TRIBUNALS
Política 16/05/2019

La secretària del 13 insta a embargar els processats per l’1-O

Accepta els diners de la caixa de solidaritat però constata que falten 2,1 milions d’euros

Montse Riart
2 min
L’1 d’Octubre a l’Institut Josep Serrat i Bonastre, a la plaça Lesseps de Barcelona

BarcelonaLa caixa de solidaritat va aconseguir recollir 3,7 milions d’euros dels 5,8 que la jutge del 13 va exigir a la majoria dels 30 processats per l’1-O en aquest jutjat barceloní, tots ells càrrecs o excàrrecs del Govern, o empresaris. Conscients que no s’arribava al total demanat, les defenses dels processats van presentar un escrit al jutjat demanant que també es tinguessin en compte els 2,1 milions d’euros dipositats al Tribunal Suprem en concepte de fiança pels acusats del judici del Procés. Però el primer filtre del jutjat, que és la secretària judicial, no ha comprat l’argument. En un escrit dirigit a la jutge a què ha tingut accés l’ARA, la lletrada dona per bons els diners de la caixa de solidaritat, però constata que són insuficients i insta la magistrada a començar els tràmits per embargar als processats per la quantitat que falta.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En el seu escrit, la lletrada de l’administració de justícia del 13, Montserrat del Toro -la mateixa funcionària que va dirigir els escorcolls a la conselleria d’Economia el 20-S i que va declarar com a testimoni al Suprem- diu que no es poden barrejar els dos procediments. Argumenta que els processats a una banda i l’altra no són les mateixes persones, el lloc des d’on s’han portat les dues causes és diferent i fins i tot es pot considerar, segons ella, que no tracten el mateix assumpte. En aquest últim punt, tot i que la macrocausa del 13 va servir de base per al procediment del Suprem i que totes dues comparteixen el gruix d’informes de la Guàrdia Civil, la secretària subratlla que, a hores d’ara, “no hi ha cap resolució judicial ferma que hagi declarat coincidents els fets [del Suprem] amb els que s’investiguen” al 13.

Atenent aquestes diferències, la funcionària demana a la magistrada que procedeixi d’acord amb el que es va establir a la resolució de processament i amb el que marca la llei. En aquesta resolució del 4 d’abril, la jutge del cas establia la fiança en 5,8 milions d’euros i determinava que si els diners no es dipositaven al jutjat en el termini fixat es procediria a l’embargament de béns. Ara bé, aquesta retenció de propietats als processats no es faria per valor dels 5,8 milions d’euros, sinó pels 2,1 que no s’han aconseguit aportar malgrat la intensa campanya que han fet els partits i les entitats sobiranistes.

Organització criminal

L’última paraula sobre la fiança la tindrà la magistrada Alejandra Gil que també té sobre la taula un altre assumpte: la petició de la Fiscalia d’ampliar el processament a un delicte d’organització criminal. Si ho fa, la majoria dels processats podrien arribar a enfrontar-se a penes molt més greus. A alguns d’ells només se’ls atribuïa desobediència -que implica la inhabilitació, però no presó-, mentre que la consideració de grup criminal està castigada amb fins a vuit anys de presó. En el cas dels processats a qui la jutge ja d’entrada atribuïa un delicte de malversació, caldria afegir-hi la forquilla d’entre tres i sis anys de presó que marca el Codi Penal.

stats