Publicitat
Publicitat

TECNOLOGIA

L’economia col·laborativa s’uneix per fer lobi

Neix Sharing España per divulgar els beneficis econòmics i socials del fenomen

Defugint el conflicte i amb la intenció de positivitzar la imatge de l’economia col·laborativa. Així neix Sharing España, l’associació que han creat 24 empreses que s’enquadren dins d’aquest fenomen, en el marc de la patronal Adigital, segons han explicat els seus impulsors a l’ARA. Defensen que aquest tipus d’economia té un impacte positiu tant en la societat com en l’economia, i tenen l’objectiu d’establir ponts de diàleg amb l’administració i també fer arribar el seu missatge al gran públic.

L’ARA ha pogut parlar amb els representants de sis companyies catalanes, o que tenen una gran presència a Catalunya, de les 24 que formen l’organització, que es presentarà oficialment aquest dimecres a Madrid. Start-ups com Trip4real, WeSmartPark o la companyia de lloguer de vehicles entre particulars SocialCar són socis fundadors de Sharing España, coordinada per l’advocat expert en l’àrea digital Miguel Ferrer, i que tindrà dos centres de gravetat: un a Madrid i un a Barcelona, on es concentra gran part del panorama estatal de l’economia col·laborativa. En total, calculen que hi ha 400 empreses del seu sector, o que hi tenen punts en comú, a tot l’estat espanyol.

A més d’empreses locals, també hi ha alguns gegants multinacionals que s’han sumat a la iniciativa. El més gran de tots és Airbnb, la web d’allotjament compartit que ha provocat les ires dels hotelers i que ja ha rebut diverses multes de la Generalitat. També en formen part BlaBlaCar, EatWith o Mangopay. No hi és, però, Uber, l’aplicació de taxistes amateurs que manté en peu de guerra el sector del taxi, que ha decidit anar per lliure, com a mínim de moment.

“L’economia col·laborativa ens agrupa en una cosa que tenim tots en comú: defensem un pas del consumidor al prosumidor [el consumidor productor]”, afirma Glòria Molins, fundadora de Trip4real, una aplicació nascuda a Barcelona que permet als particulars fer de guies turístics per als que visiten la seva ciutat, oferint-los una experiència autèntica. Això els uneix, com també el fet que formen part d’un fenomen nou, que s’ha fet molt gran en pocs anys i que, en alguns àmbits, està suposant un repte per als governs a l’hora de regular-ho.

En aquest sentit, defensen que el seu model ha permès “donar poder a les persones” després d’una època d’hiperconsum que arriba al final, segons reflexiona Jordi Llonch, fundador de Sharing Academy, una web de classes particulars peer to peer. En tot cas, el nou model ha suposat reptes legals, que en el les dues empreses d’economia col·laborativa que han omplert més titulars de premsa, Uber i Airbnb, han acabat amb multes a diversos països del món, també a Catalunya.

En positiu

Però no volen que aquest sigui el debat, ni tampoc volen un enfrontament amb els sectors tradicionals, encara que en molts casos -hotelers, taxistes i, com va avançar l’ARA, la mateixa patronal CEOE- aquests sectors hagin posat el crit al cel pel sorgiment d’iniciatives d’economia col·laborativa i hagin demanat lligar ben curt les firmes que exploten el model. Per això es concentren en els missatges positius: l’economia col·laborativa genera riquesa, optimitza recursos, és bona per al medi ambient i connecta persones, diuen.

“Hi ha una reflexió sobre l’hiperconsum. Hi ha hagut unes conseqüències que han afectat la majoria de gent, que ha reflexionat per què abans es compraven dos cotxes i no els feien servir. I s’han adonat que val la pena compartir-lo amb el veí”, explica Mar Alarcón, fundadora de SocialCar. “Cal entendre el sorgiment d’aquestes opcions dins d’un context econòmic i també social en què la gent pensa què pot utilitzar per canviar coses”, afegeix el cofundador de la web de crowdfunding Goteo, Enric Senabre.

Pel que fa a la regulació, no tots consideren que calguin els mateixos canvis. Algunes especialitzacions, com la del transport o la dels allotjaments, sí que s’han trobat amb friccions legals, però no totes en la mateixa proporció. SocialCar, per exemple, va haver d’inventar-se una fórmula per assegurar els cotxes dels seus usuaris de la mateixa manera que ho fan les empreses de lloguer de vehicles. Alarcón, la fundadora, també és advocada i va assegurar-se que no hi hagués fissures legals. Això, que segurament frena el seu creixement -tot i que és molt elevat-, els ha permès que no hi hagi cap dubte sobre la seva legalitat, a diferència del que ha passat amb Uber. “Nosaltres no hem tingut cap problema, tampoc. Exigim llicència als nostres usuaris”, explica la responsable de comunicació d’Only-apartments, Lucía Casado.

També volen incidir en la capacitat que tenen per generar autoocupació: “Hi ha persones que estaven fora del sistema i que gràcies a aquest fenomen es tornen a integrar”, explica Jaume Mayor, conseller delegat de l’apli d’aparcaments WeSmartPark. En això, però, sí que tots coincideixen que calen canvis legals per fer més fàcil la microemprenedoria. Avui, per exemple, una persona que estigui aturada no pot tenir aquests ingressos ni fer-se autònom, perquè perdria la prestació. També defensen que el seu model no incentiva l’economia submergida i es mostren de manera unànime disposats a facilitar les dades fiscals dels seus usuaris a l’agència tributària, fet que faria absolutament transparents els seus ingressos.

Per complir el seu objectiu divulgatiu, Sharing España té previst fer informes i estudis que aportin dades sobre l’impacte real de l’economia col·laborativa. A més de les empreses esmentades, formen part de Sharing Espanya AlterKeys, Avancar, Bluemove, Cabify, ChicFy, Comunitae, Etece, Eurasmus, Gigoing, MyFixpert, Rentalia, Respiro, Sherandipity, Suop i Traity.

“Van arribar els americans i...”

Tenen coses en comú, però no són iguals. Per això, quan sis representants d’empreses de l’economia col·laborativa es posen al voltant d’una taula, poden saltar espurnes. “No ho estem enfocant bé”, diu la fundadora de Trip4real, Glòria Molins, després que els seus col·legues hagin parlat sobre la reacció dels sectors tradicionals. Tampoc no es posen d’acord sobre si Uber ha fet mal a la imatge del fenomen o no. “Abans ningú em preguntava si el que faig és legal”, diu Mar Alarcón, de SocialCar, que afegeix: “Ja cansa una mica”. Sí que coincideixen, però, a no assenyalar l’empresa com a enemics. “Hem sigut sempre notícia i sempre en positiu fins que van arribar els americans i...”, deixa entreveure Molins, que no acaba la frase. El soroll de sabres que ha generat Uber ressona per tota l’economia col·laborativa. Però fins i tot allà, alguns li volen posar sordina.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT