DIETARI VV

8 de febrer: 'No sé si ‘Ciutat morta’ mereix el Ciutat de Barcelona'

Potser sí. Però en qualsevol cas, no pels arguments que ha fet servir el jurat. No sé si és el millor producte audiviosual que es va fer a Barcelona. No sé ni tan sols amb quins altres competia. Se l’ha premiat “en tant que exercici de la llibertat d’expressió a través d’un cinema de denúncia indispensable en qualsevol societat”. Home, la llibertat d’expressió l’exerceix tothom qui s’expressa. Per tant, també tots els altres que hi competien. I voler denunciar en art és tan necessari i legítim com voler evocar, retratar, reflexionar o debatre. El jurat no aporta cap argument estètic o artístic sobre el producte, sinó només arguments ideològics sobre la intenció. No dic que Ciutat morta no tingui valors artístics, però el jurat no els valora. No critico la pel·lícula, sinó el jurat. Perquè estic en contra que l’expressió artística es valori només per criteris ideològics: és bo allò que fan els bons a fi de bé. (I deu ser dolent tot allò que fan els malvats, per artísticament bo que sigui.) El problema és qui decideix qui són els bons, qui els dolents i què és a fi de bé. No hi ha estètica sense ètica, d’acord. Però l’art no es pot jutjar només per la ideologia. És el que feien i fan els totalitarismes.

Més continguts de

El + vist

El + comentat