El tàndem que es retira i dóna pas al nou PSUC

Fa just 80 anys que entre les bohèmies parets aixecades al segle XVII del Bar del Pi, al cor del Gòtic de Barcelona, naixia el PSUC, fruit de la fusió de quatre sigles. Els hereus, aquest cop des de les antigues cotxeres del tramvia a Sants, comencen a circular ara per uns rails que tenen com a destinació la reedició d’una aliança d’esquerres que tingui prou força per ser alternativa de govern a Catalunya. A l’andana, dos passatgers baixen definitivament del vagó de conducció: Joan Herrera i Dolors Camats.

Després d’haver pilotat ICV fins a obtenir els seus millors resultats en les eleccions al Parlament del 2012, als seus 45 anys, els fins fa un mes coordinadors nacionals del partit són formalment rellevats pel trident format per Marta Ribas, David Cid i Ernest Urtasun, tot i que Herrera i Camats continuaran a l’executiva, a la qual s’incorporaran divuit cares noves. Va ser just després del decebedor resultat de Catalunya Sí que es Pot el 27-S que els dos dirigents van precipitar el seu relleu a la direcció.

L’aposta d’Herrera i Camats des de l’assemblea de Viladecans del 2013 era que ICV havia de confluir amb altres partits d’esquerres. Aleshores ni tan sols havia nascut Podem, però els ecosocialistes havien pogut constatar com, ni amb els seus millors resultats, podien fer el sorpasso a un PSC que passava pel seu pitjor moment. Sense renunciar a un encaix de Catalunya amb Espanya, van haver de gestionar les tensions internes fruit de la defensa del dret a decidir. A la consulta del 9-N, Camats va apostar pel sí-sí mentre que Herrera ho feia pel sí-no. El partit va tenir baixes pel procés sobiranista, però va trobar la fórmula per obtenir quotes de poder diluint les sigles en confluències. L’experiència de les municipals va ser un èxit i de la mà de Barcelona en Comú van entrar al govern de la capital catalana. El 20-D també van conèixer per primera vegada la victòria en unes espanyoles amb la candidatura d’En Comú Podem.

Un desgast irreversible

Amb tot, el triomf als comicis generals ja arribava amb la decisió presa d’Herrera i Camats de retirar-se. Les conseqüències del 27-S -ICV va passar de tenir dotze a quatre representants al Parlament- eren ja irreversibles. El complex procés d’elaboració de llistes amb els partits de la confluència, de negociació de càrrecs amb formacions que, com Barcelona en Comú i Podem, entraven amb força i reivindicant visualització de noves cares, van acabar desgastant els líders d’ICV. Camats i Herrera tanquen etapa i cedeixen el testimoni a un trident que ha de pilotar la confluència en el nou partit que impulsa Ada Colau. Defensen que volen fortes les sigles, que van camí de ser simbòliques.

Més continguts de