Ingrid Deltenre: "TVE és ara més vulnerable"

Nascuda a Suïssa i d'origen holandès, Ingrid Deltenre dirigeix des del 2010 la Unió Europea de Radiodifusió (UER), un organisme que agrupa 74 corporacions audiovisuals, la majoria públiques, de 56 països europeus i mediterranis. La UER produeix el festival d'Eurovisió, però la seva tasca va molt més enllà

A què es dedica la UER?

El nostre objectiu és que els nostres membres treballin junts i comparteixin tot el que puguin. Fem programes que no podrien fer sols i permetem als espectadors de cada país formar part d'una cosa més gran, per exemple produint el concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena, comprant drets esportius o incentivant l'intercanvi de notícies. I també treballem en l'àmbit de la tecnologia: definim estàndards que permetin que els programes puguin ser distribuïts fàcilment a tot arreu.

Les graelles europees estan plenes de sèries americanes. ¿Això és un punt feble dels canals d'aquí?

Si les sèries són bones no passa res! Però és cert que les productores treballen massa en l'àmbit estatal i crec que s'haurien d'internacionalitzar. Ara totes les cadenes tenen menys diners que abans, la qual cosa per a elles és dolenta, però per a la UER és positiva, perquè obliga la gent a treballar més conjuntament.

¿Té sentit plantejar-se crear una corporació audiovisual europea?

Al principi existia la idea, i així va sorgir Euronews, per exemple, que va néixer en el si de la UER. Però no crec que funcionés, sobretot per una qüestió lingüística. Crec que és millor centrar-se en la coproducció de sèries, com una que es diu The team i que s'estrenarà l'any que ve, o documentals, cosa que ja fem.

En termes de qualitat, ¿la televisió europea viu un bon moment?

És que no existeix "la televisió europea". Les corporacions públiques del nord d'Europa són relativament fortes. Però sempre que hi ha influències polítiques es detecten problemes de qualitat, que al seu torn provoquen problemes econòmics i fan entrar en una espiral negativa. I això és un fet en diversos països, perquè els polítics actuen com si fossin els amos dels canals, cosa que fa que deixin de ser canals públics.

TVE ha rebut crítiques en aquest sentit. Com la veuen des d'Europa?

No està en la millor situació. Crec que a l'origen hi ha el canvi en el sistema de finançament: TVE és ara més vulnerable. La cadena es finança per un sistema mixt d'impostos i taxes sobre els beneficis d'altres empreses, cosa que d'entrada ja és un problema perquè aquestes empreses no volen pagar. I alhora dependre dels impostos fa rebre més pressions polítiques. Per mi aquest sistema de finançament, que és el mateix que hi ha a Holanda, és el pitjor que existeix. Estem lluitant perquè s'instauri un cànon. Així, com a mínim, hi ha una relació amb l'audiència, i si la cadena no ho fa bé l'audiència no vol pagar, de manera que incentiva a fer-ho millor.

A Espanya no hi ha cap entitat reguladora de l'audiovisual d'abast estatal. Creu que s'hauria de crear?

Penso que sí, i crec que és important que sigui independent. Si et finances amb els diners dels ciutadans és important que hi hagi una regulació sobre com es gasten aquests diners. Però no només això: també té a veure amb l'ocupació de l'espectre, amb la indústria telefònica. És important tenir un regulador, i actualment, amb tots els nous mitjans que estan apareixent, ho és més que mai.

N'hi hauria d'haver un d'europeu?

Si fóssim els Estats Units d'Europa tindria sentit, però no ho som. Ara bé, la tecnologia ens està portant a un punt en què probablement alguns aspectes sí que hauran de ser guiats a escala europea. Però, com deia abans, la situació és tan diferent a cada país que seria massa aviat per crear una regulació europea.

Quin és el principal repte que té ara mateix la televisió? La tecnologia?

No. Tenint en compte la situació econòmica i sabent que hi ha interferències polítiques, crec que el més important és recordar que els valors del servei públic no han canviat. El principal repte és aconseguir el respecte dels ciutadans i assumir que, a més de ser respectat, has d'agradar. I això s'aconsegueix fent bons programes, que entretinguin, però que es basin en el bon periodisme.

És el mateix de sempre.

Exacte. Això no canvia! El que varia és la manera de fer-ho: no treballa igual un periodista avui que fa 20 anys. Avui tenim moltes eines: televisió connectada, apps , Facebook, Twitter, blogs. Sí, molt bé. Però n'hi ha prou amb tot això? No ho sé.

Amb totes aquestes eines que permeten veure qualsevol programa en qualsevol moment, ¿té sentit encara la televisió lineal?

Potser no, però això suposa un altre problema, perquè genera una societat fragmentada. Al cap i a la fi som una societat, hem de viure junts i és important compartir algunes idees. I hi ha unes eleccions i hi hem de votar. Una obligació del servei públic és que sapiguem de què parlem i que compartim una cultura. Però en el món mediàtic fragmentat en què vivim, això cada dia és més difícil.