Publicitat
Publicitat

Fins demà

Soraya Sáenz de Santamaría, aquesta dona que m’imagino a la perfecció renyant els nens, humiliant el marit o esbroncant la mare, ha emès unes declaracions ultimíssimes sobre la votació que farem demà. Atès que és impossible prohibir i aturar les ganes que té el populatxo de votar sense quedar en evidència davant dels demòcrates, li fa aquest advertiment a Artur Mas: “Pot considerar que està per sobre del bé o del mal, però li demano que no faci que ni un sol funcionari hagi de prendre decisions que li generin inquietuds”. M’encanta aquesta manera de recular.

La frase, no es pot negar, és delicadament ambigua. Avui, un dia abans de la consulta que ja no és consulta, que va ser titllada de botifarrada, han vist que no poden estirar més la corda, perquè se’ls trencaria als dits. Han vist que el populatxo no recularà i anirà a votar peti qui peti. I la foto de l’urna requisada és molt poc europea. La cosa que més s’hi assembla és la crema de llibres de Farenheit 451.

Prendre decisions “que generin inquietuds als funcionaris” no és prendre decisions que estiguin fora de la llei espanyola. Pot ser tot el contrari. Precisament, pot passar que un funcionari prengui una decisió que estigui dins de la llei espanyola (no votar, perquè figura que a Espanya, si ets català, votar és il·legal) i que aquesta li generi inquietuds. És tan personal la inquietud que et pugui generar una decisió que hagis de prendre... Deixar el teu home, tenir un fill, fer-te vegà, apuntar-te al càsting d’Oh happy day...

Diria que aquesta actitud de l’Estat -“com que ho faran igualment, no ho prohibim, com ahir, fem veure que obrim una escletxa”- ens ha de servir de Red Bull per al futur. El límit no és la seva vergonya, que no en tenen perquè mai no els ha calgut. El límit és que els altres els vegin en acció. Passaran els anys i un dia fins i tot els seus fills consideraran molt friqui que no ens deixessin votar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT