KíevEl director de cinema ucraïnès Oleg Sentsov va ser condemnat ahir a 20 anys de presó per un tribunal militar rus que el considera responsable de diversos actes de terrorisme. Però a Kíev la sentència s’interpreta com una venjança política pel seu activisme contra l’annexió de la península de Crimea. La reacció del president ucraïnès, Petró Poroixenko, va arribar via Twitter: “Oleg, resisteix. Arribarà el dia que els que han organitzat aquesta farsa judicial hauran de seure al banc dels acusats”.
Sentsov va rebre la sentència amb un somriure als llavis i va aconseguir que molts dels diplomàtics i periodistes presents a la sala s’aixequessin quan va començar a cantar l’himne ucraïnès. Sempre havia negat les acusacions, però donava per feta la condemna, ja que segons va denunciar s’havien falsificat proves contra ell. També va denunciar tortures. “Quan et cobreixen el cap amb un sac i t’hi claven cops, en mitja hora pots oblidar en què creus i declarar tot el que et demanen. Però per a què serveixen les conviccions si no estàs disposat a patir per elles?”, va deixar anar durant la seva declaració final.
Els càrrecs: terrorisme i tràfic d’armes
El tribunal l’acusa de “terrorisme”, “organització d’un grup terrorista” i “tràfic d’armes”. Juntament amb ell també va ser condemnat a 10 anys de presó l’activista Aleksandr Kolxenko per la seva participació en dos atacs contra organitzacions russes amb seu a Crimea. Segons la sentència, junts haurien planificat també la voladura d’una estàtua de Lenin i d’una altra dedicada als herois de la Segona Guerra Mundial.
El director i guionista Sentsov era conegut per la seva pel·lícula Gamer, un llargmetratge al voltant d’un torneig de videojocs, que va estrenar al Festival de Cinema de Rotterdam el 2012. Abans de la seva detenció estava treballant en un nou projecte anomenat Rhino, però l’havia deixat aparcat per participar en la revolta de Maidan. I quan Rússia va començar el procés d’annexió de Crimea, va viatjar fins a la península per portar queviures als soldats ucraïnesos que havien quedat aïllats a l’interior de les casernes.
Durant la seva detenció, el món del cinema havia mostrat la seva inquietud pel procés. Directors com Pedro Almodóvar, Wim Wenders, Aki Kaurismäki i Ken Loach havien firmat una carta redactada per l’Acadèmia de Cinema Europeu en què demanaven informació al president rus, Vladímir Putin. En aquesta carta reclamaven “un tracte i una investigació justes”. També cineastes russos com Aleksandr Sokúrov i Nikita Mikhalkov han demanat la seva alliberació. Amnistia Internacional va afirmar que el procés era un acte de “propaganda” que segons la seva investigadora Heather McGill “recorda l’era estalinista dels judicis contra els dissidents”.
