MOVIMENT CORPORATIU

Agbar designa l'exconseller Jordi Valls home fort a Xile

Dirigirà també l'expansió de la filial Aqualogy a l'Amèrica Llatina

Jordi Valls és probablement l'exconseller del tripartit que té un futur més prometedor en el sector privat. Qui va ser conseller de Treball i Indústria del PSC entre l'abril del 2006 i el desembre del mateix any -és a dir, només nou mesos, en substitució de Josep Maria Rañé- ha estat designat per Aigües de Barcelona (Agbar) com a nou home fort de la multinacional propietat de la francesa Suez Environnement a l'Amèrica Llatina.

Segons ha pogut saber l'ARA, Agbar ha situat Valls al capdavant d'Aguas Andinas, la filial xilena del grup i principal actiu de l'empresa a l'Amèrica Llatina. Valls substitueix Jesús M. García, que havia estat nomenat l'any passat gerent general de la societat xilena. Fins ara Valls havia estat el responsable d'Agbar al Regne Unit, on dirigia la filial Bristol Water des del febrer del 2011, tot i que, des de fa uns mesos, s'havia traslladat a les oficines del grup a Barcelona a l'espera que es concretés la seva incorporació a Aguas Andinas.

Agbar va incorporar Valls després de la victòria de CiU a les eleccions catalanes del novembre del 2010. En aquell moment Jordi Valls era president de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB). Valls, que va ser substituït per Mar Serna en la cartera de Treball del segon tripartit, va incorporar-se a l'APB el gener del 2007. Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Valls va ser durant onze anys (entre el 1995 i el 2006) alcalde de Manresa. Entre el 1999 i el 2006 va presidir també el consorci de telecomunicacions Localret.

Venda de Bristol

Al Regne Unit, Valls va veure com Agbar venia el 2011 el 70% de Bristol al fons canadenc Capstone per 152 milions d'euros. L'operació s'emmarca en la nova estratègia d'Agbar -des que està en mans de la francesa Suez- de centrar-se en el negoci de la gestió d'aigües, i no tant en projectes que requereixin una gran inversió en infraestructures. Malgrat la venda del 70%, Agbar va mantenir la gestió de Bristol.

L'any 2009 Agbar va passar a estar controlada per Suez Environnement. Aquell any La Caixa va aconseguir el 100% de l'asseguradora Adeslas a canvi de cedir al grup francès el control d'Agbar per 870 milions d'euros. Des d'aleshores, Suez té el 75% d'Agbar, i La Caixa -que té al seu president, Isidre Fainé, com a vicepresident d'Agbar- en manté el 25%. Un dels acords de la nova etapa liderada per Suez era que Agbar es convertís en la punta de llança del grup a l'Amèrica Llatina.

I és que Agbar és molt forta al continent americà des que l'empresa va aconseguir Aguas Andinas a Xile el 1999. La filial s'encarrega del subministrament d'aigua potable i del clavegueram de bona part de la ciutat de Santiago de Xile. Aguas Andinas, de la qual Agbar ostenta el 56% de les accions, dóna servei a 6,2 milions d'habitants. L'empresa factura 520 milions d'euros a l'any i té tres depuradores al país andí.

Dins d'Agbar la filial xilena es veu com el trampolí dels grans directius del grup. De fet, l'actual president executiu d'Agbar, Ángel Simón, va ser el primer gerent general d'Aguas Andinas. Des del març passat, a més, Simón és director general adjunt de Suez Environnement, responsable de l'activitat d'aigua a Europa.

Jordi Valls ocupa el càrrec des d'aquest mes d'agost. Agbar té a l'Amèrica Llatina un dels seus focus estratègics. Tot i la mala experiència d'Aguas Argentinas -on Agbar va veure les seves tarifes congelades durant una dècada-, el grup té ara com a objectiu fer-se fort en països com el Brasil i Colòmbia. Pensa fer-ho, en bona part, a través d'Aqualogy, la filial creada el 2011 per donar solucions tecnològiques de l'aigua.

De fet, Agbar ha confirmat que Valls es posarà també al capdavant d'Aqualogy a l'Amèrica Llatina, on la filial ja ha aconseguit contractes al Brasil (gestió de fangs de depuradora a São Paulo, redacció del pla director de sanejament bàsic a Rio Grande do Sul i redacció del projecte constructiu d'una depuradora a Limeira) i a Colòmbia (redacció del pla de drenatge pluvial de Barranquilla i direcció de la construcció del tercer emissari submarí més llarg del món a Cartagena de Indias).

Agbar, amb més de 10.000 treballadors, va facturar prop de 2.000 milions l'any 2012. El 64% procedien d'Espanya i la resta venien de l'estranger.

Més continguts de

El + vist

El + comentat