Canet Rock 1975-2014

BarcelonaEl Pla d’en Sala acull avui a partir de les 17.30 h el Canet Rock, un festival amb una quinzena dels grups més populars del pop fet actualment a Catalunya i dues presències que connecten amb el passat, Sisa i l’Elèctica Dharma, perquè tot plegat vol ser una mena d’homenatge als Canet Rock que es van celebrar del 1975 al 1978, quan el festival, sobretot el primer, era com “una festa major de la contracultura”, segons recorda Joan Fortuny, de la Dharma.

“Serà un festival amb un component molt romàntic, que intentarà recuperar una mica de l’esperit que van deixar els que el van fer als anys 70, però evidentment és una altra època”, explica la directora del Canet Rock 2014, Gemma Recoder, que ahir al matí va fer de guia en una visita pel Pla d’en Sala mentre els Brams, Els Amics de les Arts i els Manel feien proves de so a l’escenari. “Si volíem reproduir el Canet Rock, només havíem de posar un escenari”, diu Recoder. Per entendre les diferències entre el Canet Rock dels 70 i el del 2014, res millor que deixar parlar els protagonistes.

Joan Fortuny

«El Canet del 1975 va posar música a una alegria col·lectiva»

La Companyia Elèctrica Dharma va ser un dels grups que van participar en el Canet Rock del 1975, quan Franco encara bellugava però “ja s’intuïa” que s’estava morint. Avui hi tornen per fer una actuació d’uns vint minuts. “No és el retorn de la Dharma”, precisa Joan Fortuny, que va acceptar tornar a Canet perquè l’edició del 1975 va ser “molt especial” per als seus germans Esteve i Josep. De fet, l’actuació tindrà un gran component emotiu, perquè serà la primera sense el Josep, mort el 30 de setembre passat. D’aquell primer Canet, el Joan recorda que “no eren tan importants els que eren dalt de l’escenari com la gent”. “No era només un festival de música, sinó de contracultura. A Canet ens vam adonar que érem més dels que ens pensàvem els que buscàvem maneres alternatives de viure contra el capitalisme i el consumisme. Això ens va reafirmar”, diu Fortuny. Aquells festivals van acabar el 1978, el mateix any que es va aprovar la Constitució espanyola. “La gent tenia ganes de trencar amb tot i Canet va ser un espai de llibertat que va posar música a una alegria col·lectiva. Però durant la Transició, quan tot es va tornar a organitzar, vam perdre aquella alegria”, explica Fortuny.

Tècnicament parlant, en aquell primer Canet Rock tot era “molt precari”. “Hi havia molt pocs mitjans i la potència de so era molt petita. De fet, ara tenim més potència en els monitors d’escenari”, assegura. I, musicalment, un festival com el del 1975, amb Pau Riba, Lole y Manuel i Iceberg, entre d’altres, era “més experimental”. “No era la música comercial del moment, sinó underground ”, concreta Fortuny. Potser per això considera que el Canet Rock del 2014 és un acte de “memòria històrica per reivindicar la música que es feia aquí”.

Oriol Tramvia

«El festival oficial de Canet era el de Cançó»

Oriol Tramvia, que fa uns mesos ha publicat el disc El 7, recorda que als Canet Rock dels 70 “hi havia un cert esperit rupturista perquè, de fet, el festival oficial de Canet era el de Cançó, on hi havia els artistes consagrats i reconsagrats que comptaven amb un aparell mediàtic impressionant”. “No deixa de ser curiós que quaranta anys més tard s’hagi considerat oportú batejar-lo com a Canet Rock, quan nosaltres érem la torna”, diu Oriol Tramvia. Com Fortuny, també considera que el festival va ser “un espai de llibertat”, però creu que “la Transició va anar més bé del que la gent pensa”. “Ara bé, un cop fetes les primeres eleccions, a les quals jo no vaig participar perquè estava en una altra cosa, aquests espais de llibertat van perdre la seva motivació: el poble havia parlat i va deixar molt clar que el tema era llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia, i d’aquí no va passar. Aquests espais de llibertat no tenien raó d’existir quan la llibertat ja estava instituïda. De la resta se’n van encarregar els partits polítics i els seus representants lícitament escollits”, diu.

Segons Oriol Tramvia, “pensar que aquell Canet Rock va ser l’autèntic i genuí i que el d’ara és un remake ” és “una falta de respecte”. “Cada generació té els seus ítems i els seus tòtems. Al festival, com va passar llavors, hi anirà molta gent a veure i sentir grups, d’altres a lligar i encara molts que no s’assabenten de res. L’home és polièdric, i els camins del Senyor són inescrutables”, diu.

Francesc Fàbregas

«Al Canet Rock s’hi van barrejar diferents tribus, fins i tot ‘pijos’»

El fotògraf Francesc Fàbregas va tenir feina doble al Canet Rock del 1975. Va fer la foto fixa del documental de Francesc Bellmunt i la cobertura gràfica per a la revista Vibraciones. “A la nit, les condicions de llum de l’escenari eren nefastes”, recorda. La seva mirada es va centrar en “la gent”. “Al festival s’hi van barrejar diferents tribus. Hi havia els que anaven més de contracultura, els del món del hippisme i fins i tot pijos. I també hi havia bastants matrimonis joves amb criatures”, explica. Les seves fotografies mostren aquell ambient de “drogues i sexe”, i també “polític”, que va deixar bocabadats els habitants de Canet. Avui l’única excentricitat pot ser veure el cantant de Mishima, David Carabén, amb una camisa negra caminant sota el sol de juliol. Avui hi torna per fotografiar el públic. “M’agradaria fer una comparativa de comportaments i sensacions”, explica Fàbregas, que considera que el Canet Rock del 2014 tindrà “un toc reivindicatiu”. “Crec que el 90% del públic vindrà a escoltar la música i a defensar la independència”.

Francesc Ribera (Brams)

«Possiblement hi haurà algun tipus d’expressió reivindicativa»

Els Brams es van incorporar al Canet Rock després d’una votació popular. “Si fa il·lusió que l’organització d’un concert així et triï per formar part del cartell, imagina’t si ho fa el públic”, diu Francesc Ribera, que associa el Canet Rock dels 70 a “la imatge de Pau Riba cantant Licors ”. Ribera, tot i que no creu que l’objectiu del festival sigui donar visibilitat a qüestions socials i polítiques, sí que creu que “possiblement hi haurà algun tipus d’expressió reivindicativa”. “Un cop més creiem que és millor que sigui una cosa espontània del públic que no pas de l’organització”, afegeix. Els Brams actuaran a Canet a tres quarts de cinc de la matinada, unes hores després d’haver acabat un concert a Montbrió del Camp. Tocar tan tard no els espanta. “La setmana passada vam acabar el concert de la Patum a les 6.20 h del matí”, diu.

Els Amics de les Arts

«A Canet hi ha els grups que representen el panorama català»

“Cantant en català tens poquíssimes oportunitats de tocar davant de 25.000 persones”, diu Joan Enric Barceló, d’Els Amics de les Arts. Ells ho faran avui durant 50 minuts i “tirant de hits ”. “Encara que costi de creure, xerrarem molt poc durant el concert”, diu Ferran Piqué. Eviten fer comparacions amb els Canet Rock dels 70, perquè són “èpoques diferents” i imaginen que aquells festivals els van fer “amb quatre canyes quatre agosarats que sense ni un duro van fotre quatre altaveus i es van posar a tocar en unes condicions molt precàries”, ben diferents de les d’avui. Sobre el cartell, tenen clar que hi ha “els grups que representen el panorama català”.

Alguer Miquel (Txarango)

«Intentem que la música vagi més enllà d’ella mateixa»

Alguer Miquel, cantant dels Txarango, creu que “és impossible reproduir el Canet dels anys 70”. Tanmateix, assegura: “Intentarem fer pujar a l’escenari les coses que ens preocupen amb una intenció transformadora”. “En aquest sentit, compartim l’esperit del Canet Rock del 1975, perquè intentem que la música vagi més enllà d’ella mateixa”, diu Miquel. Pel que fa a la diversitat estètica del cartell, opina que és el reflex del país: “Som molts grups en un territori petit i hi ha gent que escolta Manel i Txarango sense complexos. La gent més jove no es regeix tant per l’estètica”.

El tren és la millor opció per arribar al festival

L’organització del Canet Rock espera uns 25.000 espectadors. “Serà un públic intergeneracional. El gruix de la gent que vindrà té entre 16 i 35 anys, i també hi haurà bastants nostàlgics”, diu la directora del festival, Gemma Recoder, que confia que l’arribada del públic sigui “esglaonada” des de l’obertura de portes a les 16 h. La millor opció per anar a Canet de Mar és el tren de Rodalies. Renfe ha reforçat la freqüència dels trens amb parada a Canet de les 14 h a les 23 h de dissabte i durant la matinada de diumenge, de 5.45 h a 10.30 h. A partir de les 12 h, l’accés per autopista a Canet estarà tancat. Per accedir-hi amb vehicle privat, cal arribar per l’entrada d’Arenys o de Sant Pol i seguir les indicacions.