La despesa pública en hospitals privats es dispara un 85% en una dècada a l'Estat

BarcelonaLa sanitat privada està en el punt de mira del govern espanyol arran de l'escàndol de l'Hospital de Torrejón de Ardoz, en què suposadament hi havia la directriu de rebutjar pacients o processos no rendibles per allargar les llistes d'espera i augmentar els seus beneficis. El ministeri de Sanitat ha ampliat la investigació que va ordenar a l’Alta Inspecció sobre aquest centre i que ara també es farà a la resta d'hospitals madrilenys de gestió privada del Grup Quirón, que en els darrers anys han incrementat substancialment el seu pressupost.

De fet, aquest creixement s'observa al conjunt de la xarxa privada d'hospitals de tot l'Estat, que en l'última dècada ha vist com la suma de diners públics que reben s'ha disparat un 85%, segons alerta el ministeri en un nou informe que ha presentat aquest dimarts. "És un modus operandi que intenta parasitar el nostre sistema públic a través del compte de resultats de les empreses privades", ha assegurat la ministra de Sanitat, Mónica García, sobre el cas de l'hospital madrileny.

"Sabem que això no passa només a l’hospital de Torrejón, sinó que és el modus operandi i el model de sanitat de la Comunitat de Madrid", ha afegit García, que ha recordat que això mateix també és habitual al País Valencià. De fet, la ministra ha presentat l’Informe 2025 sobre l’avaluació de la sanitat privada en el sistema sanitari d’Espanya (SNS), que alerta de la creixent dependència del sistema sanitari espanyol dels centres de gestió privada.

D'acord amb les conclusions de l'informe, el nombre d’hospitals privats integrats al sistema públic de salut ha augmentat de 106 l'any 2011 a 145 el 2023, cosa que representa un creixement del 36,8%. Aquests centres ja suposen el 30,7% del total d’hospitals del sistema públic, és a dir, gairebé un de cada tres centres hospitalaris que reben finançament públic. Aquest creixement també es veu reflectit en el nombre de llits d'hospital i de quiròfans que pertanyen a hospitals privats: ja són el 17,8% i el 10,7% respectivament, un fenomen que es concentra especialment a Catalunya i Navarra, "on la xarxa privada representa una part substancial de la infraestructura assistencial", alerta Sanitat.

Així doncs, l’estudi de Sanitat conclou que la col·laboració amb entitats privades ha passat de ser un recurs excepcional a convertir-se en una pràctica estructural. Això vol dir que cada cop es destinen més recursos públics a "empreses la lògica de les quals respon al benefici, no a l'interès general" i, a la vegada, cada cop més persones contracten una assegurança mèdica. Ara bé, la sanitat pública assumeix més del 95% dels tractaments més cars, com per exemple trasplantaments, pacients amb cremades greus o embarassos de risc, entre d'altres, i la privada concentra aquells casos menys complexos. De fet, l’únic àmbit que augmenta en els hospitals privats fora del sistema públic són les proves diagnòstiques.

Inspecció al Grup Quirón

Per tot plegat, Sanitat ha optat per estendre a la resta d’hospitals de gestió privada la investigació que va obrir a l’Hospital de Torrejón després de la publicació dels àudios del conseller delegat de Ribera Salud –l'empresa que el gestiona–, Pablo Gallart, ordenant rebutjar pacients o processos no rendibles per allargar les llistes d'espera amb la voluntat de fer menys intervencions, necessitar personal i mitjans i, en conseqüència, augmentar els seus beneficis. Segons la ministra, “Ribera Salud i Quirón són dues cares de la mateixa moneda” d’un “sistema perfectament greixat que necessita la connivència i la complicitat, en aquest cas del govern d’Isabel Díaz Ayuso, que en els darrers anys ha injectat més de 5.000 milions a aquest grup, és a dir, l’equivalent del pressupost de sanitat de tot un any”, ha afegit García.

L'alta inspecció ha requerit a la Comunitat de Madrid informació detallada sobre les investigacions que va iniciar a l’Hospital de Torrejón, les auditories econòmiques i de gestió dels últims quatre anys i les actes de la comissió mixta entre la Comunitat de Madrid i l'empresa gestora. I dels centres de Quirón, ha sol·licitat els expedients de les modificacions pressupostàries de 2023, 2024 i 2025 amb els seus informes justificatius, així com les auditories econòmiques i de gestió dels darrers quatre anys. “El nostre objectiu és molt clar: garantir la transparència, avaluar si hi ha hagut un ús adequat dels diners públics i protegir el bon funcionament del nostre sistema de salut”, ha conclòs la ministra.