Aigües braves per nedar en llibertat

“Nedant al mar em sento lliure i viu, en contacte íntim amb la natura”. Aquestes paraules de Miquel Sunyer, impulsor de Vies Braves i nedador de llarga distància en aigües obertes, sintetitzen l’esperit d’un projecte que va arrencar l’estiu passat i en aquesta segona temporada ofereix més de 26 quilòmetres d’itineraris marítims al litoral gironí i barceloní. La iniciativa, pionera a tot el món, proposa una xarxa de carrils aquàtics senyalitzats i abalisats dirigits a nedadors professionals i amateurs, triatletes i practicants d’immersió lleugera. De les deu vies que es van obrir la temporada passada a la Costa Brava s’ha passat a la vintena d’enguany, que comencen pel nord a Portbou i acaben pel sud al cap de Grills (Sitges), amb la inclusió terra endins d’un recorregut d’un quilòmetre al pantà de la Baells, al Berguedà.

Els itineraris estan destinats a la pràctica d’activitats esportives, lúdiques i pedagògiques i permeten que tothom pugui gaudir de les aigües obertes de forma segura, combinant disciplines com la natació i la immersió lleugera amb el senderisme o el running, segons apunten els organitzadors d’aquesta iniciativa público-privada, engegada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, per Miquel Sunyer i per l’empresa TechnojetSwim. A la costa de Barcelona, Vies Braves rep el suport de la Diputació de Barcelona, els ajuntaments de Sitges, Calella, Cercs i Vilada i el Consell Comarcal del Berguedà. “La majoria de les rutes transcorren paral·leles als camins de ronda, de manera que es pot descobrir el territori des de diferents perspectives”, destaca Aurora Carbonell, regidora de Turisme i Platges de l’Ajuntament de Sitges.

“Des de ben petit he fet immersió lleugera amb ulleres i tub en les aigües de la mar d’Amunt i el cap de Creus”, explica Gerard Bros, veí de Colera de 23 anys. “Tenir una via brava al meu poble és un gran valor afegit, ja que acosta el fons marí a tothom, permet descobrir l’entorn i la fauna i flora submarines i atreu tot tipus de gent, des d’aficionats i mainada fins a esportistes amb ganes de descobrir nous reptes”.

Respecte pel medi ambient

A la seva visió d’usuari s’hi afegeix la de promotor dels carrils aquàtics, ja que treballa a l’Oficina de Turisme de Llançà. “També es fan sessions de dinamització gratuïtes i adreçades a tots els públics; es promouen trobades per nedar en grup, iniciar-se en la natació d’aigües obertes i practicar el busseig amb tub, sempre fomentant les actituds respectuoses amb l’entorn natural”, detalla Bros. Totes les sessions estan dirigides per monitors qualificats. A més, es duen a terme activitats no competitives amb el nom Vies Braves Non Stop. Els participants poden escollir entre recorreguts de 6, 10 o 15 quilòmetres de la xarxa d’itineraris marins amb l’objectiu de completar-los en una sola jornada.

“En aquestes vies saps que hi ha boies i et sents més segur quan surts a nedar”, diu Antonio Carreto, mecànic de 59 anys i usuari de la via brava de Lloret de Mar. “Fa molt que nedo, tant a la piscina com al mar, i està bé que et marquin la línia a seguir”, afegeix. No neda cada dia, més que res perquè algunes tardes el mar està molt picat. “De tant em tant em trobo altres persones que hi neden, però estaria bé que les fes servir més gent”, apunta. Víctor Colomer, un veí de Cistella de 22 anys, és bomber i triatleta. Al maig va completar l’Ironman de Lanzarote: va fer un total de 3,8 quilòmetres nedant, 180 en bicicleta i 42 corrent. “Nedar a mar obert és una meravella i m’ajuda molt en els entrenaments”, afirma. Utilitza les vies braves tant a Colera com a Llançà i Portbou. En destaca “els avantatges que el circuit estigui marcat; és un espai en què no hi poden entrar embarcacions i, per tant, et sents més segur”, admet. Li agrada molt nedar arran de roques i de tant en tant practica també la immersió lleugera.

Les vies braves disposen de plafons informatius amb el nom, el mapa topogràfic i les característiques de la via (longitud, amplada, durada, nivell de dificultat, etcètera), a part d’indicacions sobre la biodiversitat i les característiques del fons marí en qüestió, elaborades amb la col·laboració del Club d’Immersió de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Desconnectar i recarregar piles

Elena Suárez té 56 anys i ja en fa més de vint que es banya a la platja gran de Pals (Baix Empordà). “Nedo des de molt abans que traguessin les antenes de Radio Liberty”, rememora. Sempre que pot, neda més de mitja hora en paral·lel a la costa gironina. Celebra que des del 19 de juliol funcioni una via brava a la platja que ella sovinteja, amb un quilòmetre i mig abalisat en què pot moure’s “amb força més tranquil·litat que abans”, explica abans de ficar-se a l’aigua. Les seves braçades, enèrgiques i harmonioses, l’ajuden a desfer-se de les cabòries quotidianes. Així ho confessa al cap de tres quarts d’hora, quan torna a trepitjar la sorra. “És un exercici perfecte per desconnectar, em manté en forma i m’ajuda a carregar les piles”, resumeix. “De vegades em pregunten si no em fa por nedar sola. Sempre responc que no, i ara menys que mai”, comenta l’Elena.