POLÍTICA

Què va dictaminar (realment) el tribunal de l'Haia sobre la independència de Kosovo?

Una confusió generada per un fragment fals del dictamen propagat per les xarxes socials torna a situar l'opinió consultiva del Tribunal Internacional de Justícia del juliol del 2010 al centre de debat polític a Catalunya

"El dret internacional general no conté cap prohibició aplicable respecte de les declaracions d'independència. La declaració d'independència de 17 de febrer del 2008 [de Kosovo] no infringeix el dret internacional general". Així ho dictaminava el Tribunal Internacional de Justícia, per 10 vots a 4, el 22 de juliol del 2010, en la resposta al requeriment d'opinió consultiva fet per l'Assemblea General de l'ONU sobre si "s'ajusta al dret internacional la declaració unilateral d'independència formulada per les institucions provisionals d'autogovern de Kosovo". El dictamen emès pel tribunal de l'Haia sobre el dret a la independència i la legalitat de la declaració unilateral de Kosovo el 2008 ha retornat al centre del debat polític a Catalunya a tomb d'un fals fragment del text que s'ha propagat per les xarxes socials fins a crear-se una confusió en cadena que ha arribat a comprometre persones amb projecció mediàtica.

El cas és que les últimes setmanes, i com a derivada del debat sobre la legitimitat del procés d'autodeterminació de Catalunya, ha revifat a les xarxes socials la propagació d'un text atribuït a l'opinió consultiva de l'Haia segons el qual aquest tribunal declarava que "Quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona". El cert, però, és que aquest fragment no apareix al dictamen. Com tampoc era de l'Haia un altre fragment d'un text que conclou que "en una societat democràtica –a diferència d'una dictadura– no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat". En aquest cas, el fragment forma part de l' anàlisi que va fer de la situació política de Catalunya la comissió de defensa dels drets de la persona de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona del gener del 2013.

Un error en cadena

Una intervenció televisiva de la periodista i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional Pilar Rahola i una altra del periodista Jaume Barberà atribuint erròniament aquests fragments al dictamen consultiu de l'Haia va generar un rebombori en entorns mediàtics de l'unionisme que culminava aquest dilluns a portada de 'La Razón'. Tant Rahola com Barberà intervenien aquest dilluns al matí a RAC1 per reconèixer la cadena d'errors. De fet, Rahola ja havia admès la confusió en una intervenció a 8TV.

Si bé la polèmica ha esclatat ara, el cert és que la confusió ja fa mesos que volta per la xarxa. Una intervenció del jutge Santiago Vidal en un acte de l'ANC del gener del 2013 donava a entendre que el text era original del dictamen consultiu. Ja en aquell moment el sociolingüista Miquel Strubell va alertar de la confusió en un apunt al seu blog.

Retorn al centre del debat

De resultes del rebombori, però, el fons de la qüestió −el contingut cert del dictamen i les implicacions que podria arribar a tenir en el cas català− s'ha tornat a situar al centre del debat just en el moment en què el bloc catalanista majoritari portarà el dret a decidir al Congrés.

L'opinió consultiva del Tribunal Internacional de l'Haia sobre la declaració unilateral d'independència de Kosovo ha estat àmpliament estudiada a Catalunya. S'hi referia, per exemple, el professor en ciència política Jaume López en l'estudi 'Del dret a l'autodeterminació al dret a decidir', publicat pels Quaderns de Recerca d'UnescoCat. López interpreta que "el tribunal deixa clar que el dret a decidir una independència unilateral no ha d'encaixar en la legalitat constitucional de l'estat al qual pertany la societat secessionada. De fet, en la immensa majoria dels casos, per no dir tots, aquest dret vulnerarà la legalitat constitucional estatal". Sobre la qüestió, n'és una obra de referència 'La porta de la gàbia' ( Acontravent), que signen el professors Carles Boix i Antoni Abat, i l'advocat August Gil Matamala. Aquest llibre inclou una traducció íntegra al català del dictàmen de l'Haia a càrrec de Jordi Cortada.

Més continguts de

El + vist

El + comentat