Creix la moda ètica i sostenible feta a Catalunya

La mala consciència burxa cada cop més la indústria de la moda, capitanejada per les grans cadenes de moda ràpida i barata que produeixen massivament i tenen poc en compte els drets dels treballadors o el mal que fan al planeta. Mentre aquestes empreses debaten com impulsar iniciatives de responsabilitat social i mediambiental, fa temps que una bona colla de professionals han posat fil a l’agulla per oferir un model de consum alternatiu. Aposten per la moda slow, la qualitat per sobre de la quantitat. Tenen clar que ha de ser sostenible, ecològica i ètica. A Catalunya són desenes les marques, dissenyadors i bloguers que han pujat al carro.

“El disseny responsable ja no és una opció”. És el que reivindica Virginia Rondeel, dissenyadora i presidenta de l’Associació de Moda Sostenible Barcelona. “Ja hem gastat tot el que podíem gastar. La Terra està a punt d’explotar”, alerta. No és estrany, doncs, que sigui una abanderada de l’ upcycling, l’art d’utilitzar roba usada i restes de materials per crear noves peces amb valor afegit a través del disseny.

Dissenyadors ‘eco’

Cada vegada més artistes se sumen a la moda responsable

El cànem és la “fibra fetitxe” de Cristina Salguero, l’ànima de la firma de moda femenina Pure Green Apparel. A la universitat es va adonar de “com és de bruta la moda, de tot el que amaga que des de fora no es veu”. Com a professional no volia participar en això i va decidir apostar per les fibres naturals i ecològiques. Era l’any 2006 i els professors la van prendre per boja. Però el temps li ha donat la raó i continua trencant motlles. Les protagonistes de la seva última col·lecció: les puntes de cotó ecològic i niló reciclat.

Els vestits scuba són la icona d’Ecoology, la marca amb què Eva García ha aconseguit, gràcies a l’aportació del disseny, que la moda sostenible sigui cool i es tregui de sobre l’etiqueta hippy. Si de petita feia vestits per a les seves nines, ara els fa per a “una dona activa, urbana i femenina, que és conscient que consumir roba ecològica pot ajudar al futur de les persones i del medi ambient”. La seva nova col·lecció s’està confeccionant en un taller social del Raval on treballen dones en risc d’exclusió.

La moda sostenible també ha arribat a la llar de la mà de Sara Galceran, una apassionada del disseny i la decoració que sempre ha estat involucrada en la causa ecològica i el comerç just. Fa un any i mig va posar tots aquests ingredients en una coctelera i en va sortir Koko Klim, la primera firma de l’Estat amb una col·lecció completa de tèxtil eco per a llit, bany i sala d’estar. “A Europa i als Estats Units era fàcil trobar-ne, però aquí no”, diu.

Justament, el material és el punt fort d’Organic Cotton Colours, especialistes en el teixit de cotó 100% orgànic. Conrea els seus propis camps de cotó al Brasil, que generen desenvolupament econòmic i social a la zona i es reguen només amb la pluja. Amb Santi Mallorquí al capdavant, ara mateix té entre mans un projecte realment ambiciós, però, sobretot, sostenible. Treballen amb cotó color, és a dir, cru, però també verd i marró, dues varietats que es van perdre amb la Revolució Industrial i “no hi ha gairebé ningú que les promocioni”, diu Mallorquí.

On comprar moda ètica

Creixen les botigues físiques que venen moda responsable

Des d’ahir es pot comprar a Moves To Slow Fashion (MTS), la nova aventura de Mònica Melero i Rosa Bernier, dues expertes en e-commerce que, després de llançar la seva pròpia marca i un blog des d’on promouen un estil de vida slow, ara han fet un pas gegantí: crear una plataforma online multimarca. A més d’un catàleg amb 22 marques, un 80% catalanes, MTS ven producte solidari i disposa d’un servei de recollida a domicili de roba de segona mà.

Sunsais Ecofashion Group i Fairchanges són dues altres opcions de compra per internet. Per als que prefereixen les botigues físiques, les possibilitats es van ampliant. Carolina Simó va obrir la veda a Barcelona el 2011 amb la boutique GreenLifeStyle (Torrent de l’Olla, 95). La idea la va teixir a Berlín, remenant en mercats de dissenyadors independents, on va fitxar-ne uns quants. Entre roba, complements i joies, dóna a conèixer una dotzena de marques, com la vienesa Milch, que transforma vestits d’home rebutjats en vestits de dona, o Upcy, una firma argentina amb el centre d’operacions a la capital catalana que fa bosses a partir de jaquetes de pell reciclades.

Si GreenLifeStyle va trencar el gel al barri de Gràcia fa tres anys, en fa un que el mateix concepte de botiga ha aterrat al centre amb Humus (Avinyó, 29). Darrere el taulell despatxa Cecilia Peña, que ve del món de la cooperació internacional i l’activisme verd. Té moltes ganes de demostrar que “les coses es poden fer bé i alhora fer que siguin viables”. Per això ofereix roba urbana de disseny, ètica i ecològica, per a dona i per a home, i disposa d’un ampli ventall de preus.

Pràcticament a tocar, inspirant-se en els espais de coworking, Capipota Productions ha posat en marxa Coshop (Banys Nous, 6), una botiga col·laborativa de marques i dissenyadors de moda slow en què cadascú té un racó per exposar peces. Funciona com una incubadora que vol fer créixer projectes de producció local artesanal i, alhora, formar una comunitat econòmica amb valor social. Amb només dos anys de vida, ja dóna aixopluc a 60 propostes i en té 200 més en llista d’espera. De moment, Barcelona encara és l’epicentre d’aquest tipus de negoci, tot i que a la resta del territori comença a haver-hi moviment. A Girona, Lídia Aymerich acaba d’inaugurar l’Slowroom Girona (plaça Catalunya, 15), “una plataforma de projecció de talents emergents”.

Blogueres per la roba ètica

Les ‘green bloggers’ també troben el seu lloc a la xarxa

Ara per ara són poques, però es fan llegir i ens sacsegen la ment amb moltes preguntes que, sovint, tenen respostes desagradables. Les anomenades green bloggers es volen fer un lloc dins la moda, que “no té per què ser un món frívol i superficial”, replica Sònia Flotats, autora del blog soGOODsoCUTE. Ella pot presumir de ser la primera a l’Estat que ha decidit jugar-s’ho tot a una sola carta, la de la moda compromesa. Des de la primavera passada s’esforça per “demostrar que els projectes socials i mediambientals també poden ser d’allò més chic ”. A la periodista Mar Rocabert també li agrada el risc. Aquest febrer ha llançat el primer blog de tendències sostenibles en català, Cucdecol. Es volia diferenciar de les blogueres de moda trendies i cools, així que va començar pel nom: què millor que un cuc verd sortit del seu hort? Al blog presenta marques i dissenyadors “que treballen a petita escala, produeixen de manera local i/o ecològica, enriqueixen el comerç de proximitat i tenen en compte els drets dels treballadors i el respecte pel medi ambient”.

“Una buscadora activa de recursos i tendències slow per viure en consonància”. Així es defineix Vicky Ferrer, una ambientòloga i ciclista urbana que fa un any va començar el blog En consonancia. “Em mou tot el que és natural i tendeixo a consumir coses tan naturals com puc, però moltes vegades això deixa de ser pràctic i eficient”. Per això recomana només les coses útils, fàcils, i a l’abast de tothom.

Una iniciativa solidària

L’ONG internacional Arthelps combina moda, art i solidaritat

Morro do Papagaio és una favela de la ciutat brasilera de Belo Horizonte, i també l’escenari de l’últim projecte de l’ONG Arthelps, que es dedica a millorar la vida de persones en entorns socialment desafavorits a través de la creativitat i l’art. Al febrer va viatjar al Brasil, on va muntar tallers de disseny de samarretes per a més de 80 joves al voltant de dos eixos: el papagai i el futbol, “una bona manera de promocionar-se pel Mundial”, explica Xavier Calvo, director d’operacions. La col·lecció, feta amb cotó 100% orgànic certificat, es posarà a la venda al mes de maig i amb els beneficis volen finançar la construcció d’una escola d’anglès a la mencionada favela.

L’estrena, avui al Palau Robert

Al Palau Robert, l’Associació Moda Sostenible ultima els preparatius de la 1a Passarel·la de Moda Sostenible, en què avui desfilaran més de 40 marques i dissenyadors. És l’aportació catalana al Fashion Revolution Day, una iniciativa mundial que, sota el lema“ Who made your clothes ”, convida a reflexionar sobre qui i què hi ha al darrere de la roba que vestim. El pretext: els més de 1.100 morts i 2.400 ferits a Bangla Desh arran de l’esfondrament, ara fa un any, d’un edifici de fàbriques tèxtils que treballaven per a marques com Mango, Benetton i Primark. “El que pretenem amb la passarel·la és recordar aquestes persones, fer saber que existeixen males pràctiques en la moda convencional i mostrar que hi ha alternatives reals”, exposa la presidenta, Virginia Rondeel. Es faran tres desfilades, a les cinc, les sis i les set de la tarda, amb entrada lliure. Iniciatives com aquesta s’han gestat a la fira BioCultura, de productes ecològics i consum responsable, una cita que del 8 a l’11 de maig celebrarà l’edició número 21 al Palau Sant Jordi. Des de fa uns quants anys la moda també hi té un espai propi, que no para de créixer. Com evidencia la seva directora, Ángeles Parra, “BioCultura no parla de coses abstractes”. “Les solucions que proposa -afegeix- són solucions a un món que s’esgota, una realitat tangible, que emprenedors dinàmics i creatius ja han endegat, com la moda sostenible”.