Judicialització
Política 23/09/2021

El Suprem descarta la via penal contra Sánchez pels indults als presos polítics

Rebat l'acusació de prevaricació contra el president espanyol i conclou que té la competència per concedir la mesura de gràcia

ARA
2 min
Els presos polítics a la sortida de la presó de Lledoners

BarcelonaAval indirecte de la justícia als indults als presos polítics. El Tribunal Suprem ha rebutjat per primera vegada una querella contra el president del govern espanyol per indultar els nou líders independentistes condemnats per l'1-O, segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat posteriorment l'alt tribunal. Els jutges de la sala penal han rebutjat l'acusació de prevaricació que va presentar el partit ultradretà Dreta Liberal Espanyola a través de l'advocat José Ignacio Sánchez Rubio. El veredicte del tribunal, presidit per Manuel Marchena i amb ponència de la magistrada Susana Polo, és taxatiu i retreu que el querellant no ofereixi "la mínima anàlisi dels elements de tipus delictiu que invoquen" i recalca que la mesura de gràcia "s'ha exercit per qui és competent" sense que per això es pugui afirmar "la seva injustícia o arbitrarietat".

La querella per la via penal, que es va presentar el 23 de juny, argumentava que els indults s'haurien concedit "de manera injusta, com a moneda de canvi als grups independentistes catalans en contraprestació al seu suport" a l'executiu de Pedro Sánchez. El partit querellant apuntava que van ser concedits "en frau de llei, utilitzant-los de manera convencional als interessos personals, polítics o econòmics, dels membres del govern que els concedeixen", i afegia que l'indult no va ser sol·licitat pels penats i que no consta que hi hagi penediment. Estimava, per tant, que els nou reials decrets podien constituir altres tantes infraccions penals de prevaricació.

El tribunal recorda, després de subratllar que el mateix querellant reconeix la legitimitat del govern espanyol per atorgar indults totals o parcials i que s'han complert els tràmits de l'informe preceptiu del tribunal sentenciador i del ministeri fiscal, que "la funció dels tribunals no pot consistir en la comprovació de l'acomodació a la llei i al dret de la resolució, sinó en comprovar si s'ha dictat vulnerant, de manera patent i grollera, la legalitat, anteposant la pròpia voluntat del funcionari a les exigències de l'actuació". Així mateix, indica que l'executiu és lliure per valorar les raons de justícia, equitat i utilitat pública que el portin a atorgar l'indult, però que han de guardar la necessària coherència amb els fets que constitueixen el seu suport fàctic i que això sí que pot ser comprovat per l'òrgan jurisdiccional per descartar tot indici d'arbitrarietat.

El precedent amb Ciutadans

El juny passat la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ja va desestimar la petició de tres dirigents de Ciutadans i va rebutjar suspendre d'urgència –sense traslladar a la resta de parts– la vigència dels indults concedits pel govern espanyol als nou acusats en la causa de l'1-O condemnats a penes de presó. Rebutjava així la petició de mesures "cautelaríssimes" instada per la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, el també exdiputat del Parlament José María Espejo-Saavedra i el líder de Cs de Catalunya, Carlos Carrizosa, que reclamaven que l'alt tribunal procedís de nou a l'empresonament dels condemnats per sedició i malversació mentre es resol sobre el fons del recurs contenciós presentat contra els decrets de l'executiu de Sánchez. Un recurs que el PP i Vox també han presentat.

stats