernable. És el fracàs de Pedro Sánchez.