Política 24/10/2021

Rodalies: l’enèsim intent de completar el traspàs més polèmic

El 2009 es va executar un traspàs parcial, font dels problemes actuals

3 min
El ministre Manuel Chaves i el conseller Joan Saura a la reunió del 2009 en què es va tancar el traspàs de Rodalies.

Barcelona“Avui és una jornada històrica”. L’ús recurrent d’aquesta expressió no és exclusiu dels temps del Procés, sinó que ve de molt abans. Per exemple, el 29 de desembre del 2009, a la seu del ministeri de Política Territorial, van pronunciar la frase el llavors conseller Joan Saura i el ministre Manuel Chaves. Aquell dia es va entonar per celebrar el traspàs de mans de l’Estat a mans de la Generalitat de la competència en Rodalies. Un traspàs que va ser parcial i que, amb el pas del temps, s’ha demostrat insuficient i una font de problemes. Ara, amb la reactivació de les relacions bilaterals entre la Generalitat i l’Estat, la reivindicació catalana de fer un traspàs complet i definitiu torna a agafar força, tot i que el govern espanyol ja ha subratllat que no té cap intenció de posar-ho fàcil. Què va fallar, llavors?

El traspàs es va concretar amb un reial decret que entraria en vigor dos dies després, amb les campanades de Cap d’Any. El document dedicava 13 punts a especificar quines funcions assumiria la Generalitat, però es resumia en el fet que, bàsicament, es feia càrrec de la gestió, la regulació i la planificació del servei, és a dir, la capacitat per gestionar horaris i preus. En canvi, dedicava un únic punt a especificar quines atribucions no perdria l’Estat malgrat acceptar el traspàs. Un únic punt, però que seria clau perquè l’Estat es reservava mantenir el control sobre “la infraestructura de la xarxa ferroviària”. Per tant, la Generalitat assumia Rodalies, però no disposaria de les vies, de les catenàries ni dels trens.

Feia mesos que es negociava, però la transferència es va escenificar en una reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat d’aquell 29 de desembre. Aquella va ser la primera reunió, en qualitat de tècnic, de l’avui professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Aguirre, que més endavant participaria en el traspàs de Regionals. Recorda com van prendre la paraula el ministre i el conseller, i com aquell dia “tothom estava encantat”. Després, però, començarien els problemes. I no només perquè el traspàs fos parcial, sinó pel dèficit d’inversions que ha tingut la xarxa. Chaves va prometre llavors 1.880 milions en inversions a Catalunya per a l’any següent, però seria la primera de moltes promeses incomplertes. “La idea era traspassar el servei vinculat a una inversió molt potent. Era el 2009-2010. Va arribar la crisi i no es va acabar executant”, rememora. Un problema que s’ha anat repetint amb crisi o sense. Amb la presentació ara fa dues setmanes dels nous pressupostos estatals, va quedar al descobert que, dels 256 milions promesos el 2021, se n’han executat 53. El 22%.

La història es repeteix

En aquella Comissió Mixta també hi havia Anna Simó, en qualitat de diputada d’Esquerra Republicana. Com Aguirre, recorda que aquell dia ja s’havia fet “tota la feina” -liderada pel conseller Joaquim Nadal- i que poca cosa més hi havia a fer. El seu avís és que, dotze anys més tard, la història es repeteix. El 2009, com la setmana passada, el traspàs de Rodalies ja va generar diverses jornades de vaga entre els treballadors, temorosos de veure’s afectats pel canvi de titularitat. “Recordo que ja llavors els sindicats grans van muntar una vaga salvatge. [El govern espanyol] es va acollonir, i el traspàs va ser parcial”, explica.

Pel ministeri de Política Territorial va passar, fa molts anys, l’economista Germà Bel, que temps després manifestaria el seu desengany per l’opció federal i faria el salt a l’independentisme. Per a ell, el traspàs de Rodalies ha acabat esdevenint un “pou de frustració” perquè “la mare dels ous”, la infraestructura, mai ha estat en mans de la Generalitat. Un dels problemes de fons, exposa, és que la situació de Rodalies mai ha interessat a Madrid. “Els alts funcionaris del ministeri sabien què passava a Rodalies de Madrid perquè els ho explicaven els treballadors. En canvi, els costa molt de saber com funciona la resta”, resumeix.

stats