Política 18/11/2021

¿Es quedaran els funcionaris sense pujada de sou si no hi ha pressupostos?

El Govern hauria d'aconseguir els suports necessaris per tramitar-la com una ampliació de crèdit

3 min
Sabater passa al costat d'Aragonès i Puigneró al Parlament, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaSense pressupostos tot és més complicat, però tot és possible. El Govern ha consignat en els comptes de l'any que ve un increment de més de 5.000 milions d'euros respecte als del 2020 , entre els quals destaquen 2.000 vinculats directament als fons europeus. Què passarà amb aquests diners si la CUP manté l'esmena a la totalitat i no es troben socis alternatius per tirar endavant els pressupostos? ¿Estan en risc? La resposta és sí i no. El fet és que si a partir de l'1 de gener hi torna a haver pròrroga, aquests recursos no formaran part dels pressupostos, però això no significa que no es puguin incorporar a posteriori. Per fer-ho, el Govern hauria d'aprovar un decret per incrementar el crèdit dels pressupostos amb aquests recursos que arribarien des del govern espanyol i posteriorment el repartís entre les conselleries. Podria no haver ni tan sols de passar pel Parlament. Si ho hagués de fer, l'executiu hauria de trobar la majoria parlamentària necessària. És, de fet, una pràctica habitual a la cambra, no només quan hi ha pròrroga pressupostària sinó també quan hi ha noves necessitats de despesa durant l'any. Caldria, això sí, aconseguir la majoria parlamentària necessària, però tenint en compte que són fons finalistes (és a dir, que van assignats a un projecte concret i el Govern no té marge per reassignar-los) i que bona part dels grups els reivindiquen, no hauria de tenir problemes per aprovar-los.

El marge de la Generalitat amb aquests fons és molt reduït. Els recursos provenen de la Unió Europea i els canalitza el govern espanyol. Per tant, són els ministeris els que s'encarreguen de seleccionar els projectes, que han d'anar vinculats a la digitalització i l'economia verda. El Govern pot intentar influir en la decisió i ajudar les empreses a aconseguir-ne una part, per exemple amb l'oficina que ha presentat aquesta setmana la conselleria d'Empresa . L'última paraula és, però, de l'Estat, que transfereix els recursos a la Generalitat perquè els destini específicament a les empreses que s'han seleccionat. Els recursos, per tant, hi són i amb una autorització del Parlament n'hi hauria prou per gastar-los independentment de si hi ha pressupostos o una nova pròrroga.

El funcionament és el mateix que es fa servir, per exemple, quan s'acorda un increment salarial per als treballadors públics. Es va fer per última vegada el 2019, en pròrroga pressupostària. Aleshores van ser 814 milions d'euros d'increment de crèdit finançat gràcies al fons reservat per l'Estat a les comunitats autònomes i amb les bestretes del model de finançament. Precisament els pressupostos del 2022 també incorporen una pujada de sou per als funcionaris del 2% (més de 300 milions d'euros) que, tenint en compte els precedents, tampoc hauria de ser un escull difícil de superar considerant que aquestes qüestions s'acostumen a validar per unanimitat. El 2021 també ha sigut un any de pròrroga pressupostària i això no ha sigut impediment perquè el Govern aprovés un increment de crèdit de 1.800 milions d'euros destinats a les necessitats urgents derivades de la pandèmia de covid-19 a compte del Fons de Liquiditat Autonòmica. Una decisió que ni tan sols va haver de passar pel Parlament.

Les limitacions d'una pròrroga

Si, com ara, es tracta d'uns pressupostos expansius, sempre hi ha marge per anar fent ampliacions de crèdit, especialment quan els recursos arriben de les transferències de l'Estat (que també està pendent d'aprovar els comptes per a l'any que ve) i de la millora de l'economia. El problema d'aquesta pràctica si es generalitza i no es fa puntualment és que pot atemptar contra l'esperit dels pressupostos. N'escrivia a l'ARA quan es va presentar el projecte el catedràtic de la UPF i exsecretari d'Economia de la Generalitat Albert Carreras.

Hi ha almenys dos problemes més associats als increments de crèdit en pròrroga. El primer és la falsa sensació d'absència de competència, és a dir, que l'aprovació d'un nou crèdit amaga que aquests recursos no s'han destinat a una altra partida. Als pressupostos queda clar el que es destina a hospitals, escoles i carreteres, però si s'aproven per separat no es té la imatge global del que prioritza el Govern. El segon problema és que es necessita negociar cadascuna de les partides que es vulguin aprovar, fet que provoca que s'acostumi a optar només pels projectes que generen més consens: en aquest cas podrien ser precisament els fons europeus i l'increment salarial dels treballadors públics. S'hauria de veure si els recursos per destinar a la gratuïtat del P2 o l'increment dels recursos destinats a habitatge, per exemple, generen prou suport parlamentari.

I una última qüestió, esclar. Amb una pròrroga pressupostària el Govern no té marge per fer noves inversions ni per ampliar les plantilles. Almenys en teoria, perquè amb el covid-19 ha quedat demostrat que sempre hi ha marge quan arriba una pandèmia. En tot cas, la situació òptima per a qualsevol executiu és l'aprovació dels pressupostos i això és el que s'ha conjurat a fer el Govern. De moment, amb la CUP.

stats