Política 25/03/2022

Francesc Xavier Vila: "Volem que tornin a decidir el Govern i el Parlament i no la justícia"

3 min

BarcelonaFrancesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966) és secretari de Política Lingüística de la Generalitat. Defensa l’acord per modificar la llei i intentar esquivar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Quina és la diferència entre la llei del 1998 i l’acord de dijous?

— Si es llegeix amb una mica de calma es veu que s’està mantenint el que teníem a la llei d’educació (LEC), que el català és la llengua vehicular normalment emprada. Després hi ha l’afegitó que es reconeix que no es l’única llengua que s’utilitza en el sistema educatiu, cosa que és una evidència i surt a les dades del Consell Superior d’Avaluació i a l’estudi del Síndic de Greuges.

Però ara es diu que també és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes de cada centre.

— Encara que la llei del 98 o la mateixa LEC no esmentessin el castellà, el fet és que les sentències del TC del 1994, la sentència de l’Estatut, sentències del Suprem i la mateixa sentència del TSJC sí que diuen que el castellà té una funció com a llengua d’aprenentatge. Senzillament, es recull el que apareix a les sentències plenament vigents.

No regular-ho era una alternativa?

— La nova llei desmunta l’argument del TSJC que diu que la Generalitat ha estat inactiva i esperem que això permeti saltar la pantalla del 25% i que aquesta sentència quedi sense efecte.

Una altra cosa és que això acabi al TC.

— El fet que estigui pactada a Catalunya de manera transversal redueix la possibilitat que sigui així, però això podria passar. Tanmateix, ens portaria a un escenari d’uns quants anys que dona, per tant, un període de temps d’una certa estabilitat.

¿Això que han fet vostès és un mal menor?

— Ara mateix el que volem es que tornin a decidir el Govern i el Parlament i no la justícia. S’ha intentat que sigui el millor acord possible en les condicions actuals.

Desobeir no és una opció?

— Què significa la desobediència? Significa que els directors o els equips directius s’han de quedar sols per decidir què fan davant la sentència.

No, això ho assumeix el conseller.

— Això no té per què assumir-ho el conseller, perquè això s’adreça directament a cadascun dels centres.

¿Aquest acord és una escletxa que afebleix l’escola en català com va dir Puigdemont?

— Crec que aquesta interpretació prové d’una lectura precipitada, i d’una mala interpretació de les conseqüències d’aquest acord. El que fa aquest acord és que els centres educatius hagin d’assumir la seva responsabilitat de garantir el domini del català i el castellà mitjançant els seus projectes lingüístics, i tenen cert marge de maniobra per actuar si el coneixement d’una de les dues llengües és més baix.

Però això en teoria no era així, ja?

— Comparativament, el sistema català està al capdamunt a l’hora de dotar amb competències en les dues llengües, cosa que no vol dir que tots els alumnes acabin amb unes competències elevades de les dues llengües, sobretot del català. I, per tant, hi ha un espai per millorar.

Posaran més inspectors?

— Educació ha passat d’una etapa en què es deia que tot anava bé a una etapa on s’admet que moltes coses van bé, però hi ha moltes coses que necessitem millorar. S’han generat grups impulsors i aquest pla d’enfortiment de la llengua que s’ha anat anunciant i en el qual s’està treballant, però s’hauran de millorar els sistemes d’avaluació de competències lingüístiques.

Junts, la CUP i Plataforma per la Llengua no avalen ara mateix l’acord. És reconduïble?

— Crec que en alguns casos sí i en alguns casos no. Els actors que vostè ha citat comparteixen un ideal que és el de la plena normalitat de la llengua catalana, però en aquest cas hi havia opinions diferents: hi ha qui creu que és important protegir les escoles perquè no caigui el pes de la desobediència damunt de cadascun dels centres educatius, i hi ha qui considera que això no és tan important perquè del que es tracta és de visibilitzar que hi ha un conflicte amb l’Estat. Entre aquestes dues lectures hem de ser prou madurs per dir quina és la que assumim.

Si el TSJC va la setmana que ve i diu que amb això no n’hi ha prou, què fem?

— Això obriria un segon escenari que voldria dir que tenen raó les persones que creuen que el tribunal en el fons busca una confrontació.

¿Creu que Junts pot tornar a l’acord d’ahir?

— N’estic convençut. L’opció de la inacció i deixar que el pes de la justícia caigui damunt dels centres educatius no és una opció adequada a l’hora de governar un país. Crec que el que han de fer les autoritats és fer un pas endavant, buscar fórmules perquè els centres educatius dilluns se sentin plenament segurs, que tinguin seguretat jurídica.

stats