L'aposta 'jacobina' de Sánchez i Bono per a Madrid no convenç
El candidat socialista Antonio Miguel Carmona fa mans i mànigues per fer-se un lloc en el duel Aguirre-Carmena
MadridAquest dimarts a la tarda, el candidat del PSOE a l'Ajuntament de Madrid farà un míting 'exprés' davant d'una estàtua d'Enrique Tierno Galván. Però ni el record de l'alcalde més estimat de la ciutat aconsegueix, segons les enquestes, que Antonio Miguel Carmona remunti i tingui opcions per ser el nou inquilí de l'ostentós edifici municipal, a l'edifici de Correus a la plaça de Cibeles. Si, com diuen els sondejos, el dia 24 perd la segona posició en benefici d'Ahora Madrid –la llista instrumental de Podem– totes les mirades estaran posades en un home: el secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez.
Carmona, economista de formació, ha guanyat popularitat com a tertulià televisiu, però això no sembla suficient per seduir la majoria dels madrilenys. El baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) li atorga 12 regidors, tres menys que els obtinguts fa quatre anys pel rubalcabista Jaime Lissavetzky, amb l'agreujant que ara la candidata d'esquerres Manuela Carmena li passaria al davant. El duel de la jurista amb l'aspirant del PP, Esperanza Aguirre, l'ha fet fora del centre del focus.
Si la situació no canvia en els dies que queden de campanya, els analistes es preguntaran per què Sánchez no el va rellevar com a número 1 com va fer amb el candidat autonòmic, Tomás Gómez, en una qüestionada operació política, en què va al·legar –precisament– les males expectatives electorals. En aquell moment convuls per a la vida interna de la històricament agitada federació socialista madrilenya, Carmona va intentar posar-se de perfil, surfejant entre la seva amistat amb Gómez i l'interès per retenir la candidatura. De fet, si havia guanyat el pols contra Lissavetzky va ser perquè ell tenia el suport de la direcció regional i de Ferraz.
L'ombra de Bono al PSOE
Mesos abans, el juliol del 2014, Carmona era un home feliç i somrient als passadissos de l'hotel en què el congrés del PSOE entronitzava el nou líder, que havia guanyat les primàries contra Eduardo Madina. Tot i la vella rivalitat entre Gómez i Sánchez, al final, en un càlcul tàctic, la cúpula del partit a Madrid va prendre partit pel guanyador.
Un dels dirigents que més es va implicar per evitar el triomf del diputat basc va ser l'exministre de Defensa i expresident de Castella-la Manxa José Bono. De fet, José Luis Fernández Peña, conegut popularment com a 'Chunda', l'ombra de Bono en matèria de comunicació, va treballar per a l'ara secretari general en aquelles primàries. Ara, gairebé un any després, assessora Carmona.
El cert és que entre el discurs de Bono i el del candidat a l'alcaldia de Madrid hi ha moltes similituds. Una d'elles, un espanyolisme desacomplexat. Carmona es defineix com a "bastant jacobí" des de la tradició republicana i no ha dubtat a buscar el cos a cos amb el projecte independentista català. "Qui vulgui passar per sobre de la Constitució haurà de passar per sobre meu", va arribar a dir. També ha instat la Fiscalia i el govern espanyol a frenar la "deriva independentista" de CDC i ERC. Ha afirmat que Catalunya "és molt més que una nació, és una regió d'Espanya", i s'ha mostrat contrari a una tercera via que doni més autogovern als catalans. Un jacobinisme que no desentona amb el discurs de Ciutadans i d'UPyD.
De moment, però, aquest abrandament nacionalista –que també comparteix amb Aguirre– no li està servint per sumar vots en detriment d'Ahora Madrid, la plataforma agermanada amb Barcelona en Comú d'Ada Colau i l'única amb possibilitats d'entrar al consistori que no veu amb mals ulls el dret a decidir. Com a mínim ara.
