Esperança Camps: "Estic segura que se sabrà on era Mazón el dia 29"

ValènciaLa periodista Esperança Camps (Ciutadella de Menorca, 1964) publica Els morts de Mazón a Vilaweb Llibres. L'obra examina les conseqüències de la DANA del 29 d'octubre del 2024 al País Valencià posant el focus en el dolor patit per les víctimes i les seves famílies. Per fer-ho, compta amb vuit extenses entrevistes, dues d'inèdites i sis que ja han aparegut a Vilaweb. Completa el llibre una anàlisi de la gestió del Consell durant la tragèdia i la posterior mobilització ciutadana.

El títol és contundent. ¿Carlos Mazón és el responsable de les 228 persones mortes?

— Ell és el president de la Generalitat. És el responsable de nomenar els seus consellers, de repartir les competències i de les accions del govern. A banda, hi ha tot el comportament que va tindre el dia 29. Les absències, les mentides, la falta de comunicació amb les persones que havien de prendre les decisions...

En el llibre afirma que Mazón ha treballat amb l'"objectiu d'encobrir la negligència i destruir proves".

— Des del dia 29, el que ha fet ha sigut allunyar-se del lloc de presa de decisions, quan precisament la jutgessa el que està intentant esbrinar és de qui era la responsabilitat de prendre les decisions i d'avisar la població. A banda, hi ha tota l'estratègia comunicativa que fa que pocs dies després [de la tragèdia] comencés a parlar de reconstrucció i d'ajudes. Mazón pretén construir una realitat paral·lela a la que el conduiria, com a mínim, a ser investigat. Hi ha moltes coses que encara no ha explicat, o si les ha explicat, després, gràcies al treball dels mitjans de comunicació, s'ha descobert que no eren veritat.

Hi ha un forat en l'agenda del president entre les 18.57 h i les 19.34 h. Segons la seva versió, estava al Palau de la Generalitat, però alhora ens diu que en eixe interval de temps no va fer cap telefonada. Se'l creu?

— No, perquè van córrer a mostrar-nos la captura de pantalla de les 20.28 h [quan va arribar al Cecopi], però les càmeres de seguretat del Palau no ens les han ensenyades. No ha facilitat on estaven els xofers ni els escortes. Si no tens res a amagar, ho contes tot. La jutgessa l'ha convidat a declarar voluntàriament dues vegades, però no hi ha anat. Per què no ha mostrat la llista de telefonades com sí que ha fet [Salomé] Pradas?

Té alguna hipòtesi?

— No, però estic segura que se sabrà, perquè una persona tampoc pot esborrar totes les proves. En algun moment, probablement processal, hi haurà algú que decidirà que carregar amb totes les culpes potser no és el que toca.

¿Que els mitjans de comunicació no hagin tingut cap filtració sobre què va fer en eixe interval de temps és un fracàs?

— No, en absolut. La majoria dels mitjans de comunicació valencians han estat fent una cobertura molt bona. Tots tenim al cap el cas de l'accident del metro [del 3 de juliol del 2006]. L'estratègia del silenci a Francisco Camps li va funcionar durant molts anys perquè els mitjans públics eren els que eren, perquè altres mitjans no van fer l'esforç i perquè la societat tampoc era la mateixa.

¿Aquesta resposta diferent indica un canvi en la societat valenciana?

— Crec que sí. En l'accident del metro, els familiars de les víctimes es concentraven cada dia 3 i estaven soles. Això no va passar [amb la DANA]. 10 o 12 dies després de la catàstrofe, 130.000 persones van reaccionar. Si em preguntes electoralment, no ho sé; perquè influeix la capacitat dels partits de l'oposició d'oferir una alternativa.

Aleshores, ¿el relat que afirma que Mazón està construint no està arrelant?

— No ho sé. Però si fem cas del sondeig que va publicar el diari Levante [que coincideix amb un de posterior del CIS], el 80% de la població considerava que Mazón hauria de dimitir.

Com valora la instrucció?

— Hi ha un termòmetre que són les presses i les ganes de la dreta més extrema i la dreta de fer-la fora del cas. La jutgessa sembla que està construint una causa amb molta documentació perquè quan arribe al TSJ no li ho puga tombar.

Com avalua l'actuació del govern espanyol durant la crisi de la DANA?

— Les competències en emergències són de la Generalitat. Tenia la capacitat de deixar-ho en mans de l'Estat i no ho va fer. Després hi ha totes les acusacions entre els uns i els altres, però la sensació que tenen les víctimes és que no han estat abandonades pel govern espanyol perquè han tingut diàleg continu.

Quina paraula resumeix el que senten de les víctimes?

— Jo no puc parlar en nom d'elles, però amb les que he parlat se senten desemparades i demanen justícia i que el president de la Generalitat no siga Carlos Mazón, perquè això les ofèn profundament.