El corredor de la mort de la TDT

BarcelonaEls principals operadors de televisió a l'Estat aguanten l'alè a l'espera que el govern decideixi com aplica un mandat del Suprem segons el qual nou canals de la TDT han de cessar emissions. El dictamen es va emetre el 18 de desembre i obligava al tancament immediat, però les festes nadalenques han propiciat que el tema hagi quedat en uns llimbs. La pilota és a la teulada del govern, que és qui ha de decidir com aplica la sentència. El problema és que el seu marge de maniobra és relativament petit: el Suprem és molt clar. L'adjudicació a dit de nou canals de la TDT, sense el concurs pertinent, no s'ajusta a la llei.

¿Afectarà d'alguna manera específica a Catalunya?

No hi ha cap canal català afectat, però si finalment se n'han de tancar nou, hi hauria un 12% de l'audiència -aproximadament- que es repartiria en altres canals. En la mesura que anessin a parar als respectius canals mare del mateix grup (ja que n'hi ha molts que ofereixen continguts vinculats, com ara repeticions), això podria perjudicar la posició de lideratge de TV3 a Catalunya, que actualment està dos punts per sobre del seu principal competidor, Antena 3.

Quins són els grups afectats?

Mediaset (Telecinco, Cuatro...), Atresmedia (Antena 3, La Sexta...), VeoTV (del grup editor d'El Mundo ) i NetTV (de Vocento, editora de l'Abc ), són els grups afectats. Cadascú ha de perdre dos canals, excepte Atresmedia, que n'hauria de sacrificar tres. Cal distingir una doble tipologia d'afectats. D'una banda, Mediaset i Atresmedia estan produint ells tots els canals que emeten a les llicències que tenen concedides. En canvi, VeoTV i NetTV les tenen rellogades a tercers. Això els suposa, per tant, una entrada de diners neta, sense haver d'assumir costos de producció de programació. Fonts del sector expliquen a aquest diari que el procés s'ha allargat un any en part perquè el govern ho ha fet servir com a mesura de pressió editorial per als operadors que tenen també un diari.

Quins canals han de tancar?

Tot i que la sentència n'assenyala uns de concrets, les cadenes podrien fer permutes: tancar un canal voluntàriament i, en la llicència que queda lliure, ressuscitar-hi el canal assenyalat pel Suprem. Cap televisió s'ha mullat explicant què faran si finalment els obliguen a tancar dos canals. Però algunes televisions apareixen en totes les travesses. És el cas de Nueve, un canal de Mediaset que, adreçat al públic femení, se solapa amb Divinity, del mateix grup i amb molta més audiència. Nitro també és un canal que podria desaparèixer, tot i que en aquest cas part dels continguts es repescarien, per exemple, a Neox, amb el qual comparteix un target masculí i jove semblant.

Hi ha alternatives al tancament?

Sí, però són difícils d'executar, ja que l'esperit del Suprem és inequívoc: calia haver deixat la porta oberta a l'entrada de nous operadors. El ministeri ni descarta ni confirma que estigui considerant un nou concurs. En tot cas, aquesta solució satisfaria Mediaset i Atresmedia -ja que hi concorrerien amb canals propis, i això sempre sumaria punts-, mentre que NetTV i VeoTV tindrien més difícil de justificar per què han de cobrar ells com a arrendadors i no atorgar directament aquestes llicències a les televisions que actualment sí que estan emetent-hi (que òbviament preferirien no haver de pagar el cost d'un mitjancer).

Què proposen les televisions?

Tot i que no tenen una postura declarada, diverses fonts indiquen a l'ARA que treballen en una proposta que passi per un aprimament de l'oferta, però menys sever que el que planteja el Suprem. I que respecti el pes relatiu de cada grup. És a dir, que es tanqui un canal per operador, no pas dos. De fet, en privat reconeixen que aquesta proposta no només minimitza els danys sinó que resulta beneficiosa: mantindrien la mateixa quota d'audiència com a grup i, en canvi, s'estalviarien els costos de producció d'un canal. Això els dos grans grups estatals, que concentren més del 90% de la publicitat televisiva. NetTV i VeoTV perdrien una via d'ingressos (que d'altra banda costa de justificar, tenint en compte que encareixen la TDT sense prestar-hi cap contrapartida).

Què implica l'anomenat dividend digital?

El dividend digital no tindria per què afectar. El govern ha demanat als operadors que alliberin espai radioelèctric perquè el puguin aprofitar les companyies telefòniques per al 4G. Però les noves tècniques de compressió de la imatge fan que, si abans en un múltiplex hi cabien quatre canals, ara se n'hi poden ficar -o entaforar- vuit. Per tant, es pot cedir espai a les telecomunicacions sense necessitat de tancar canals. I això és el que indicava un preacord signat entre la patronal de les privades i el govern espanyol l'any passat, abans que les relacions es tornessin tan tenses com són actualment.

Quin paper han jugat les televisions en el procés?

Les televisions diuen que són víctimes i amenacen indirectament de reclamar fortes inversions. No s'estan pronunciant oficialment perquè confien que, en una taula de negociació, podran trobar una solució que els resulti acceptable. De moment, diuen que és l'Estat qui ha de moure fitxa i recorden que la sentència no les censura a elles. I això és així, però també és cert que, en el seu moment, es van beneficiar d'un sistema d'adjudicació que clarament les afavoria.