Bermudes sí o bermudes no?

Mai una zona geogràfica tan minúscula com les illes Bermudes -tenen 52 quilòmetres quadrats- ha donat nom a dos fenòmens tan populars arreu del món: un de misteriós, el Triangle de les Bermudes, i l’altre de tèxtil, els pantalons bermudes, que mai passen de moda. Sense anar més lluny, a la passarel·la 080 Barcelona Fashion de principis de mes, al recinte modernista de Sant Pau, 30 de les 35 marques presents van incloure almenys unes bermudes a les seves col·leccions primavera-estiu 2015. Què tenen aquests pantalons curts que agraden tant? Què els ha fet un clàssic dels armaris d’estiu, tant masculins com femenins?

Tot va començar a principis del segle XX: “La Royal Navy va autoritzar que als territoris britànics d’ultramar -com ara les illes Bermudes- es fes servir un altre tipus de pantaló, més adequat per suportar el clima. Per això el patró original de les bermudes és de sastreria”, comenta a l’ARA l’historiador de moda Fernando Aguileta de la Garza.

Banquers en pantalons curts

I per què es va fixar el nom bermudes, si el permís era genèric? Si bé les bermudes tenen origen militar, de seguida van fer el salt a la indumentària civil gràcies als responsables dels dos bancs que en aquella època hi havia a les Bermudes: el món estava convuls, immers en una gran guerra, i ningú estava per exportar teixits, de manera que de seguida va començar a escassejar la roba a les illes. En vista de com portaven els militars britànics els pantalons curts, els banquers van decidir escurçar l’uniforme dels seus treballadors masculins i proporcionar a cadascun d’ells dos parells de pantalons de vestir però curts, fets amb el patró dels que duien els britànics. Més val això que anar despullats, van pensar. I així va ser com les bermudes van irrompre de ple en l’àmbit laboral de les finances per “filtrar-se després a la indumentària d’oci, com va passar també amb la jaqueta blazer o la samarreta de punt de ratlles”, rebla l’historiador.

Un cop es va haver acabat la guerra i aquestes illes es van convertir en un lloc d’estiueig, sobretot per als nord-americans, la indumentària popular va adoptar les bermudes però no el conjunt de camisa, corbata, jaqueta, bermudes i mitjons. Aguileta n’explica el motiu: “Era un codi basat en la necessitat i per a una situació concreta. La gent va eliminar-ne el component formal i va simplificar la peça de vestir: ja es va començar a veure com una vestimenta funcional de cotó, associada a l’oci, a l’esport i a l’estiu”.

Els habitants de les illes Bermudes s’identifiquen tant amb aquests pantalons curts que en fan la seva bandera, el seu signe identitari: per exemple, en els últims Jocs Olímpics la delegació d’aquest país en portava unes de vermelles, a conjunt amb la bandera. I això que els de Sotxi (Rússia) eren Jocs Olímpics d’Hivern!

Cosa d’homes?

“Tot i que les bermudes van néixer com a peça de vestir masculina, hi ha historiadors que defensen que en el cas específic de les illes Bermudes va ser perquè les lleis locals prohibien que les dones portessin les cames descobertes”, especifica.

Irònicament, va ser una dona qui va posar-les de moda en l’esport. Al marge d’aquesta renovació causada pel clima tropical del business dress, és a dir, de la roba dels executius, ja a la dècada dels 30 va haver-hi una “gran renovació de tot l’armari estiuenc en general, des de les camises fins als polos, els pantalons xinesos, els nàutics i sobretot els shorts, una peça que ens porta a la roba esportiva”, explica Aguileta.

Lilí Álvarez, Wimbledon, 1931

Des de principis del segle passat el tenis va esdevenir un esport molt popular, així que de seguida va ser coneguda arreu una dona que el practicava amb molta destresa: l’espanyola Lilí Álvarez, escriptora i poliesportista (va practicar esquí, alpinisme, equitació, billar i va ser pilot de cotxes de carreres, tot i que els esports en què més va destacar eren patinatge i tenis). Però a més de ser recordada en l’àmbit esportiu per haver guanyat tres tornejos de Wimbledon (1926, 1927 i 1928) i un Roland Garros (1929), a Álvarez se la recorda també en l’àmbit de la moda perquè va ser la primera dona que va portar una faldilla pantaló (unes bermudes amples i llargues, el que ara en diríem oversize ).

La dissenyadora italiana Elsa Schiaparelli va crear-les perquè la tenista competís a Wimbledon el 1931 i dos anys després, el 1933, una altra tenista, la nord-americana Alice Marble, va competir a la ciutat de San Francisco amb una versió escurçada de la peça, per sobre dels genolls, que va marcar, segons explica l’historiador, “un precedent i l’origen més segur” de les bermudes actuals.

Els trucs de l’estilista Per Marina Vergés

A les dones també els afavoreixen els pantalons bermudes, però no tots ni a totes. Per això l’estilista Marina Vergés ens explica què s’entén al món de la moda per bermudes i com i on es poden portar.

QUÈ?

“Tot pantaló que arribi a mitja cama és una bermuda. Els que acaben just al final dels malucs són shorts ”, i si fan justícia al seu nom i són curts, curts, ja són culottes i “els deixem per a les més joves”. “Aquesta temporada veiem com feliçment els shorts s’han allargat, i són molt més fàcils de portar”. En general, els shorts són per a unes poques, les bermudes “abasten més edats i tipus de dones”.

QUI?

Els pantalons curts afavoreixen en especial les dones de poca estatura perquè les fa semblar més altes. Les bermudes per sobre dels genolls, en canvi, són més recomanables per a les dones amb cames bastant llargues. “A l’estiu està bé seguir aquesta norma, perquè a l’hivern les bermudes combinades amb mitges i botes altes no fan que les cames semblin més curtes” i més dones, no només les que tinguin les cames llargues, s’hi veuran molt afavorides.

QUAN?

En general, les bermudes es poden dur en qualsevol tipus de situacions i moments, tot depèn del model, el color i el teixit.