Defensa de la novel·la detectivesca

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsRemarquem ara la invasió que sofrim els països llatins pels costums i les coses del Nord. Particularment per les dels països anglosaxons. Després de l’esport i del cinema, en literatura dos exemplars característics d’aquelles terres: la biografia i la novel·la detectivesca s’han fet populars en les terres llatines. Més moderna en les nostres terres, aquella. Més recent, però, la gran quantitat de traduccions de detective stories que veiem als aparadors de les llibreries. Sherlock Holmes, Nick Carter, Rocambole i algun altre exemplar del gènere, eren de fa molts anys estadants habituals dels quioscos de diaris. Ara la novel·la detectivesca ha pujat de categoria. I de preu. Moltes persones que mai no haurien llegit aquells quaderns, ara són fidels lectors d’Edgar Wallace, de Fletcher, d’E. Philips Oppenheim, d’Agatha Christie, de S.S. Van Dine, de Barnaby Ross, de Noël Vindry, de Georges Simenon i dels altres grans noms del gènere. Abunden les col·leccions que s’hi dediquen exclusivament. I el fenomen és general a tots els països llatins i germànics, on comencen a escriure novel·les d’aquesta mena els autors indígenes. Val a dir que, si exceptuem algun escriptor francès -Georges Simenon i Noël Vindry, ara; abans Gaston Leroux, el creador de Rouletabille-, els escriptors no anglosaxons tenen una ben migrada qualitat. El per què d’aquesta voga? És cosa encara no ben explicada. Els crítics i aquells filòsofs mixtos de profeta que ara corren no s’han preocupat d’interpretar aquest signe dels temps corrents. Sens dubte perquè l’han considerat una cosa inferior. [...] Hi ha dues característiques de la novel·la detectivesca que són sens dubte el secret del seu èxit creixent: la poesia de les coses vulgars, del viure quotidià, [...] I segon: aquest sentit de cosa meravellosa i extraordinària, d’epopeia actual on els herois vesteixen americana i usen pistola automàtica i un automòbil de molts cavalls, [...]