Mas-Colell anticipa canvis radicals en el mercat de treball

S'agaróDesprés de cinc anys de crisi i de dues reformes laborals, cap indicador fa preveure que l'atur baixi substancialment en els pròxims anys. El govern espanyol admet que el nombre de treballadors sense feina continuarà al 25% l'any 2016 i l'FMI creu que aquest nivell es mantindrà fins al 2018. Però el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no ho veu igual i ahir va assegurar que "li costa de creure" que l'atur es mantingui als nivells actuals en els pròxims exercicis. "Jo seria més optimista del que es diu. Hi haurà sacsejades que hauran de significar una absorció de l'atur i la creació de noves possibilitats d'ocupació", va explicar durant la seva participació a la Trobada d'Economia que anualment se celebra a S'Agaró.

Preguntat posteriorment, el conseller va especificar que aquestes "sacsejades" seran els canvis que, en la seva opinió, viurà la legislació laboral. "El mercat de treball s'adaptarà i es trobaran fórmules perquè la gent treballi. La gent no podrà suportar de manera permanent aquests nivells d'atur". Sense mencionar-los, va semblar clar que Mas-Colell parlava de les minifeines, els polèmics contractes de treball implantats a Alemanya. En aquell país, més de set milions de persones tenen una minifeina, per la qual cobren 400 euros nets al mes a canvi de quatre hores de feina diàries.

Atenció a les exportacions

D'altra banda, Mas-Colell va advertir de la dependència dels bancs que tenen les empreses catalanes, cosa que dificulta el creixement de les exportacions. Últimament, les vendes a l'estranger estan emetent símptomes d'estancament (van créixer un 1,4% en els nou primers mesos de l'any) i, segons alguns experts, això es deu als pocs crèdits que presten les entitats financeres.

"Les empreses no poden ser tan dependents dels bancs", va lamentar Mas-Colell abans de reclamar que les corporacions catalanes perdin la por a sortir a la borsa i accedir al mercat de capitals. És una queixa habitual quan es parla dels problemes de l'economia catalana, juntament amb l'escassa dimensió de la majoria d'empreses, una qüestió que Mas-Colell també va mencionar ahir. Però aquests problemes històrics guanyen ara rellevància perquè frenen les exportacions. I les exportacions "són importants perquè el consum [intern] trigarà a recuperar-se", va admetre el conseller.

El públic que va assistir ahir la trobada estava format íntegrament per empresaris, que van aprofitar l'oportunitat per queixar-se de la pressió fiscal. Però el conseller no va deixar opció i, tot i concedir que "hi ha moltes coses per millorar", ho va deixar clar: "Hem arribat al límit amb la despesa, a partir d'ara només actuarem per la via dels ingressos [per reduir el dèficit]".

Joan Ramon Rovira, cap d'estudis de la Cambra de Comerç, va qüestionar l'estratègia i va demanar al conseller per què no redueix la despesa remodelant el sector públic. Però Mas-Colell va deixar pocs dubtes: "Seria il·lusori pensar que això ho soluciona", va sentenciar. Tot i reconèixer que "la racionalització del sector públic s'ha de fer", el conseller va insistir que s'han de generar "més ingressos".

Sortida "llarga" de la crisi

Després de l'acte de Mas-Colell es va celebrar una taula rodona en què els economistes que hi van participar es van posar d'acord que la sortida de la crisi serà "llarga". José Luis Malo de Molina, director del servei d'estudis del Banc d'Espanya, va reconèixer que les economies que s'endeuten molt triguen "molt de temps" a reduir aquests nivells. I el problema s'agreuja si la recuperació econòmica no és forta, com sembla que serà el cas d'Espanya: "Si l'economia no creix prou, el problema [del deute] serà molt difícil de digerir".