Sánchez no cedeix davant Trump i la UE el defensa

Madrid / Brussel·lesLluny d'abaixar el suflé, Pedro Sánchez planta cara. Després de l'amenaça de Donald Trump de tallar tot el comerç internacional amb Espanya per la decisió de vetar l'ús de les bases de Rota i Morón per a la guerra contra l'Iran, el govern espanyol ha reaccionat desafiant l'administració nord-americana. Fonts de la Moncloa asseguren que Espanya "compta amb els recursos necessaris per contenir possibles impactes, ajudar els sectors que puguin veure's afectats [per la guerra comercial] i diversificar les cadenes de subministrament". A més, aprofiten per recordar als Estats Units que Espanya és una "potència exportadora de la Unió Europea i un soci comercial fiable per a 195 països del món": "Amb els EUA tenim una relació comercial històrica i mútuament beneficiosa". En aquest sentit, des del govern espanyol llancen un avís a l'administració Trump: "Si vol revisar la relació ho haurà de fer respectant l'autonomia de les empreses privades i la legalitat internacional", i insten els Estats Units a respectar també els "acords bilaterals" amb la Unió Europea.

El missatge de Trump ha agafat el govern espanyol en plena sessió de control al Senat. Cap dels ministres del PSOE, al sortir de la sessió, ha volgut fer declaracions. "És un tema seriós i delicat", han apuntat fonts del govern espanyol entre corredisses i micròfons. Ara bé, lluny de passar-hi de puntetes, el president espanyol, Pedro Sánchez, té previst comparèixer demà dimecres a les 9 després del xoc amb l'administració nord-americana per valorar els darrers esdeveniments en política internacional. És a dir, pretén mantenir el pols amb Donald Trump. No és el primer cop que ho fa: va ser un dels líders més contundents de la UE davant de les amenaces dels EUA a Groenlàndia, va rebutjar augmentar la despesa militar a petició de Trump i va ser punta de llança en el reconeixement de l'estat palestí en plena guerra amb Israel.

Forma part de l'estratègia de la Moncloa buscar la confrontació amb el líder estatunidenc. Per als estrategs del govern espanyol, la política ja no s'articula a través de l’eix ideològic tradicional dreta-esquerra, sinó que ara es divideix entre els demòcrates i una mena de “feixisme modern” representat per Donald Trump –que està arrossegant la dreta tradicional– i que ha deixat en paper mullat les regles internacionals. Sánchez es vol convertir en l'antítesi d'això amb dos objectius: ser un referent més enllà de les fronteres espanyoles en contra de la "ultradreta mundial" i, a escala interior, mobilitzar l'esquerra per evitar un futur govern de Vox i el PP, que apareixen més alineats amb els Estats Units. Per això, Sánchez ja no es conforma amb rivalitzar amb Alberto Núñez Feijóo o amb Santiago Abascal, sinó que confronta ideològicament amb Trump o amb els tecnooligarques com Elon Musk (X) i Pàvel Dúrov (Telegram), que també s'hi han encarat.

Aquest mateix dimarts, a la roda de premsa posterior al consell de ministres, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha defensat la posició espanyola afirmant que està basada en la defensa del dret internacional i dels drets humans. "Som coherents", ha dit Albares. De fet, coherència és un dels termes que més repeteix la Moncloa per definir la seva política internacional: defensen que el que fan a l'exterior ha de ser defensable també en termes de política interior, cosa que alhora els és rendible en la seva lluita contra la dreta i l'extrema dreta a Espanya, creuen.

Qui sí que ha criticat la posició del govern espanyol ha estat l'oposició. "Si l'Iran li dona les gràcies i els Estats Units el consideren un aliat terrible, falla vostè", ha dit el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a X, mentre que el cap de files de Vox, Santiago Abascal, després de titllar Sánchez de "traïdor", ha dit que el govern espanyol "perjudica" els interessos dels ciutadans de carrer. La patronal espanyola, al seu torn, també ha reclamat a la Moncloa que "recondueixi" la situació i "vagi de bracet" de la UE.

La resposta de Brussel·les

Trump ha fet les declaracions en contra d'Espanya al costat del canceller alemany, Friedrich Merz, que s'ha mostrat alineat amb la posició dels Estats Units sobre l'Iran. De fet, la posició espanyola dista de la de les grans potències europees, que han fet costat a l'administració nord-americana. Ara bé, davant l'amenaça de guerra comercial de Trump, la Unió Europea ha tancat files amb Sánchez.

La Comissió Europea ha emès un comunicat en què assegura que "sempre vetllarà per protegir plenament els interessos de la Unió Europa". A més, l'executiu comunitari ha tornat a instar la Casa Blanca a "complir" l'acord comercial que la UE i els EUA van firmar l'estiu passat. Aquest pacte ja és favorable als interessos de Washington: suposa un increment del 15% dels aranzels a les importacions europees als Estats Units, mentre que no es toquen les taxes de duanes de les exportacions nord-americanes al bloc comunitari.

Amb tot, Brussel·les cada vegada es creu menys les amenaces de Trump, i s'ha remès al comunicat que ja va emetre el mes passat quan la Casa Blanca va amenaçar amb un nou increment d'aranzels de prop del 15%. Així, fonts comunitàries avisen que no pensen dir res més fins que no tinguin la certesa que va de debò. Cal recordar que Trump ja ha avisat que aplicaria càstigs comercials en diverses ocasions a Espanya, i no fent realitat cap de les amenaces.