Es pot dir que avui és l'últim diumenge que tinc per a mi, i d'aquella manera. Ahir vam tenir concert a Arbúcies, com a punt d'inici de la gira solidària que farem a l'Amèrica Central i del Sud. Ens en anem divendres i aquesta setmana serà un no parar: sempre queden coses que ballen, a banda que també estarem publicitant la gira. I quan tornem ens tancarem a l'estudi, perquè els Brams traiem disc, cosa que feia quasi sis anys que no passava. Va anar tan bé la gira de la primavera pel 20è aniversari que hi tornem.
En tot cas, avui és l'últim dia al marge del grup i de la música. Serà dur, perquè vinc del concert d'Arbúcies i a les deu del matí em toca ser a Vilanova i la Geltrú. Hi fem l'assemblea nacional de les CUP. Ja se sap, és difícil la tasca de la revolució. De fer coses amb 17 anys a fer-les quan rondes els 40 hi ha diferència: l'esperit és fort igualment, però el cos se'n ressent, ho aguantes però tardes més a recuperar-te del tot.
A la tarda em toca fer una cosa que em ve molt de gust: aniré a veure els Pastorets a Berga. Els d'en Pitarra, esclar. Fa 10 anys que no ho faig. De fet, fa molt temps que no exerceixo de berguedà. He estat rondant per fora i ara vull tornar a instal·lar-m'hi. M'aniran bé els Pastorets, refrescaré el guió. Perquè, com deu passar en molts pobles, el text va ple de frases recurs que després, en el dia a dia, vas utilitzant. I si no les domines et perds.
