Política 20/01/2022

El Suprem rebutja els recursos contra els indults dels líders del Procés

La sala tercera de l'alt tribunal considera que PP, Vox i Cs no estan legitimats per impugnar-los

4 min
Presos polítics

Madrid / BarcelonaVia lliure als indults dels presos polítics. La sala tercera del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos que van presentar PP, Vox i Cs perquè considera que no estan legitimats per impugnar-los. Els jutges de l'àmbit contenciós administratiu ni tan sols hauran d'entrar al fons de la qüestió i determinar si el govern de Pedro Sánchez va incomplir la llei a l'hora de concedir la mesura de gràcia als líders del Procés. El motiu: el procediment no ha superat la fase prèvia de reconèixer com a legítims els diputats, partits i entitats que van intentar tombar els indults. L’Advocacia de l’Estat, en representació de l’executiu espanyol, havia al·legat en aquest sentit i aquest dijous la sala tercera li ha donat la raó. La decisió, però, no ha comptat amb l’aval unànime de tots els components de la secció cinquena. El Suprem ha informat que s'ha pres “per majoria”, però el PP ha subratllat en un comunicat que tres magistrats van votar a favor de tombar els recursos i dos en contra. El contingut íntegre de la resolució judicial –els partits de la triple dreta ja han anunciat que la recorreran– i l’argumentació es coneixeran en els pròxims dies.

La decisió de l'alt tribunal arriba sis mesos i 26 dies més tard que els presos polítics sortissin en llibertat, en la que va ser una de les accions més arriscades del president espanyol aquesta legislatura. Sánchez va argumentar que era "la millor decisió per a Catalunya i Espanya" en benefici de la "convivència". La Moncloa va admetre que a Europa no s'acabava d'entendre que nou dirigents polítics i socials portessin gairebé quatre anys a la presó i que l'aterratge de la taula de diàleg es feia complicat amb aquesta anomalia. La concessió va trigar un any i mig des que es va presentar la primera petició, però a finals del 2020 Sánchez ja va obrir-hi la porta de manera clara.

La dreta va criticar des del principi que els indults eren la veritable moneda de canvi del suport d'Esquerra als primers pressupostos del govern de PSOE i Unides Podem, sobretot perquè els republicans no en van treure cap altre acord polític. Aquest 2021, en canvi, han batallat pel català a la llei de l'audiovisual. La Fiscalia i el tribunal que va jutjar l'1-O, presidit per Manuel Marchena, van apuntar en aquesta direcció i van alertar que la mesura de gràcia no podia ser una manera de mantenir les majories parlamentàries . Alguns dels beneficiats són líders dels partits que, "avui dia, garanteixen l'estabilitat del govern espanyol", subratllava el Suprem.

Tot just una setmana després de l'alliberament, el PP ja va interposar un recurs per cada mesura de gràcia atorgada, però no es va quedar aquí: en van presentar diputats i exdiputats del Parlament –Alejandro Fernández, Santi Rodríguez, Andrea Levy, Juan Milián i Lorena Roldán– i també l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo. El primer que havia optat per recórrer en nom de polítics individuals i no del partit, però, va ser Cs: ho van fer els dirigents Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra, membres del Parlament durant la legislatura del 2017. Les entitats Convivència Cívica Catalana i Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén també han vist com les seves accions legals no han prosperat i l'alt tribunal tampoc ha considerat vàlid el recurs de Vox, encara que el partit formés part del judici del Procés com a acusació popular.

No ha donat fruits cap fórmula, tampoc l'argúcia que el partit taronja va idear a l'hora de formalitzar la demanda l'octubre passat. Va demanar al Suprem que declarés inconstitucional una part de la llei de l'indult del 1870; concretament, la que fa referència a la possibilitat de concedir la mesura de gràcia per raons "d'utilitat pública". Segons va explicar el portaveu de Cs al Congrés, Edmundo Bal, aquesta era la primera vegada que s'utilitzava aquesta justificació i es permetia indultar per "motius polítics". El també advocat de l'Estat es vantava d'haver encertat la via per tombar la mesura de gràcia, però no li ha funcionat.

Les formacions i les entitats que van impugnar els indults encara poden interposar un recurs de súplica perquè es reconsideri la resolució actual, però la resoldrien els mateixos magistrats de la secció cinquena. També poden acudir al Tribunal Constitucional si consideren que s’han vulnerat drets fonamentals. Això faran PP, Vox i Ciutadans. La portaveu del partit d’extrema dreta al Congrés, Macarena Olona, ha considerat aquest dijous que la seva posició “no és la mateixa que la de la resta de partits”. Per la seva banda, el secretari de Justícia del PP, Enrique López, ha expressat la seva “pena” per la resolució del Suprem.

Els anteriors avals indirectes

Abans de la decisió d'aquest dijous, el Suprem ja havia rebutjat la suspensió cautelar de la mesura de gràcia que demanaven Cs i Vox. I en els últims mesos ja havia anat donant avals indirectes als indults. Primer ho va fer rebutjant una querella contra el president del govern espanyol presentada pel partit ultradretà Dreta Liberal Espanyola per la mesura de gràcia. En aquest cas enterrava la via penal. La contenciosa administrativa era l'única via possible per revertir els indults, però que la sala tercera desestimés els recursos del PP i Vox contra el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat per falta de legitimació ja era un indici del que ha acabat passant aquest dijous.

El recurs que no demana al Suprem que els líders del Procés tornin a la presó

Només hi ha un recurs que no es mulla sobre la llibertat dels presos polítics. No diu si han de tornar a la presó ni si ja estan bé a fora. L'associació Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén no va recórrer amb l'objectiu de sol·licitar la suspensió de la mesura de gràcia, sinó perquè el Suprem "clarifiqui sense dilació la situació dels presos indultats" i l'entitat la tingui clara de cara al conflicte entre Catalunya i l'Aragó per les obres del monestir de Sixena. Aquest és, de fet, el principal argument amb el qual legitimen la seva acció legal, ja que en el recurs, segons Efe, fonamenten la seva petició per la negativa del Govern a entregar les obres d'art.

Si bé admeten que les cares visibles de tot plegat eren els llavors consellers de Cultura, primer Santi Vila i després Lluís Puig, afegeixen que la decisió va ser "col·legiada" de l'executiu i, per tant, implica tots els exconsellers. També Jordi Cuixart, perquè, segons diuen, Vila consensuava la posició sobre el tema de Sixena amb el fins ara president d'Òmnium. En canvi, no van impugnar la mesura de gràcia concedida a Jordi Sànchez i Carme Forcadell.

Es dona la circumstància que aquesta associació es va crear només per recórrer els indults. Santi Vila i Lluís Puig segurament van sentir a parlar de l'entitat Sijena Sí, una de les que tenia més presència en la defensa del retorn de les obres d'art a l'Aragó. Però, quan va arribar l'hora de decidir què fer amb els indults, Sijena Sí es va començar a esquerdar. Primer van dir que els recorrerien, però van emergir les divisions internes i es van refredar les seves relacions amb el PSOE. Davant d'això, van fer marxa enrere. Un dels seus membres, i no un qualsevol, l'advocat de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena que va portar la causa oberta amb la Generalitat, Jorge Español, va decidir fer la guerra per la seva banda i va crear l'Associació Pro Pratimonium Sijena amb l'única finalitat de recórrer els indults.

stats