¿Així queda això de la infanta?
Ahir els diferents cronistes especialitzats en la monarquia espanyola feien servir el mateix argument per exculpar la infanta Cristina de ser propietària d'una empresa fraudulenta. A La Vanguardia la Mariángel Alcázar escrivia: "L'amor és cec, però no pot ser sord i mut", volent dir que ella, si va estafar, ho va fer per amor. I afegia: "Si la justícia vol que declari, ho farà per defensar la seva veritat i les raons per les quals durant anys, per activa o per passiva, va avalar les actuacions del seu marit".
La monarquia, doncs, sobreviurà a un escàndol més amb aquests arguments de fireta. Ell serà el cap de turc, el dolent, el que no tenia sang blava i va gosar unir-se amb l'elit, i ella no sabia el que firmava o si ho sabia ho feia per amor i confiança envers el seu home. Després, divorci o simulació de divorci. I de mica en mica, un cop divorciada, fer-la reaparèixer en alguna activitat d'aquestes que fan ells. Si això va així i resulta que la infanta no sabia el que firmava s'obre un meló. Aleshores, tots els espanyols investigats per Hisenda (entre els quals, milers i milers de catalans) poden dir que no sabien què firmaven, perquè els papers els hi portava el gestor i ells, confiats, firmaven el que els deia que firmessin. I els estafats per les preferents poden dir, també, que no sabien el que firmaven, perquè confiaven en el director del banc on tenien els estalvis. Conec exemples del primer i del segon cas que acabo de posar. En tots dos casos la llei no els empara, perquè figura que havien de saber el que firmaven. Per desgràcia no formen part de la família reial i, per tant, no compten amb Miquel Roca com a advocat ni amb periodistes especialitats com a caps de premsa. Hauran, doncs, d'acatar la llei. Sort que, de moment, al palauet de Pedralbes no s'hi ha trobat cap laboratori de cocaïna o un taller clandestí per cosir pilotes.
