Opinió 29/12/2013

Enllepolir

i
Josep Ramoneda
2 min

Avui la ciutadania potser és més fàcil d'espantar, però és força més difícil d'enganyar. Des dels despatxos del poder, la visió de la realitat social és borrosa: queda lluny (amb moltes barreres d'aduladors entremig) i per interpretar-la segueixen una sèrie d'indicadors estadístics que converteixen les persones en xifres sense rostre ni ànima. Però la gent ha crescut en formació i informació. I la seva relació amb el poder cada cop és menys reverencial. Els ciutadans han après que els secrets del poder no són més que coartades per justificar la raó d'estat; tenen iguals o millors coneixements que els tecnòcrates que ens governen amb l'autosuficiència del que es considera delegat d'una veritat superior, i saben distingir perfectament la retòrica insubstancial dels projectes consistents. El poder encara té capacitat d'intimidació. La crisi ha aguditzat la por. Però el poder ha perdut capacitat de convicció i autoritat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un exemple: Ruiz-Gallardón encara deu creure que amb la seva engolada retòrica enganyarà el personal. "La meva llei és la més progressista del govern". "La llei de l'avortament ens situa a l'avantguarda del segle XXI", ha dit també. Si tingués raó, les grans distopies sobre el segle haurien quedat ridícules. El que és significatiu és la pèssima opinió que Gallardón demostra que té de la ciutadania: es pensa que se la pot enllepolir amb quatre paraules. Tanmateix, el ministre no s'està d'advertir als càrrecs del PP que no poden al·legar restricció mental sobre el programa del partit. El que havia passat pel més liberal de la dreta s'ha tret la careta. I es pensa que la gent no se n'ha adonat.

La fragilitat del poder polític s'ha intentat combatre allunyant la gent de la cosa pública. És el mite ideològic del ciutadà emprenedor de si mateix, autosuficient, que només veu els altres com a clients o competidors. Però el ciutadà ha perdut el respecte al poder i ara falta tenacitat en la construcció de projectes compartits. La por comença a canviar de camp: la llei d'ordre públic del govern del PP ho demostra.

stats