Credibilitat per a la direcció política del procés: l'editorial d'Antoni Bassas

El dia que el president Mas va anunciar eleccions anticipades amb nou mesos d’antelació –i no qualsevol elecció, sinó un intent de referèndum legal sobre la independència de Catalunya– va crear un temps nou en política, un impàs desconegut, un llarguíssim compte enrere.

I un temps llarg s’ha d’omplir de contingut. I més en política, en què si no l’omples tu, te l’omplen. A sobre, aquest compte enrere és estrany, perquè entremig, al maig, hi haurà, unes altres eleccions, on es castiguen partits i governs i s’avancen tendències electorals d’un país

Doncs bé, ahir, Artur Mas va sortir a omplir de contingut aquests mesos, anunciant un decàleg d’accions en tres potes: el procés, la transparència i la crisi.

Mas va parlar ahir de tenir-ho preparat tot, i aquesta és la frase del dia: “Pel cas que arribi la desconnexió legal amb Espanya”. Va nomenar una comissionada per la transparència, i va anunciar milions contra l’atur, la pobresa o els desnonaments. Va ser, per tant, un missatge per a aquells que es pregunten, com nosaltres, “qui li parla al procés?”, o si el procés és un projecte ordenat que es desenvolupa d’acord amb una direcció política o és un afer intern que de manera latent anem portant. Va ser també una resposta a la preocupació per la corrupció, sobretot en un moment en què Mas mateix ha hagut d’anar a declarar al Parlament pel cas Pujol. I va ser una resposta als que afirmen que el procés o té contingut social o no serà. I va ser, com escriu avui Sara González, un anunci d’esprint final, l’intent de causar una última impressió en l’electorat just abans de tornar a col·locar les urnes.

Anunciat tot això, l’oposició el va criticar amb les objeccions de manual. Normal. Un president sempre està en campanya, però quan anuncia eleccions a nou mesos vista, qualsevol pla que anunciï esdevé electoral.

El comissionat per a la Transició Nacional és Carles Viver-Pi Sunyer, que és una figura de consens i de rigor, que tanta falta fa en l’acció política. Va ser vicepresident del Tribunal Constitucional espanyol i ha dirigit els treballs del Consell per a la Transició Nacional. Saber que en les seves mans continua el desplegament d’estructures com la Hisenda, la Seguretat Social o la garantia d'energia, transports, telecomunicacions, és un senyal de serietat del procés.

Mentrestant, la situació política espanyola presenta moviments en totes les profunditats. El PSOE no aixeca cap: dos presidents d’Andalusia, Chaves i Griñán, aniran a declarar com a imputats al Suprem pel cas dels ERE d’Andalusia, que, recordem-ho, seria un frau continu a Hisenda, durant deu anys seguits, del 2001 al 2011, de les ajudes que la Junta andalusa donava a les empreses en crisi. Eren 855 milions en subvencions, de les quals vora 200 persones s’haurien beneficiat i embutxacat 136 milions.

I davant el mal moment socialista i les excel·lents expectatives de Podem, el desembarcament a Madrid de Ciutadans –‘Ciudadanos’, a Espanya–, amb Albert Rivera al capdavant, mereix avui honors de portada a ‘El País’, amb construccions del tipus “encuestas recientes, sorprendente ascenso, cambio sensato, acto muy concurrido”. Ciutadans té el vent de popa en segons quins corrents mediàtics i financers.