Santiago Abascal és l’home de moda a la dreta de la dreta. Vox és la tercera força política del Congrés de Diputats des de diumenge i Espanya ja no és una rara avis a Europa. L’extrema dreta ha crescut en percentatge de vot en totes les províncies llevat de dues, Biscaia i Melilla, on ha baixat en nombre de vots. I això que fa només tres anys el mateix Abascal va fracassar de manera estrepitosa en el seu intent d’assaltar la cambra baixa espanyola: tant en els comicis generals del 2015 com en els del 2016, Vox no va arribar ni al 0,2% dels vots. Ara la consolidació d’una opció que fa propostes marcadament racistes, masclistes, classistes i antiindependentistes és un fet. A més, no es veu afectada per cap cordó sanitari. Al contrari, decanta majories en diverses comunitats autònomes d’ençà que es va estrenar al gener a Andalusia. El feu andalús s’ha convertit, de fet, en el principal bastió de la ultradreta, que comença a colonitzar el litoral fins a Múrcia, on és la primera força política.

De Huelva a Múrcia, passant per les províncies de Cadis, Màlaga, Granada i, especialment, Almeria, Vox no baixa del 20% dels vots. Per què l’extrema dreta ha fet forat en un feu tradicionalment d’esquerres? Tant a Andalusia com a Múrcia -i Ceuta, on Vox és el partit més votat-, la taxa d’atur se situa per sobre de la mitjana. A Almeria frega el 20% -la mitjana espanyola és del 13%- i l’extrema dreta supera el 26% dels vots. Però la relació no és matemàtica. A Còrdova (25,3%), Sevilla (21,4%) i Jaén (24,3%) l’atur és superior i, tot i el creixement del suport a Vox, el partit està lluny dels nivells d’Almeria.

¿I si s’hi afegeix la variable de la immigració, contra la qual el partit no ha parat de disparar durant la campanya? Almeria és la província amb més població estrangera (19,7%) i en poblacions com El Ejido i Níjar, amb gran concentració d’immigrants que treballen en hivernacles, Vox ha sigut la força guanyadora el 10-N. Però si la immigració fos una variable aïllada, Girona hauria de ser la segona província de l’Estat amb el percentatge més elevat de vots per a l’extrema dreta. Un 19% de la població de les comarques gironines no té nacionalitat espanyola, però allà només el 5,2% hi confia a les urnes. A Andalusia, Vox ha crescut set punts en percentatge de vot, a Múrcia han sigut més de nou punts, i tant a Castella-la Manxa com al País Valencià i a Extremadura ha augmentat més de sis punts.

La veta de vots de Ciutadans

És evident que la capacitat de penetració de la ultradreta té nombroses condicions. Una altra podria ser el nivell de renda. Les vuit províncies a la cua en PIB per càpita són extremenyes i andaluses. Almeria és la 47a de 52. Però, després d’Àlaba i Guipúscoa -totes dues al País Basc, on Vox és irrellevant-, arriba Madrid, la segona autonomia després d’Andalusia amb més vots per a l’extrema dreta (648.000, un 18,4%). I si Vox guanya a l’andalusa Níjar, la ciutat amb la renda per càpita anual més baixa de l’Estat (6.253 euros), a la madrilenya Las Rozas, el segon municipi espanyol en renda per càpita (19.339 euros), arriba al 20% i només se situa per darrere del PP. A Vox, doncs, el voten a les zones més pobres però també a les més riques, especialment al sud de la Península.

Andalusia, Múrcia, la Comunitat de Madrid i Castella-la Manxa (més del 20% dels vots a les províncies de Toledo, Ciudad Real, Albacete i Guadalajara) són la clau de l’ascens dels d’Abascal, però en comunitats com Extremadura, la Rioja i també el País Valencià, creixen de manera important per situar-se en tercera posició, només per darrere del PP i el PSOE. En canvi, no aconsegueixen fer forat ni a Galícia, ni al País Basc, ni a Navarra, i a Catalunya només Barcelona els aporta dos escons a la cambra baixa.

L’ascens de Vox no ha tallat les ales del PP de Pablo Casado, i tots dos s’han beneficiat de l’enfonsament de Ciutadans. Si Vox i el PP creixen conjuntament 51 diputats, el partit taronja n’ha perdut 47 en aquestes eleccions. De nou, Andalusia és el cas més sagnant: Ciutadans hi ha perdut vuit escons, pels sis extra que hi ha guanyat Santiago Abascal, que s’emporta 12 diputats. En total, 3,6 milions de les persones majors d’edat i amb nacionalitat espanyola han buscat solucions en la ultradreta, que ja esmola les urpes per deixar de ser la comparsa de la “ derechita cobarde ”.