José Mourinho, l'home de les queixes

BarcelonaJosé Mourinho tendeix sempre a remetre contra tot i contra tothom, és un home en constant lluita amb tot el que l'envolta i que considera que el vol desestabilitzar. El tècnic portuguès ha mostrat, i segueix fent-ho, la seva cara més amarga en el món del futbol, tot i que molts el consideren un dels millors entrenadors del planeta. Les seves formes i el seu caràcter impulsiu, de no mossegar-se la llengua i de no retrocedir davant de ningú, l'ha dut en moltes ocasions a extralimitar el seu to i el seu discurs, a queixar-se de tot el que li passa a ell i al seu equip, sense límits, iniciant lluites contra els que creu que van contra els seus interessos.

L'actual tècnic del Chelsea ha recollit al llarg d'aquests anys un immens ventall de queixes, començant pels àrbitres –un dels seus grans malsons–, passant pel calendari –mai quadrat al seu gust– i, en molts casos, entrant en guerra amb periodistes, companys de feina o el mateix club al qual entrena, com va passar en la seva etapa al Reial Madrid.

Aquestes són algunes de les queixes més reiterades de l'entrenador portuguès al llarg de la seva carrera:

1. Els àrbitres

El centre d'atenció de tots els mals del portuguès. Criticats i desprestigiats, Mourinho té una llarga llista negra d'àrbitres que no vol veure ni en pintura, com els que menciona a la famosa roda de premsa del "¿Por qué?": Ovrebo, De Bleeckere, Frisk, Busacca i Stark. Durant l'etapa al Reial Madrid, el tècnic portuguès sempre va qüestionar l'actuació de l'àrbitre en els partits contra el Barça, al·legant favoritismes, tot i això, la veritat és que Mourinho no només va tenir problemes a Espanya: a Itàlia i a Anglaterra es va repetir la mateixa història. Un d'aquests exemples el trobem en un partit de la temporada passada contra el Sunderland, on Mourinho va felicitar irònicament l'àrbitre per la seva actuació, ja que va xiular un penal contra el Chelsea quan faltaven 10 minuts per al final. La federació anglesa el va sancionar amb una multa econòmica.

2. El calendari

A Mourinho tampoc li quadren mai les dates dels partits. Els seus equips, acostumats a jugar competicions europees, mai juguen quan ell voldria que juguessin o quan ell considera que haurien de jugar. Quan no és perquè el seu equip no s'ha pogut recuperar a temps, després d'un partit de la Lliga de Campions, és perquè l'altre equip ha pogut descansar més. Mourinho sempre troba excuses per al·legar que els horaris de partit dels seus equips no són correctes.

3. La premsa

La lluita amb la premsa també és una de les protagonistes durant la seva etapa com a entrenador. Quan Mourinho entrenava el Reial Madrid, el portuguès sempre destacava la protecció que rebia el Barça de la premsa de la seva ciutat i del seu entorn, a diferència de la seva situació, on se sentia constantment criticat i qüestionat. El tècnic del Chelsea també s'ha enfrontat als periodistes si la pregunta l'ha incomodat, com en una roda de premsa de l'any 2013 amb el Chelsea, en la qual el tècnic va ser preguntat per la no-convocatòria de Kevin De Bruyne i Mourinho va criticar que sempre li preguntessin pels jugadors que no juguen. Es va aixecar i va marxar.

4. El club

Mourinho no ha tingut mai por de dir el que pensava, encara que moltes vegades s'enfrontés amb els mandataris del seu club. El portuguès, durant la seva etapa al Reial Madrid, va criticar la poca protecció que rebia, com mostren les declaracions en la roda de premsa del partit contra el Sevilla de la temporada 2010. "El meu equip mereix que el club el defensi. Vull que la gent defensi el meu club", va comentar el portuguès després de mostrar una llista amb tretze errors arbitrals que li va proporcionar el Reial Madrid. A més a més, Mourinho també va mantenir un pols amb Jorge Valdano, que aleshores exercia de director esportiu. El tècnic portuguès va al·legar en una roda de premsa que no tenia recursos a la davantera, únicament ocupada per Benzema. Va criticar la falta de fitxatges de l'equip i el fet de no poder competir amb els jugadors que tenia. Valdano va acabar dimitint, cansat del poder que Mourinho va assolir al Reial Madrid.

5. Els jugadors

Les plantilles de Mourinho també saben què és rebre garrotades del portuguès. Com a entrenador del Reial Madrid, l'actual tècnic del Chelsea va criticar els seus jugadors després de la derrota contra el Betis en la temporada 2012-13. "

6. Els aficionats

José Mourinho també ha carregat contra els seguidors d'alguns equips que ha entrenat. Al Chelsea, el portuguès va afirmar aquest cap de setmana passat que no havia notat que l'estadi era ple fins que el brasiler Oscar va marcar el primer gol en el partit contra el Queens Park Rangers. Mourinho ja va criticar en la seva estada al Reial Madrid l'afició blanca, la va titllar de freda. El portuguès va comentar que si no fos per l'afició que hi havia darrere la porteria, referint-se als Ultras Sur, pensaria que l'estadi era buit.

7. Els companys de professió

Pellegrini, Wenger o Guardiola són alguns dels entrenadors que han patit el caràcter de Mourinho. El portuguès va carregar contra Pellegrini en una roda de premsa, on va afirmar que si el fessin fora del Reial Madrid, ell no aniria al Màlaga. A Wenger també li va tocar rebre en unes declaracions on l'extècnic del Reial Madrid afirmava que l'entrenador de l'Arsenal és un especialista del fracàs. I per descomptat, Guardiola. El tècnic de Santpedor ha estat sempre en boca del portuguès, que no ha deixat escapar cap oportunitat per criticar-lo o desacreditar-lo. En la roda de premsa prèvia al partit de Champions de la temporada 2010-11, Mourinho va afirmar que Guardiola formava part d'un nou grup d'entrenadors que criticava l'encert de l'àrbitre. O, més recentment, el tècnic del Chelsea va insinuar que l'exentrenador del Barça no estima el futbol, "perquè si no, no et quedes calb".