Cultura 22/03/2014

Raimon Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

El jurat distingeix “la contribució continuada a la vida cultural dels Països Catalans” del cantautor de Xàtiva

Xavi Serra
3 min

BarcelonaSi l’any passat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va distingir per primera vegada un dramaturg pur com és Josep Maria Benet i Jornet, aquest any el jurat ha decidit premiar per primera vegada un músic. Per la seva “contribució continuada a la vida cultural dels Països Catalans”, Raimon és el guanyador d’un dels premis més importants del país, fundat per Òmnium Cultural el 1969 i dotat amb 15.000 euros. El cantautor de Xàtiva, autor cabdal de la Nova Cançó i figura de relleu internacional, se suma així a una llarga nòmina en què figuren Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Joan F. Mira, Miquel Martí i Pol i Jaume Cabré.

“El premi d’Honor de les Lletres Catalanes s’atorga tant per la trajectòria cultural com per la cívica -va explicar ahir Anna Sallés en representació dels nou membres del jurat-. I Raimon omple amb escreix les dues categories, gràcies al seu paper fonamental en la defensa de la unitat de la llengua i per la gran projecció internacional de la seva producció artística”. Ramon Pelegero i Sanchís, Raimon, nascut a Xàtiva el 1940, va pujar per primera vegada a un escenari el 1961, i el 1963 va publicar amb gran èxit Al vent. “El meu ofici havia de ser historiador, però el vent se’m va clavar pel mig”, va recordar ahir Raimon.

De l’Olympia al món

Amb el seu fraseig enèrgic i una presència escènica despullada, Raimon va aportar un estil personal al moviment incipient de la Nova Cançó. La seva música va triomfar durant la dictadura a tot l’Estat, on va ser un símbol de la lluita contra el règim, però també va creuar fronteres. El 1966 va fer un concert llegendari a l’Olympia de París i més endavant va actuar a Alemanya, l’Argentina, Bèlgica, Cuba i els Estats Units, entre altres països. “Els que som de pobles petits i no reconeguts per la resta de nacions i, a més, cantem en llengües parlades per uns pocs milions, hem d’internacionalitzar allò que som, la nostra cultura, perquè els altres vegin que som diferents de l’estat on estem. I jo això he intentat fer-ho sempre, des del 66 a l’Olympia”, va recordar Raimon.

Anna Sallés va destacar la importància de Raimon per difondre la literatura medieval i renaixentista catalana musicant poemes d’autors com Ausiàs March, Joan Roís de Corella i Jordi de Sant Jordi. “Sense ell, molta gent no coneixeria molts d’aquests autors que ell ens ha aproximat i ens ha fet entendre gràcies a la seva interpretació i enorme sensibilitat poètica”, va afirmar Sallés. “Ausiàs March el vaig llegir en públic el 1958 a la Universitat de València, en un dels primers actes oficials que es van fer en valencià després de la guerra -recordava Raimon-. I em va impactar tant que vaig voler posar-li música per donar-lo a conèixer. I deu anys després va sortir Veles e vents, una cançó que segons alguns no està malament”.

Pel que fa als poetes del segle XX, Raimon ha posat música a molts versos de Salvador Espriu, amb qui va mantenir una relació artística i d’amistat. “Sóc un gran admirador del Raimon, aquest xicot de Xàtiva, i em plau extraordinàriament que canti la cançó que em dieu”, escrivia Espriu a Joan Fuster el 1963 sobre la interpretació que Raimon feia de Cançó de capvespre.

Molt més que música

Raimon va treure importància al fet d’encetar la llista de músics guardonats amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. “La música és el més semblant que hi ha a la poesia. Però el que jo faig no és només música, poesia cantada o lletres... També hi ha una determinada actitud davant la vida al llarg de més de 50 anys. Jo no diria que sóc el primer músic, sinó el primer Raimon que rep el premi”, va explicar.

El jurat, segons Sallés, també ha tingut en compte el doble vessant artístic de Raimon: la producció musical i la literària, menys coneguda. El 1973, per exemple, va publicar Poemes i cançons (Ariel),el 1983 va arribar el dietari Les hores guanyades (Edicions 62) i el 1986 el poemari D’aquest viure insistent (3i4).

“Raimon és un personatge central en la història de la música i la cultura catalana d’aquest segle i l’anterior -va concloure Sallés en nom del jurat-. I esperem que continuï la seva defensa de la cultura i la unitat de la llengua, sobretot ara que està sent atacada en tants racons d’aquesta península Ibèrica que ens ha fet patir tant”.

Raimon té previst fer quatre actuacions consecutives al Palau de la Música del 8 a l’11 de maig. I segueix escrivint versos. “Escrivint i trencant, això sempre”, diu Raimon. I no descarta publicar algun dia les seves llibretes de poemes: “Si entenc la lletra, esclar”.

stats