Política 21/08/2021

Una setmana a l'hivernacle de l'UCE

L'edició d'enguany s'ha celebrat amb un format híbrid: s'ha pogut seguir des de casa i des de Prada

3 min
El menjador de l'alberg Pau Casals

Prada de ConflentCom si es tractés d'un hivernacle, la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent aconsegueix el microclima idoni perquè aflorin i es reforcin els lligams entre els diferents pobles dels Països Catalans. Així, de manera excepcional i a resguard del clima de negació i indiferència —en el millor dels casos— de l'estat espanyol, el somni de Fer dels Països Catalans un país normal, tal com es titula la 53a edició, es fa realitat durant almenys una setmana a l'any. "Som dels pocs espais amb un cert ressò que manté viva la flama", assegura Joan Maluquer, gerent i secretari de l'UCE.

Tot va començar el 1968, influenciats pels aires renovadors del Maig del 68 i amb la intenció de trobar la llibertat que faltava a la majoria dels països catalans, que vivien sota el franquisme. Des d'aleshores, s'arriben fins a Prada persones de la Catalunya del Nord, del Principat, del País Valencià, d'Andorra, de l'Alguer, de les illes Balears i de la Franja de Ponent. "Nosaltres fa 33 anys que venim", assegura Antoni Pol, president de la Societat Andorrana de Ciències (SAC). Com ell, hi ha moltes figures mítiques que no fallen mai i han creat complicitats i s'han fet amics amb catalans d'arreu amb els quals mantenen el contacte durant tot l'any. "Això no és res nostàlgic; es teixeixen vincles i creixen molts projectes culturals i econòmics. És com un mercat i és el més gran dels Països Catalans", afegeix Àngels Mach Buch, vicepresidenta de la SAC.

Més enllà dels més veterans, que són la majoria, també hi ha joves que ja fa anys que venen i aviat agafaran el relleu, com l'andorrana Marta Fonolleda. "L'UCE està bé però el públic s'envelleix; potser s'hauria d'enfocar més cap a un públic més jove i seduir-los perquè en vinguin més", opina. Uns dels que fan baixar la mitjana d'edat són els de la Universitat d'Alacant, que també venen sempre. "Em vaig apuntar per fer un voluntariat lingüístic, organitzem concerts en valencià, fem tallers i una mica de tot", diu Maria Marín Peñalver, que és castellanoparlant i es va sensibilitzar amb la defensa de la llengua i dels Països Catalans des que va venir a l'UCE. N'hi ha d'altres, en canvi, com el seu amic Pau Andrés Moratal, que des de ben petit que la seva mare el portava a totes les manifestacions sobre la causa. Asseguren que a ells els interessen sobretot els cursos de filologia i literatura i les conferències sobre sociolingüística. "Són molt interessants", coincideixen. I neguen, esclar, que protagonitzin les corredisses pels passadissos de mitjanit. "A veure, no ens enganyem, hi ha molta gent que només ve a lligar i que va a totes", admet Marta Fernández.

Concert d'El Pony Pisador al centre de Prada

Tot i que encara hi ha gent que aprofita més la nit que el dia, anys enrere s'organitzaven saraus molt més importants. Hi havia molta afició pels concursos de llançament de pinyols d'oliva i, sobretot, pels de tirar-se pets i rots. Se celebraven desfilades de drag queens i congressos de friquis, en què hi havia molt de nivell. "N'hi va haver un que era carter i s'havia memoritzat un piló de codis postals", recorda el veterà Joan Víctor. Ara també se celebren karaokes, cada nit hi ha concert i sembla que les llaunes de cervesa i les ampolles de moscat –un vi dolç típic de la Catalunya del Nord– estiguin foradades, però la cosa ha canviat. "Pensa que abans hi havia gent que només venia per la festa i empalmava", riu Joan Víctor.

Un any de traspàs

L'any passat es van haver de fer totes les classes i actes en línia, inclosos els concerts. Enguany, s'ha optat per un format híbrid: s'ha pogut seguir des de casa i també des del Cinema Lido, l'Alberg Pau Casals, la sala Pessebre i la sala Vives. Fins abans de la pandèmia, l'UCE se celebrava al Liceu Charles Renouvier, on hi havia uns 600 llits disponibles, mentre que aquest any només s'hi han pogut quedar a dormir uns 80 alumnes. De fet, alguns estudiants que ja s'havien inscrit per assistir-hi presencialment no van trobar lloc per dormir a la zona i es van haver de desapuntar. La majoria d'alumnes prefereixen venir fins a Prada que seguir-ho telemàticament. "No té res a veure, l'ambient és molt divertit", assegura Maluquer.

stats