Hospitals públics de gestió privada: és possible un cas Torrejón a Catalunya?

BarcelonaDeixar d'atendre persones malaltes per guanyar més diners va en contra dels principis ètics i de la deontologia dels metges i, en canvi, és el que presumptament estava passant en almenys un hospital de la Comunitat de Madrid des de feia mesos. Aquestes setmanes han sonat totes les alarmes en el sistema sanitari públic arran de l'escàndol de l'Hospital de Torrejón de Ardoz, un centre de titularitat pública amb gestió privatitzada, en què suposadament hi havia la directriu de rebutjar pacients o processos no rendibles per allargar les llistes d'espera i augmentar-ne els beneficis. Aquesta informació ha obert l'enèsima guerra política entre els governs d'Isabel Díaz Ayuso i Pedro Sánchez, però també ha reobert el debat sobre la prestació de serveis a la xarxa pública.

El ministeri de Sanitat ha assegurat que està investigant a fons el centre de Torrejón –que el gestiona el polèmic grup Ribera Salud–, i la resta d'hospitals madrilenys de gestió privada del Grup Quirón, que en els darrers anys han incrementat substancialment el pressupost que rep de l'administració. El ministeri ha presentat un informe sobre el creixement econòmic de la xarxa privada d'hospitals de l'Estat, que en l'última dècada ha vist que el finançament que reben s'ha disparat un 85%. De fet, el document detalla que el nombre d’hospitals privats integrats al sistema públic ha passat de 106 l'any 2011 a 145 el 2023 i, en aquesta línia, la ministra Mónica García va alertar d'una "creixent dependència" i va assegurar que Torrejón no és un cas aïllat. "És un modus operandi que intenta parasitar el nostre sistema públic a través del compte de resultats de les empreses privades", va afirmar.

Les acusacions de la ministra han caigut com una gerra d'aigua freda entre les diferents entitats i proveïdors del sistema sanitari català, que temen que pugui afectar la reputació dels sectors concertat i privat en un territori que té un model híbrid, molt diferent del de la capital espanyola. Les patronals del sistema a Catalunya, que han estat consultades per l'ARA –La Unió, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l'Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES)–, han fet pinya i han deixat molt clar que el que ha passat a Torrejón no es pot replicar aquí. "Catalunya no és Madrid. La ministra ha aixecat tota aquesta polèmica i ara trasllada dubtes al nostre sistema, però el model català no aposta per entitats especulatives amb afany de lucre", defensa la directora general de La Unió, Roser Fernández.

És cert que les entitats privades juguen un paper essencial en el sistema sanitari públic de l'Estat i, tal com constata el ministeri, cada cop guanyen més pes. Ara bé, els models autonòmics són diferents i a cada territori s'articula de forma diferent. Si ens fixem en els models català i madrileny, tots dos formen part del Sistema Nacional de Salut (SNS) i això significa que han de garantir una cobertura universal –l'edat, els ingressos econòmics i les malalties prèvies no exclouen a ningú de rebre atenció– i que el seu finançament beu majoritàriament dels impostos. Però la seva manera d'organitzar-se i de prestar els serveis és molt diferent.

Dos models diferents

A Madrid, l'externalització de la gestió dels centres té molt de protagonisme: majoritàriament es basa en concessions a grups privats a qui l'administració autonòmica paga un cànon anual fix en funció del volum de població a la qual presten servei. Per tant, l'hospital rep els mateixos diners faci més o menys operacions o més o menys proves diagnòstiques. A més, les empreses gestores són sobretot grans grups amb afany de lucre.

Pel que fa a Catalunya, històricament l'atenció sanitària s'ha basat en un model mixt, en què els centres públics i concertats conviuen dins del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) –és el cas de dos grans centres com l'Hospital Clínic o el Sant Pau, tots dos a Barcelona–, i els gestors acostumen a ser entitats o fundacions amb participació pública d'ajuntaments o consells comarcals.

La gran diferència amb Madrid rau en el model de concertació, que a Catalunya està enfocat en assolir uns objectius d'activitat, és a dir, els centres es comprometen a fer un nombre determinat d'assistències, operacions i proves a l'any i, si no hi arriben, se'ls penalitza. Per exemple, un hospital comarcal pacta amb el departament de Salut que farà 200 operacions de maluc i, si en fa menys, se'l castigarà per haver incomplert l'acord. És una estratègia pensada per eixugar les llargues llistes d'espera i evitar que hi pugui haver incentius perversos que vulnerin els drets dels pacients.

Publificar o privatitzar

Tenint en compte les diferències de model que hi ha a cada comunitat autònoma, les tres patronals han carregat contra l'informe del ministeri, que la directora general d'ACES, Anna Zarzosa, ha titllat de "bomba" contra la sanitat privada. A parer seu, els centres privats són la clau per reduir les llistes d'espera, per la qual cosa no entén per què la ministra està plantejant el cas de Torrejón com un problema sistèmic. "El model madrileny no té res a veure amb el model de col·laboració publicoprivada de Catalunya", defensa el director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya, Francesc José María Sánchez, que apunta que el problema madrileny és "la manca de control" que hi ha sobre les concessions que es fan a les empreses per a la gestió del centre.

Les tres patronals catalanes defensen que "les regles del joc" són les mateixes per a tots els centres, independentment de la titulació de qui els gestiona. "En la concertació de serveis de salut no hi cap l'especulació, sinó que reverteix en el sistema", assegura Fernández, i José María sosté que generar excedents "no és dolent si prové de la qualitat assistencial i la innovació", però sí que ho és si es "fa retallant condicions laborals i empitjorant l'atenció de la ciutadania".

L'informe del ministeri va en línia amb el model 100% públic que ha defensat la ministra en alguna ocasió i amb una reivindicació molt habitual també en les manifestacions sanitàries, siguin de l'àmbit que siguin, en què un dels càntics més habituals és "Sanitat pública i de qualitat". Les patronals es miren amb recel l'informe perquè pensen que pot alimentar aquests discursos en detriment del model sanitari català i Fernández, des de La Unió, és molt contundent. "Voler-ho fer tot públic no és el model català i tampoc és la solució. S'ha de gestionar el model de concertació amb criteri de servei públic, com fins ara", defensa.

Des de CSC i ACES també critiquen que les acusacions de la ministra puguin afectar el sector. "Partim de molts apriorismes ideològics que no tenen raó de ser", defensa José María, i Zarzosa creu que l'informe és contraproduent per al conjunt del sistema sanitari. "Ens estem posant bastons a les rodes i en lloc de facilitar la feina l'estem entorpint".

Des de Madrid, Ángela Hernández, cirurgiana i secretaria general del sindicat Asociación de Médicos y Titulados Superiores de Madrid (AMYTS), assegura que el cas de l'Hospital de Torrejón "es repeteix des de fa quinze anys" i que s'ha generat "un ecosistema molt difícil de revertir". "S'han creat xiringuitos i xarxes clientelars, l'afany de lucre s'ha establert al sistema i fallen els mecanismes de comparació i transparència", es lamenta.

Metges "incòmodes"

Hernández explica que en aquests hospitals els cirurgians reben pressions per allargar aquells tractaments no urgents per aconseguir més beneficis d'acord amb el cànon anual fix contractat amb l'administració. Segons explica, es tracta de contractes "molt complexos", amb molts plecs i que beneficien les empreses, que són qui tenen "la paella pel mànec" a l'hora de negociar amb l'administració per a la prestació d'un servei públic.

A banda de la ciutadania que rep l'assistència, els que en surten més perjudicats són els professionals, segons Hernández. "Amb tot aquest maremàgnum els que som incòmodes per a les empreses som els metges, que seguim prioritzant els pacients. Això provoca, per exemple, que els acomiadaments improcedents [a Madrid] siguin molt habituals en aquestes empreses", es lamenta.

Tot i les diferències evidents, el sindicat Metges de Catalunya veu semblances en aquest capítol i també considera que són els professionals qui acaben pagant les conseqüències de les mancances del sistema, com per exemple que l'altíssima pressió assistencial la gestionin plantilles justes i no prou ben remunerades.

"La perversió del nostre sistema és aquesta. L'empresa pacta amb el departament quanta activitat farà i després pot decidir si contracta un metge o en contracta cinquanta per fer aquesta activitat", explica Josep Maria Serra, vicepresident de Metges de Catalunya i responsable del sector concertat al sindicat. A parer seu, el que fan aquestes empreses a Catalunya per estalviar diners és "disminuir el nombre de professionals i generar sobrecarrega a les plantilles", ja que així han de pagar menys sous per fer la mateixa activitat assistencial.

Per al sindicat, l'única manera de revertir aquesta situació és que els metges depenguin del departament de Salut, com passa amb els mestres i Educació, i que sigui l'administració qui determini qui treballa en cada centre. Això permetria "acabar amb la inequitat territorial i entre centres", així com ajudaria a "reduir les llistes d'espera d'aquells territoris amb menys professionals disponibles", argumenta Serra.

"Il·legalitats greus" segons la Sindicatura

Un altre element a tenir en compte és que aquest any la Sindicatura de Comptes ha detectat "il·legalitats greus" en el finançament de l'atenció hospitalària i especialitzada d'aguts en hospitals concertats per part del Servei Català de la Salut (CatSalut) l'any 2022. En concret, ha detectat "problemes greus d’incompliment de la legalitat" quan ha revisat els convenis, ja que ha trobat concerts d'hospitals caducats arreu de Catalunya.

Serra critica la manca de transparència en tots els processos que afecten el sistema, que reconeix que no és perfecte. Igualment, coincideix amb les patronals en què és poc probable que es repliqui un cas com el de Torrejón a Catalunya, però insisteix que cal canviar el model per protegir el més important del sistema, els professionals, i que aquests estiguin sota el paraigua del departament. Reconeix que aconseguir-ho, però, no serà fàcil: "Tenim uns contrincants importants: les empreses".