Suècia: de model a seguir a paradís dels superrics
Gran part de la gestió dels serveis públics del país escandinau s'ha privatitzat les últimes tres dècades
Barcelona"Recuperarem el control de l'estat del benestar". Aquesta és una de les promeses que el Partit Socialdemòcrata suec destaca al seu programa polític. A mig any de les eleccions, el debat sobre la gestió dels serveis públics promet ser un dels aspectes que marcaran l'agenda. La Suècia dels anys 80, amb Olof Palme al capdavant, es va convertir en un dels països pioners en la implantació d'un ampli estat del benestar i es va consolidar en l'imaginari global com el model de societat a seguir. El mite, poc o molt, persisteix, sobretot al sud d'Europa, però la realitat és que a Suècia gran part de la gestió dels serveis públics s'ha privatitzat, i aquell suposat paradís del benestar ja no existeix.
L'Enciclopèdia catalana defineix l'estat del benestar com el "tipus d’actuació estatal destinada a produir béns i serveis no rendibles per al sector privat". Una definició que ha quedat totalment desvirtuada a la Suècia actual, on cada cop hi ha més companyies privades amb afany de lucre operant en serveis públics. Això passa especialment en l'educació, però també és una tendència a l'alça en la sanitat i les residències de gent gran.
Tot i que se'n privatitzi la gestió, aquests serveis continuen finançats al 100% per l'estat –a la sanitat hi ha un model de copagament, amb un límit d'uns 140 euros anuals–, i no tenen cap limitació a l'hora d'obtenir beneficis i repartir dividends. Un model com el que ha generat polèmica últimament amb l'escàndol de l'Hospital de Torrejón de Ardoz.
El periodista econòmic Andreas Cervenka, autor del llibre Girig-Sverige [Suècia avariciosa] –on explica com Suècia s'ha convertit en un paradís per als superrics–, indica que el punt d’inflexió va ser la crisi econòmica dels anys 90, que va provocar una càrrega de deute públic molt alta. “Es va entendre que havíem de canviar el nostre model econòmic per evitar que tornés a passar, i una de les coses que es va fer va ser reduir l'estat”. "Hem estat reduint el nostre estat del benestar contínuament en els darrers 30 anys", afirma. "El sistema de benestar suec no ha mort, però és molt diferent del que era, i s'ha convertit gradualment en un dels sistemes més orientats al mercat –afegeix–. Un mercat finançat per diners dels contribuents".
Åsa Plesner, investigadora de la Universitat d'Estocolm especialitzada en la gestió de serveis públics, detalla que s'ha anat restringint l'accés a les prestacions per a malalts i discapacitats, mentre que s'ha mantingut el suport familiar general. "És una manera de posar en el punt de mira els grups més febles, mentre que no es volen fer retallades a les famílies de classe mitjana perquè rebrien moltes més crítiques dels mitjans de comunicació convencionals".
El govern és responsable de les prestacions socials, com la baixa parental –de les més generoses del món–, mentre que els ajuntaments s'encarreguen de l'educació i l'atenció a la gent gran, i les regions, de la salut. Reben aproximadament un 20% del pressupost de l'estat per finançar-ho. "El problema dels últims 30 o 40 anys ha estat que el finançament estatal a l'educació i la salut no ha augmentat al ritme que ho han fet els salaris i els costos, i aquesta austeritat acaba repercutint al servei".
Apunta que, tot i que el camí de la privatització va començar amb un govern conservador, els governs socialdemòcrates posteriors han mantingut la tendència o fins i tot l'han empitjorada. L'exemple més clar és l'educació: la privatització va començar el 1992, però en aquell moment només el 75% del cost era finançat amb diners públics. Va ser un govern d'esquerres el que va establir que el 100% del cost fos assumit amb diners públics. "Això és el que realment va iniciar el creixement de les escoles privades amb ànim de lucre, perquè així és com pots fer negoci", afirma.
"Entre el 20 % i el 30 % dels alumnes a Suècia van a escoles gestionades per una empresa privada i la gran majoria d'aquestes empreses tenen ànim de lucre i reparteixen dividends als seus accionistes, tot i que els seus únics ingressos provenen de l'estat", explica Plesner. "L'única manera com poden obtenir beneficis amb aquest tipus de finançament és retallant despeses: reduint professors, pagant-los menys, tenir escoles més petites...", resumeix.
Els oligarques de l'estat del benestar
A Suècia hi ha grans corporacions gestionant escoles. El grup AcadeMedia, amb més de 650 centres, és l'empresa educativa més gran del nord d'Europa, i opera no només a Suècia, sinó que s'ha expandit a Noruega, Alemanya, els Països Baixos, el Regne Unit i Finlàndia. "Alimentant-se dels contribuents suecs, han creat una organització prou forta per començar a operar també en altres països", diu l'experta. Aquesta situació ha fet aflorar un concepte al país escandinau: els oligarques de l'estat del benestar.
A l'educació és on s'ha estès més aquest model, però també hi ha grups empresarials operant en residències de gent gran, i en algunes regions, també a la sanitat. A Estocolm, on governen els socialdemòcrates, s'ha recuperat la gestió pública de diversos serveis, com les emergències dels principals hospitals i el servei d'ambulàncies.
El personal sanitari, sobrecarregat
"Ja fa molts anys que els nostres membres adverteixen de la manca de personal i les càrregues de treball insostenibles", diu Sineva Ribeiro, presidenta del sindicat d'infermeria Vårdförbundet. Explica que a Suècia hi ha 15.000 infermeres registrades que no treballen com a infermeres i unes 20.000 que han marxat a Noruega, on els paguen millor i treballen menys hores. Això fa que la ràtio de pacients per infermera sigui molt alta i obliga els professionals a fer moltes hores extres.
"El personal mèdic té la ràtio de baixes laborals més alta de tots els treballadors de Suècia, i està majoritàriament relacionat amb l'estrès", lamenta Ribeiro. Dos informes publicats recentment per l'Autoritat Sueca per a l'Entorn Laboral (Arbetsmiljöverket) constaten que les condicions laborals als serveis públics estan empitjorant, sobretot per un excés de la càrrega de treball, especialment entre les professions menys qualificades, com els auxiliars d'infermeria. L'informe assegura que la productivitat i els objectius financers sovint es prioritzen a costa de les condicions de treball.
Després d'inspeccionar tots els hospitals amb urgències del país, l'organisme ha conclòs que el resultat és "alarmant", i cita situacions com passadissos plens de pacients; manca de personal i alta rotació; torns de treball llargs sense opció de recuperar-se, o manca de suport de la direcció.
"Hi ha una pressió constant per alliberar llits, és a dir, per enviar els pacients a casa al més aviat possible", lamenta el Gustav (nom fictici), un metge especialitzat de l'Hospital Universitari de Skåne, amb centres a Malmö i Lund, al sud de Suècia. Assegura que a urgències, els pacients que necessiten ser ingressats de vegades poden esperar un o fins i tot dos dies abans de poder aconseguir un llit. "He tractat pacients a casa seva amb afeccions potencialment perilloses, com ara una hemorràgia cerebral, que es neguen a anar a urgències perquè saben que podrien haver d'esperar de 12 a 16 hores", diu. I explica que, a la seva primera feina, la planta on treballava es va acabar tancant "perquè el personal estava sobrecarregat d'estrès i la majoria d'infermeres van plegar".
"Suècia té un bon estat financer i és un país fort, però el finançament del benestar s'ha descuidat durant molt de temps", resumeix Ribeiro.
![Immigrants a Suècia](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
