CRÍTICATV

Fart de petons

Si hi ha un personatge petoner a la televisió és l'Àngel Llàcer. A Tu cara me suena, d'Antena 3, ho va tornar a demostrar fent petons a tothom que se li posés al davant. Home, dona o animal, això és ben bé igual. El petó com a recurs televisiu, com a moment culminant de l'espectacle. I li funciona? Suposem que sí perquè en Llàcer ja fa anys que es prodiga per tots els platós que trepitja regalant llavis a tort i a dret. Un no parar. Algú s'hauria d'entretenir a calcular la quantitat de saliva que ha arribat a regalar. La xifra seria esgarrifosa. El problema és que el recurs del petó ja s'ha fet del tot previsible. De vegades, ni tan sols ve a tomb. Tal com introdueix la frase l'Àngel, ja saps que la cosa acabarà en besada. El pitjor és quan la víctima s'hi resisteix i hem d'assistir a una persecució prèvia i ben infantil. L'abús genera cansament, trobo. I Llàcer, que et pot agradar més o menys, té una varietat brutal de recursos. Infinits. És un xòuman estrident però que connecta amb un públic familiar. I aquest immens patrimoni no el pots dilapidar d'aquesta manera. Ni que sigui a petons.

El doctor més fiable. Aquest cap de setmana la BBC ha celebrat el cinquantè aniversari de la mítica sèrie Doctor Who . Sí, 50 anys en antena i seguint. Que es diu aviat. Una rara avis televisiva que es mereix tot el nostre respecte perquè ha aconseguit renovar-se amb dignitat, adaptar-se a l'envelliment de la seva audiència i captar públic nou. La comunitat whovian -així s'anomenen els seus seguidors- ha anat creixent a tot el món de manera imparable des del 1963. Si voleu retrocedir en el túnel del temps us recomano que repesqueu algun capítol de la primera temporada. Veureu com fer bona ciència-ficció amb pocs recursos i molta imaginació.

Crisi a Twitter. Les celebrities televisives tenen un problema amb les xarxes socials. Els agrada ser-hi, tenir milions de seguidors, fer el màxim exhibicionisme i alimentar el seu ego fins a límits estratosfèrics, però quan la cosa es torça, acudeixen ràpidament als jutjats o fan un tuit a la policia. La presentadora Pilar Rubio és l'últim cas paradoxal: "Qualsevol foto falsa, tuits falsificats, amenaces, muntatges... a partir d'ara, acaben a la @policia", publicava ella mateixa a Twitter. És comprensible. Una suposada foto d'ella -probablement un muntatge fotogràfic- practicant sexe oral ha estat la gota que ha fet vessar el got de la presentadora. Hi té tot el dret. El que no és presentable és que també pengi una fotografia amb la denúncia a la mà davant de la comissaria posant com si fos la portada de l'Interviú . Surrealista. Això encara alimenta més la polèmica i dóna ales als seus detractors, que també es compten a milers. Només se m'acut que l'hagi empès a fer-ho d'aquesta manera el seu nòvio: Sergio Ramos. Per tots és sabut que Ramos és igual d'hàbil a Twitter, com xutant penals.

Més continguts de