28/1: A Grècia, l’esquerra i la dreta nacionalistes pacten

Els qui van caracteritzar Syriza només com una formació d’esquerra radical es poden sorprendre que pacti amb tanta facilitat, d’una manera gairebé automàtica i a la primera, amb una formació de dreta radical (no de centredreta). Però si tenim present que bona part del discurs de Syriza va ser també nacionalista, dirigit a l’orgull grec, no és estrany que conflueixi amb Anel en un eix poderós de recel respecte a les institucions europees i d’exaltació patriòtica. Pot influir això a Catalunya? No ho crec gens. Primer perquè el nacionalisme català no té aquest component d’euroescepticisme, se situa més en el centre del mapa polític que en els seus extrems i la situació econòmica no és tan greu. Però també perquè em fa l’efecte que a Catalunya ja fa mesos que l’eix social ha tornat a prevaler per damunt del nacional, després d’un període en què les prioritats van ser a l’inrevés. Pot influir a Espanya? Diria que Podemos ja ha descobert la força mobilitzadora, entre l’electorat, de l’apel·lació al patriotisme d’estat, davant d’Europa, i va incorporant el nacionalisme espanyol al seu discurs. I, a més, a algú se li acudirà inventar-se la versió hispànica d’Anel: el nacionalisme populista i antieuropeista de dretes.