Rodrigo Rato, del mal govern a la corrupció

La detenció de Rodrigo Rato representa moltes coses. Cau el cervell econòmic d’Aznar: va ser l’home que va liderar la política de la dreta espanyola (1996-2004), a cavall de la bombolla immobiliària. Aznar el va designar “el seu successor natural”, tot i que finalment va escollir Rajoy. Cau l’espanyol que ha ocupat el càrrec econòmic internacional més rellevant: del 2004 al 2007 va ocupar la direcció general del Fons Monetari Internacional (FMI), d’on tanmateix ja va sortir precipitadament. La seva etapa a l’FMI ha sigut posteriorment censurada per haver ignorat els símptomes de la caiguda financera internacional més greu des del Crac del 1929. Cau, també, l’home que, retornat a Espanya, va liderar des de Caja Madrid el 2010 la creació de Bankia, una entitat que va abandonar el 2012 enmig d’una fallida general que gairebé porta Espanya a ser intervinguda. Bankia, i rere seu tot el sistema bancari, va haver de ser rescatat. Començava aleshores el declivi del polític del PP, del cervell econòmic de l’Espanya del pelotazo.

La caiguda en desgràcia va quedar ahir del tot certificada. Rato va ser detingut a partir d’una denúncia de la fiscalia, dependent del govern en mans dels seus excompanys de Partit Popular (PP), amb Cristóbal Montoro, deixeble seu, com a ministre d’Hisenda. Definitivament, el PP, amb un cicle electoral a les portes, l’ha deixat sol. Fins ara se l’havia tractat amb una exquisidesa que l’executiu espanyol no aplicava, ni de bon tros, a altres casos. Només cal mirar cap a Catalunya. El que havia sigut la gran esperança i el referent d’èxit del PP avui és una taca negra. Investigat fins ara per la irregular sortida a borsa de Bankia i per l’escàndol de les targetes black, ara hi afegeix les acusacions de frau, alçament de béns i blanqueig de capitals. Rato, un dels polítics més poderosos de l’Espanya de les últimes dècades, està acorralat per la justícia. No podia deixar pitjor herència: en els seus anys de responsabilitat política i bancària es va covar la gravíssima crisi econòmica que ara patim i van ser, a més, els anys de la corrupció generalitzada. Amb Rato cau un símbol del mal govern i l’absència d’ètica.