Notes sobre la poesia de Ventura Gassol (1981)

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...] L’obra pròpiament lírica de Ventura Gassol (exclòs el seu teatre en vers) és més aviat escassa. Dels deu poemes de la primera edició d’ Àmfora, a la segona edició, de 1927, n’han desaparegut dos i se n’hi ha incorporat només tres; un, “Pesombre”, pertany al recull La Nau, de 1920. que conté tretze poemes, i dos, “Versos a Beatriu” i “Les campanetes del jazz-band”, els veurem reaparèixer al volum una mica més extens, Mirra, publicat l’any 1931. D’altra banda, dues poesies de La Nau (“El corser de sant Jordi” i “Elegia tardoral”) passaran a Les tombes flamejants, el recull de “poesies patriòtiques” aparegut l’any 1923, i condemnat a la clandestinitat en implantar-se a Espanya, el mateix any, la Dictadura de Primo de Rivera. [...] Si els “Versos a Beatriu” i “La cançó del vel de la melangia” situen Gassol en plena lírica noucentista i fan pensar en el “Verger de les galanies” de Josep Carner, on no desentonarien gaire, una bona part de Les tombes flamejants presenta, com va dir Carner mateix, en el pròleg de Poemes de 1917-1931, “afinitats naturals amb Guimerà el magnífic”. El tema s’ho portava i la forma arromançada de molts dels poemes del recull hi ajudava també. “El Nadal dels minaires”, en canvi, és una clara mostra de poesia social, amb un punt d’inflamada oratòria, i les “Sensacions d’ascensor baixant d’un gratacels”, amb la seva forma allargassada, que li dóna un lleu parentiu de cal·ligrama, i “El gegant de 99 fronts”, són dos poemes d’un Gassol que torna de Nova York enlluernat pels típics gratacels de la gran urbs. [...] L’any 1931, amb l’adveniment de la República i la publicació de Mirra, el quart i darrer llibre de poemes de Ventura Gassol aparegut a casa nostra, sembla emmudir el poeta, alhora que s’eixampla positivament la seva activitat política. Una activitat que a les darreries del mes d’octubre de 1936 el menaria a un exili que havia de durar més de quaranta anys. [...]