BarcelonaLa Hello Kitty ja suma quaranta anys però no mostra cap símptoma d’acusar el pas del temps: la seva estampa està present a virtualment tots els objectes comercialitzables. Aquesta creació de Yuko Shimizu per a l’empresa Sanrio es pot veure en targetes de crèdit, vins, hospitals, guitarres elèctriques, etcètera, etcètera. Retratar-se sostenint un enorme llaç de cartró sobre el cap s’ha convertit en la manera oficial de celebrar el 40è aniversari de Hello Kitty al barri de Shibuya (Tòquio), la Meca de la moda juvenil nipona. Ho emmarca en una campanya global que consisteix a fer abraçades a la gateta -bé, a algú disfressat d’ella- per felicitar-la pel seu aniversari. De moment, ja han superat les 200.000 abraçades.
El culte per Hello Kitty es va originar el 1974 a partir d’un simple moneder de vinil transparent. Era la primera aparició d’aquesta creació de la dissenyadora Yuko Shimizu, contractada per l’empresa Sanrio perquè va descobrir que si hi estampava dibuixos ensucrats les vendes de les seves sandàlies de seda pujaven.
Shimizu va deixar la seva feina a Sanrio al cap de dos anys per continuar com a freelance. Tot i que la seva creació felina ha acabat sent el màxim exponent de la moda kawaii, un adjectiu nipó que pot traduir-se per bufó o tendre, cap dels seus personatges posteriors va repetir remotament les cotes de popularitat de la gateta Kitty. En canvi, l’esclat de fama va portar Sanrio a construir un imperi milionari entorn del personatge: roba, accessoris, adhesius, peluixos, productes de papereria o sèries de dibuixos animats.
Esgotada la primera febre que es va desencadenar als setanta, el personatge va viure la dècada següent en un pla una mica més discret. Va ser en la segona meitat dels noranta quan Hello Kitty va ressorgir en el més insospitat dels llocs: Shibuya, el barri colonitzat aleshores per les kogal i les ganguro, dues tribus urbanes d’adolescents japoneses ultraconsumistes i desinhibides que van adoptar el color rosa com a oficial de la seva tribu.
