Rita Barberá reconeix al jutge haver donat 1.000 euros al PP però nega haver-los recuperat en bitllets de 500
L'exalcaldessa de València presenta un escrit d'11 pàgines al jutge i apunta a una possible revenja de qui va ser la seva mà dreta, Alfonso Grau
ValènciaL'exalcaldessa de València i actual senadora del PP, Rita Barberá, s'ha dirigit per escrit al jutge que investiga el cas Imelsa per assegurar que "en cap moment" el partit li va retornar els 1.000 euros que va donar a la formació conservadora per sufragar les despeses de la campanya electoral de les eleccions municipals del 2015, diners que va aportar mitjançant un taló bancari contra el seu compte corrent.
Així consta en l'escrit d'al·legacions, d'11 pàgines inclosa la documentació aportada i al qual ha tingut accés Europa Press, lliurat al jutge del jutjat d'instrucció número 18 de València que investiga la peça principal del cas Imelsa i la separada derivada de l'operació Taula, centrada a esbrinar un presumpte blanqueig de capitals en el grup municipal del PP a l'Ajuntament de València. En aquesta causa hi ha 47 persones investigades, entre assessors, exassessors, edils i exregidors del grup municipal, i també hi figura com a imputat el mateix Partit Popular.
Aquest mes de febrer el magistrat instructor va oferir a Barberá declarar abans de decidir si elevava al Tribunal Suprem la causa, com demanava el fiscal, encara que precisava que no seria cap interrogatori. L'exalcaldessa va acceptar l'oferiment encara que no va precisar en quina forma la faria. Finalment, ha optat per presentar un escrit davant el jutge en el qual dóna la seva versió dels fets, i evita així comparèixer al jutjat.
En l'escrit, Barberá indica que la mecànica emprada per a la donació seria, si bé "no ho recorda amb exactitud", fer arribar al grup popular per servei intern el taló perquè es cobrés i, com a conseqüència d'això, va ser abonada en el compte del grup municipal popular designat a aquest efecte.
"En cap moment se'm va retornar aquesta quantitat, en conseqüència és absolutament fals el que s'ha dit entorn dels dos bitllets de 500 euros", indica la senadora, que aporta els moviments del seu compte bancari entre l'1 de març del 2015 i el 30 d'abril del 2015.
Així mateix Barberá assegura que, com a candidata, no va intervenir en el comitè de campanya, que és l'organisme que assumeix les competències d'organització de l'activitat davant un període electoral, com la programació d'actes, la selecció d'argumentaris o la redacció de discursos, amb el suport "del necessari finançament que dissenya, programa i executa el comitè de campanya".
L'exalcaldessa precisa que en aquest organisme –document que adjunta– no s'hi integra perquè és "la candidata" amb la finalitat de "captar vots", la qual cosa li "absorbeix prou temps perquè ni tan sols pugui adquirir cap coneixement sobre temes relacionats amb competències que no són les seves" sinó del mateix comitè.
Sobre aquest tema, afegeix que amb la seva responsabilitat no s'interessava per cap altre assumpte i menys per qüestions que eren ateses per aquest òrgan, que va ser el que va decidir adoptar com "una mesura més" del pla de finançament de 1.000 euros per part de càrrecs, candidats i assessors una aportació "absolutament onerosa" sobre la qual no se li va plantejar cap condició "i encara menys la possibilitat que li fos retornada".
Barberá també fa referència a les declaracions de quatre exassessors del PP de València que van revelar al jutge que van ser objecte de pressions perquè fessin les donacions que els serien retornades l'endemà en efectiu, en bitllets de 500, i explica que formaven part de l'equip del vicealcalde Alfonso Grau, a qui podien haver-se dirigit "per proximitat i confiança" en el cas d'haver-se sentit alarmats.
Apunta a Grau
L'exalcaldessa afegeix que la seva relació amb Alfonso Grau –que va ser durant molts anys la seva mà dreta a l'Ajuntament– no es va interrompre per la seva dimissió el 16 de març del 2015 sinó "temps després", a partir de la sortida de la llista electoral d'un familiar directe de l'exvicealcalde arran de la publicació d'unes "compromeses converses públicament conegudes". Barberá es refereix a l'exregidora i esposa de Grau, María José Alcón, i a l'enregistrament que es va conèixer en què parla amb l'exgerent d'Imelsa –conegut com 'el ionqui dels diners'–, Marcos Benavent.
En aquest temps, afirma que "mai" se li va dir que aquest grup d'assessors dubtava de l'operació de donatius i entén que ningú els va haver d'amenaçar de perdre la feina perquè això depenia del nombre de regidors que obtinguessin en els comicis i de l'elecció posterior del regidor. Per aquest motiu atribueix el rebuig d'aquestes persones a fer els donatius al fet que el seu "protector" (Grau) no anava a continuar en la llista i ells no seguirien d'assessors.
La senadora qüestiona la "reacció" de Grau vuit mesos després amb les manifestacions públiques i també la conversa gravada a Alcón en què descrivia el mètode de blanqueig i en la qual afirmava que el que havia succeït era "corrupció política total".
Per a Barberá, "sorprèn" i és "inaudit" que una intervenció telefònica acordada el 14 d'abril donés fruits un dia després. De la mateixa manera, expressa "estupefacció" per l'anònim esgrimit com a prova de càrrec en contra i que va arribar dos dies després de la conversa telefònica gravada.
