9-N a la mesa del veí Junqueras

Sant Vicenç dels HortsLa pluja amenaça Sant Vicenç dels Horts, fa fred i l'Institut Frederic Mompou està lluny del centre del poble. Però els veïns es calcen unes esportives per anar on calgui. Altres opten pel vehicle privat, mentre que la resta pugen en l'autobús municipal, que avui és gratuït.

Taula 1596-Q. Els veïns amb cognoms que van de Moliné a Rodríguez de Medina dels barris de Sant Roc, Sant Antoni i part de la Guàrdia i la Vinyala la cita, en concret, la tenen amb el seu alcalde i líder d'ERC, Oriol Junqueras, que avui fa de president de mesa. Serè com aquell que sap que juga a casa, el dirigent republicà és un voluntari més. Amb la diferència que està envoltat de focus. Al final s'hi han acabat d'acostumar els seus companys de taula, el Xavi Rodón, de 25 anys, i el Pol Fernández, de 29. "Som una taula de joves", bromeja Junqueras.

De fet, per als dos nois ha estat una sorpresa compartir taula amb ell i no han tingut més remei que acabar-se acostumant a ser el blanc de tots els objectius. "Fins que no he arribat aquest matí no ho sabia", admet el Xavi en un moment de respir. El degoteig de votants és constant però no es fa asfixiant. "Ensenyi'm el DNI", "Sisplau, organitzin bé la fila", "Gràcies per participar". A Junqueras no el supera la logística. Seure en aquesta taula és molt més fàcil que en la de les famoses cimeres de partits sobiranistes.

Tampoc l'ha trasbalsat el fet que dos senyors amb tres acompanyants que feien de claca s'hagin presentat per recordar-li, amb un full del BOE en mà, que el procés participatiu va ser suspès pel Tribunal Constitucional. "Jo sempre estic content que em vinguin a portar papers", diu impassible.

A la cua, una dona impacient. És la Romi Rocha, de 46 anys: "Tot és molt bonic. Porto molt de temps patint per si podríem venir o no. A més, a la mesa hi ha el meu veí". I assenyala Junqueras, a qui avui veu com un simple veí. Pacientment i bastó en mà espera Cecilio Pérez, de 82 anys i nascut a Almeria. A la mà porta el vot del sí-sí. "No m'importa el que pensin els meus amics d'Almeria, m'importa el que jo penso", diu ras i curt. De sobte, uns aplaudiments. És per un xiquet de 16 anys que vota per primera vegada. Dia de contrastos.

Tothom vol fotos amb Junqueras, tocar-lo, encaixar-li la mà i votar sí-sí. Trobar algú del no és com buscar una agulla en un paller.