Així podria ser el gran viatge de la teva vida

Barcelona“Phileas Fogg ha guanyat amb la volta al món la felicitat”. Així titula Jules Verne l’últim capítol de La volta al món en 80 dies, l’obra que ha fet somiar en terres desconegudes milers de persones de totes les generacions. Amb el desenvolupament dels mitjans de comunicació, cada vegada són més els que ho deixen tot durant uns mesos i fan realitat el desig de veure amb els propis ulls què s’amaga més enllà de les fronteres.

Ahir van celebrar-se per primera vegada a Barcelona les Terceres Jornades dels Grans Viatges, una cita que organitza el col·lectiu UnGranViaje.org i que acosta als assistents l’experiència dels rodamons que han decidit dedicar bona part de la seva vida a aprofundir en els llocs que visiten. Cadascuna de les seves històries, que molts d’ells han convertit en llibres, tenen alguna cosa que les fa úniques. Fa deu anys, Xavi Molins i Carme Corretgé van decidir deixar-ho tot per donar la volta al món. “Vam pensar que canviar el nostre temps treballant només per diners era el pitjor error que podríem cometre”, expliquen a l’ARA. Avui dia, amb una nena que es diu Àsia, el Xavi i la Carme ja han donat la volta al món tres vegades, i viuen d’un negoci digital en què expliquen les seves vivències.

Amb el mateix esperit aventurer, Julia Silva i Miguel Aza van deixar la seva feina el 2012 per recórrer el món canviant la seva creativitat per llit, menjar i activitats d’oci. Dos anys i catorze països després, poden dir que aquesta experiència els ha canviat la manera de veure la vida.

La història de Jorge Sierra també és bastant peculiar: el 2008 va pujar al Naranjito, un Citroën 2 CV del 79, i durant quatre anys va recórrer 48 països d’Europa, Àsia, Oceania i Amèrica. Pel camí es va trobar dues revolucions, mesos de carreteres dolentes, molta hospitalitat i, sobretot, la certesa que un viatge a priori impossible pot convertir-se en una cosa ben real. Xavi Narro va fer una cosa similar entre el 2012 i el 2013, i després d’uns quants viatges a peu, en transport públic i en autoestop es va decantar per la bicicleta. Amb aquest mitjà de transport va donar la volta al món en 456 dies: en aquest temps va recórrer gairebé 40.000 quilòmetres pedalant per sis continents i 36 països.

Miquel Silvestre, un altre dels viatgers que participa en les jornades, és un nòmada que ha donat la volta al món seguint les petjades d’exploradors espanyols, i recentment ha tornat d’un viatge de més de 20.000 quilòmetres per Sud-amèrica. El Miquel viatja en moto i li agrada fer-ho a poc a poc i aprofundint en el camí. Aquesta és la idea que impulsa tots els rodamons que decideixen deixar la seva vida enrere per descobrir-ne de noves.

“Si superàvem el viatge, estaríem tota la vida junts”

Quan Carme Corretgé i Xavi Molins feia tres mesos que sortien junts, van decidir que volien deixar la feina i donar la volta al món. “Dèiem als amics que seria la prova de foc de la relació. Si anava bé, estaríem junts per sempre”, explica a l’ARA la Carme. Els preparatius per al viatge es van allargar un any i el 2004, finalment, van agafar les maletes. A la feina feia temps que estaven descontents, havien estalviat i van pensar que era el millor moment per emprendre un viatge que els va canviar la vida molt més del que havien pensat.

Ara tenen una filla, l’Àsia, i ja han donat la volta al món tres vegades. “Fins aleshores no ens havíem mogut gaire, i el viatge havia de ser només un parèntesi a la nostra vida. La idea era tornar a les feines on havíem estat treballant abans de demanar l’excedència -explica el Xavi-. Després del viatge, la nostra percepció de la vida va canviar i vam dir que havíem d’intentar aconseguir viure viatjant”.

Fins aleshores, la Carme havia treballat de psicòloga i el Xavi de dissenyador gràfic. Arran d’aquell primer viatge, la parella va començar a pensar en un negoci que els permetés viure de viatjar. Actualment són els màxims referents de grans viatges, i des de fa tres anys viuen d’explicar les seves vivències i d’aconsellar els futurs rodamóns al seu portal Lavueltaalmundo.net, on clamen que “s’ha de perdre la por a viure fent el que a un li agrada”. “Nosaltres al principi en teníem, però el temps ens ha donat la raó perquè hem trobat una manera de viure que ens omple més”, detalla el Xavi.

El plaer del xoc cultural

En els seus viatges, el Xavi i la Carme gasten entre 18 i 20 euros diaris per persona. De tots els llocs que han visitat, l’Índia és un dels seus preferits. “És un dels països on el xoc cultural és més gran, i és el que més ens fa treballar per dins”, explica la Carme, que il·lustra: “Hi ha a qui li agrada viatjar allà on l’imaginari s’assembla més al seu. A nosaltres ens agrada que ens facin replantejar coses i posar sobre la taula els nostres valors”. Per al Xavi, el més dur dels grans viatges és estar-se tants mesos lluny de la família i els amics. Però fins i tot enyorar-los, segons diu, té el seu costat positiu. “El fotut seria que no enyoressis: significaria que no tens ningú a casa”, conclou.

“Vam deixar la feina per travessar Àsia en bicicleta”

Martina Ribalta i Mateu Marcet van decidir deixar la feina per dedicar catorze mesos a travessar Àsia en bicicleta. Van pedalar des de Barcelona fins a Pequín, seguint la Ruta de la Seda. Allà van agafar el transiberià fins a Moscou, des d’on van retornar a la seva ciutat d’origen. La parella explica la seva experiència a Perunplatdepinyons.com, on també recullen altres rutes que han fet pedalant. “Viatjar en bicicleta et permet notar tots els canvis lentament: en el paisatge, en les persones i en els costums”, explica a l’ARA el Mateu.

Pobles que no surten al mapa

Anar en bicicleta, segons diu, els permet trobar llocs fora dels circuits habituals. Per a ell, els moments més macos són els que menys t’esperes. Explica que un cop, després de pedalar durant dies per un paisatge industrial de la Xina, van fer nit en un petit poble: “Quan es va fer de dia vam descobrir que érem al poblet més idíl·lic del món, d’aquells que no apareixen ni als mapes ni a les guies”. Ara preparen una ruta de banda a banda dels Estats Units.

“Vaig descobrir un país on no hi havia ni un sol turista”

Meritxell Martorell va guanyar un concurs que li va permetre donar la volta al món com a bloguera de viatges. Durant sis mesos va visitar un total de vint-i-sis països, amb una mitjana de deu dies per país. Quan va acabar no en tenia prou i va començar a estalviar per seguir descobrint món. Tot i que ha viatjat en parella o en família, fer-ho sola per a ella és un gran plaer: “Quan viatges sola estàs molt més oberta a conèixer gent i a experimentar”. El seu lloc preferit del planeta és Vanuatu, un país insular del Pacífic. “És un país verge, sense turisme. No hi vaig conèixer ningú que no fos local: aquell lloc em va marcar moltíssim”, diu.

La Meritxell (Sineñe.com) reivindica que no cal gastar-se gaires diners per conèixer món. “L’última vegada vaig sortir de Catalunya amb 1.300 euros i vaig viure quatre mesos a Tailàndia i quatre a l’Índia”. Allà, intercanviava els seus coneixements en ioga a canvi d’allotjament. “Estem acostumats que si no tenim una feina estable, un pis o un pla, estem una mica perduts. Quan viatges tens aquesta sensació: tu també deus estar perduda? Però no, estàs vivint. Potser no vius per al futur, però penses en el dia a dia en cada instant”, conclou.

“Fer la volta al món en ‘barcoestop’ va ser emocionant”

El barcoestop és una manera de viatjar pel món en vaixell que consisteix a intercanviar les teves habilitats a canvi de transport. “No cal que tinguis coneixements de navegació, també pots cuinar o fer guàrdies a la nit”, explica Albert Gironès, que va viatjar durant dos anys per tot el món amb aquest sistema: va sortir de Catalunya amb 3.000 euros i hi va tornar amb 2.000. “Vaig gastar poc perquè alguns vaixells em pagaven, i a l’illa de Martinica, a les Antilles, em van donar feina durant tres mesos”, relata.

Com els antics exploradors

Viatjar pel món en una embarcació, segons diu, és molt emocionant: “Cada raconet del món que trepitges te’l fas una mica teu, ja que en arribar en vaixell ho fas com els antics exploradors”. Per a l’Albert (Albertgirones.com), fer un viatge tan llarg és completament diferent del típic viatge turístic “en què et desfogues i treus estrès”. “És molt més profund, i et fa la sensació que vius realment. Els dies es dilaten, et passen tantes coses en tan poc temps que tens la sensació que has viscut deu anys”, diu.