ABANS D'ARA

Fronteres endins

De Nicolau d'Olwer (Barcelona, 1888 - Mèxic, 1961) a Revista de Catalunya (París, 1947). Compassió des de l'exili pels qui van restar aquí passant també penúries i amb el català escombrat de les escoles.

Els catalans exiliats cal que no oblidem mai un fet obvi: qualsevol que sigui el pes i el volum de l'emigració, la majoria dels catalans -i així es conserva el nostre poble!- és fronteres endins de Catalunya. I és allà, a la nostra terra, on aquests darrers mesos s'ha produït i s'accentua un fet la importància del qual seria insensat de voler desconèixer. [...] Vuit anys llargs d'un règim d'entabanament i de desnacionalització esperem que, tanmateix, no hauran afectat gaire els homes ja formats. Els infants i els joves, però, que no han conegut l'escola catalana o que a l'edat més tendra ja en van ésser privats; aquells a qui el llibre català -joia clandestina de bibliòfil o esquer de mercat negre- els era negat; aquells que han après una història deformada, enganyadora: quina mena de catalans resultaran? També al temps que nosaltres anàvem a estudi la nostra llengua n'era bandejada, també a nosaltres ens ensenyaven una història falsa, tota feta d'unitat, d'ençà dels temps prehistòrics en què " libre España, feliz e independiente / se abrió al Cartaginés incautamente ". Cert. Però quan nosaltres érem infants, l'escola representava només un parèntesi en la vida; sortint-ne, ens submergíem en una ambient íntegrament català: llibres i periòdics que queien a les nostres mans -redemptora llibertat de premsa- feien ironia, quan no riota descarada, d'allò mateix que l'escola volia imposar-nos com un dogma patriòtic. Així l'escola, en lloc d'enregimentar-nos, era un revulsiu que exacerbava la nostra catalanitat. No és pas així avui dia. El ciutadà no pot lluitar contra l'Estat totalitari. L'escola a més d'instruir, o més que instruir, forma -millor, deforma- d'acord amb un credo estatal, i la seva obra s'escampa i fortifica en organitzacions preescolars i postescolars, [...] Vet ací doncs el problema més angoixós de l'ocupació de Catalunya: el de la infància i del jovent -problema d'avui, que compromet el nostre demà.

El + vist

El + comentat