Política 25/09/2021

Les set vides de Carles Puigdemont

Una història de jutges, presons, helicòpters i anticapitalistes

3 min
Carles Puigdemont, l’abril del 2018, davant la presó alemanya de Neumünster.

BarcelonaQue fos un president escollit a l’últim segon i per sorpresa podia anticipar el que ha acabat venint després: la imprevisibilitat de tot (o gairebé tot) el que li ha passat els últims anys a Carles Puigdemont. Enemic número 1 dels aparells de l’Estat, fa quatre anys que es defensa dels intents de portar-lo davant del Tribunal Suprem. La detenció a Itàlia inicia la que és almenys la setena vida d’un polític que no sembla tenir intenció de donar el braç a tòrcer, i menys quan continua guanyant la partida judicial, tot i la condemna a viure aquestes vides lluny de casa.

Perseguit per l’helicòpter

La policia espanyola no va carregar en tots els col·legis electorals l’1 d’octubre del 2017. Però en tenia un de clar: el de Sant Julià de Ramis, on havia de votar Puigdemont. Amb l’helicòpter a sobre seu des que va sortir de casa, l’aleshores president del Govern va canviar de vehicle sota un pont -i va deixar el mòbil a l’antic per si l’estaven monitoritzant-, en una operació més pròpia d’un agent secret. La foto que volia evitar la policia, Puigdemont dipositant el vot en una urna, es va acabar fent a Cornellà de Terri.

Amagat al cotxe

Després de la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017 encara no hi havia ordre de detenció contra ell, però tampoc cap dubte que la policia espanyola (també els Mossos) el vigilava. El seu pla passava per anar a l’exili i el diumenge 29, amb la col·laboració de tres agents de la policia catalana, la seva dona i el seu amic Jami Matamala, surt amagat a la part de darrere del cotxe. Acabaria el dia a Brussel·les.

No corrupció, no extradició

Tan bon punt van empresonar els consellers del Govern que van optar per quedar-se a Catalunya, l’Audiència Nacional va dictar una ordre de detenció contra ell i la resta d’exiliats a Bèlgica. No va caldre ni esperar la citació i es van presentar tots cinc a la comissaria federal de la policia judicial a Brussel·les, per posar-se a disposició de la Fiscalia. Cinc hores de declaració i tots en llibertat el 5 de novembre del 2017. Un mes després el Suprem retirava les euroordres perquè Bèlgica no havia acceptat extradir-los per corrupció.

Detenció a Alemanya

No era la primera vegada que sortia de Bèlgica, però el 25 de març del 2018, a Alemanya, Puigdemont, dos escortes i Josep Lluís Alay van ser detinguts en una operació monitoritzada pels serveis secrets espanyols. Puigdemont va passar dotze nits a la presó de Neumünster i gairebé quatre mesos sense poder sortir d’Alemanya fins que el tribunal de Schleswig-Holstein va rebutjar la rebel·lió i la sedició. Pocs dies després es retirava la segona euroordre contra ell.

Sense immunitat

La Junta Electoral Central va intentar evitar que Puigdemont es presentés a les eleccions europees, però no només ho va acabar fent, sinó que gràcies a la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre Oriol Junqueras va agafar l’acta d’eurodiputat el desembre del 2019. El Suprem va activar el suplicatori per poder seguir amb l’extradició -suspesa per la immunitat- i va guanyar la partida política a l’Eurocambra, tot i que la disputa continua als tribunals, als quals Puigdemont ha recorregut. Fins i tot la va recuperar cautelarment durant uns mesos, fet que ara tornarà a reclamar.

Detenció a Itàlia

La de l’aeroport de l’Alguer és la segona detenció internacional, però aquest cop no ha passat ni 24 hores a la presó i demà ja torna cap a Brussel·les sense mesures cautelars. El seu equip jurídic confia a més que el Tribunal Suprem s’emporti aquest cop una reprimenda de la cort de Luxemburg.

Entre l’espasa i la CUP

Però si ha viscut set vides és perquè també en va haver de gastar una durant la seva presidència. Incapaç d’aprovar els pressupostos, es va jugar el tot pel tot: qüestió de confiança a canvi d’un referèndum. La CUP l’hi va comprar.

stats