DOS ANYS DEL REFERÈNDUM
Política 01/10/2019

La societat civil exigeix unitat per respondre a la sentència

Les mobilitzacions a Barcelona i Lledoners reclamen “culminar” l’1-O

L. Vicens / R. Pérez Castro
3 min
La societat civil exigeix unitat per respondre a la sentència

Lledoners / BarcelonaEntre la reivindicació de l’esperit de l’1-O i la incertesa per la falta de concreció en la resposta a la sentència del judici als líders del Procés, milers de ciutadans van manifestar-se ahir arreu del país en el segon aniversari del referèndum. Ho van fer en una nova jornada de mobilitzacions pacífiques, tant a Barcelona -on es van reunir 18.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 50.000 segons els organitzadors-, com a Girona o Lleida. En totes, però, dos missatges clars: exigir “unitat” als partits i les entitats per respondre a la sentència i demanar acabar el que va començar fa dos anys, en el que es considera la gran victòria de l’independentisme fins ara.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“No vam ser capaços de culminar-ho i hem de treure aprenentatges i lliçons de les febleses que vam mostrar aquella tardor”, va expressar la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. Davant d’unes 5.000 persones aplegades a Lledoners, que havien arribat amb quatre marxes de torxes des de diferents punts del Bages, Paluzie va recordar que l’independentisme va ser capaç de “derrotar” l’Estat aquell 1 d’octubre del 2017, quan societat civil i polítics van anar “alineats”. El missatge arriba en un moment de desconcert entre les bases independentistes, que esperen que les entitats i els partits concretin la resposta a la sentència. Sense donar noves pistes, Paluzie va cridar a la “no-violència”. “Això no vol dir estar callats. No-violència és acció, denúncia, protesta, mobilització i afeblir els pilars de poder de l’Estat”.

Els que també van fer crides a la resposta massiva i pacífica van ser els familiars dels presos. Xavier Sànchez va llegir una carta del seu germà, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, en què reclamava que, com es va fer l’1-O, els ciutadans “desafiïn la por i desbordin pacíficament l’Estat” per rebutjar qualsevol veredicte que no sigui l’absolució. “El present és dur i probablement la sentència encara ho farà més amarg. Però el futur només seguirà sent nostre si som capaços de mantenir viva la no-violència”, va insistir.

I en aquest punt poden tenir un paper clau col·lectius socials que, tot i no ser independentistes, sí que combreguen amb la defensa dels drets civils i polítics. A ells va apel·lar directament la dona de l’exconseller Jordi Turull, Blanca Bragulat, que va fer una crida “a tots els demòcrates del país, de l’Estat i de la comunitat internacional” per sumar-los en el rebuig a la repressió. “Això va molt més enllà de l’independentisme, afecta tota la ciutadania”, va dir, en un discurs que va recordar l’esperit de la vaga general del 3 d’octubre del 2017.

A Lledoners hi van acudir diverses personalitats polítiques, com els portaveus de Junts per Catalunya al Parlament i al Congrés, Eduard Pujol i Laura Borràs; o el president del PDECat, David Bonvehí. En canvi, a Barcelona -on hi va haver la manifestació més massiva de la jornada- va prendre el protagonisme la societat civil. La marxa va recórrer el passeig de Gràcia des de la plaça de Catalunya fins a la seu de la Comissió Europea, on es van produir moments de tensió entre manifestants i periodistes. “Premsa espanyola, manipuladora” o “Vosaltres, feixistes, sou els terroristes” van ser alguns dels retrets que una vintena de concentrats van dirigir als professionals de la premsa. Aquesta va ser l’única nota negativa en una manifestació que, un cop més, va ser cívica i pacífica.

“Ho tornarem a fer”

“Els cops de porra van ser reals, ara volem la independència real”, van exigir els organitzadors en la lectura del manifest, davant l’Institut Jaume Balmes, un dels col·legis que més van patir les càrregues policials de fa dos anys. I com l’1 d’octubre del 2017, aquest any el centre va tornar a guarnir-se de clavells grocs i cartells en defensa del pacifisme. Ara bé, amb una premissa clara: “Ho tornarem a fer”.

stats