I AQUÍ

Cursos moderns per aprendre a viure com l’avi

EL MEU AVI s’aixecava ben d’hora, sovint a les sis del matí, i abans de posar-se a treballar a les vuit ja havia caminat un parell d’hores pel bosc, on collia pinyes o caçava bolets. A casa es dinava a la una i se sopava a les set. Cuina mediterrània pura. Ell era fuster, com el pare, era dels artesans privilegiats que tenien el goig de fer coses amb les mans. I de sentir-se útils. Havia fet des de caixes per a morts fins a gàbies per a conills. També cuidava l’hort, el que menjàvem era quilòmetre zero de veritat. I diria que ecològic. Es ficava al llit a les deu en punt, dormia sempre les mateixes hores. A cada àpat bevia vi negre, del porró. Va viure 92 anys.

La meva generació hem fet tot el possible per negar les rutines de l’avi. Horaris molt més flexibles, tot més tard, precuinats, feines sedentàries i a vegades sense sentit, estrès, vinga reunions. Després agafem un taxi corrents per anar a caminar sobre una cinta al gimnàs. Treballem més hores per poder pagar extraescolars, els nens que els recullin els avis, tot molt accelerat, sopar just abans d’anar a dormir, posar-te al llit amb el mòbil. La mirada clavada a la pantalleta. Voler ser a tot arreu i no ser del tot enlloc. Si no vas atabalat no ets ningú.

Aquests dies molta gent m’envia consells de vida sana. Vénen a ser dormir bé i les mateixes hores, fer dieta mediterrània de quilòmetre zero, exercici físic, fugir de l’estrès, beure un got de vi negre al dia, sopar d’hora, fer coses amb les mans, que la teva feina tingui sentit, saber-te útil. Tenir temps per badar, temps per a tu. Estar en equilibri.

Ara fan molts cursos per aprendre’n. L’avi devia néixer ensenyat. No vaig saber entendre-ho.

Més continguts de

El + vist

El + comentat