Tres magistrats del TC qüestionen que el Suprem vetés la participació de Sànchez en campanya

BarcelonaNo és la primera vegada que el Tribunal Constitucional (TC) trenca la seva unanimitat per acordar una decisió relacionada amb el Procés i, en concret, sobre els líders independentistes empresonats. Aquest dilluns l'alt tribunal ha fet pública la sentència en què desestima el recurs d'empara de Jordi Sànchez contra diverses resolucions del Tribunal Suprem en què li denegava permisos per sortir de la presó i participar en actes de campanya electoral, concretament, de la de les eleccions del 21 de desembre del 2017. El TC no ha pres la decisió per unanimitat, sinó que tres magistrats progressistes i que ja han discrepat en altres ocasions de la majoria han emès el seu vot particular perquè consideren que la decisió de mantenir-lo a la presó va vulnerar el seu dret de representació política.

Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer i Fernando Valdés consideren que Sànchez era candidat d'un procés electoral i, per tant, "l'afectació del seu dret de representació política era especialment intensa en allò subjectiu i institucional". Així, creuen que se "li impedia l'exercici de funcions per les quals és consubstancial la seva presència personal i s'estava privant al cos electoral de la participació en els seus processos de decisió sobre l'exercici del dret de sufragi actiu".

Els tres magistrats, a més, recorden que la sol·licitud de la defensa de Sànchez era per assistir en dos actes de campanya per les eleccions del 21-D que comportaven un "desplaçament puntual" en què es mantenia "la custòdia per part d'agents de l'autoritat". D'altra banda, en l'escrit també recorden que la petició de la defensa també passava per tenir "un major contacte amb la premsa dins del mateix centre penitenciari". I, precisament, posen èmfasi en la qüestió que Sànchez demanava que aquest contacte fos dins de la presó. "Era una mera actuació que s'havia de desenvolupar dins del mateix centre", afirmen.

En l'escrit, també defensen que, per preservar el dret de representació política de Jordi Sànchez, el Tribunal Suprem hauria hagut de considerar "alternatives menys lesives", és a dir, si es podia adoptar una decisió que "fos menys lesiva per als interessos constitucionals vinculats al dret de representació política", però que evités "el risc de reiteració delictiva o d'alteració de la convivència ciutadana normal". Els tres magistrats, però, consideren que el TC va "maximitzar el control" sobre aquests riscos a través de la "submissió" de Sànchez a un "control pràcticament absolut mitjançant la privació de la llibertat". Per tant, consideren que el seu dret de representació política es veia "anul·lat" pel fet de no participar en aquests actes de campanya electoral.