Opinió 14/07/2012

La Girona de Pla

i
Narcís Comadira
3 min

Per celebrar, de debò s'ho mereix, el seixantè aniversari de l'aparició del llibre de Josep Pla Girona. Un llibre de records , la Càtedra Josep Pla, de la Universitat de Girona, juntament amb l'editorial Destino i la Fundació Josep Pla, de Palafrugell, han promogut una nova edició d'aquesta obra, amb un pròleg meu i amb les correccions que calien a un text que de la primera edició de Selecta va passar al volum tercer de l'Obra Completa, sembla que sense massa miraments (així, al text de l'OC hi apareix una església de Sant Felip que, evidentment, ha de ser de Sant Feliu).

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Girona. Un llibre de records és, per mi, un dels millors llibres de Josep Pla, segurament perquè en ell li anava, en bona part, la vida. I dir això, en el cas de Pla, vol dir que li anava l'escriptura. I així com El quadern gris (em refereixo al publicat per Pla el 1966) és un calaix de sastre on van a parar textos diversos (entre ells algun sobre Girona) el llibre que m'ocupa és un text unitari en què Pla aconsegueix, finalment, escriure llarg i sense divagacions, sobre aquest tema que l'obsedeix des de la seva joventut.

Ja al primer quadern gris , al manuscrit del 1918 i 1919, que li va servir per elaborar el de l'Obra Completa, Pla escriu coses com aquesta: "Amb Coromina i la moto anem a Girona. Una exhalació. Suficient, però, perquè els mil records de Girona em neguitegin tota la nit". O bé: "Tracto d'escriure sobre Girona. No surt res". O encara: "Ferrando coneix Girona. Hi ha estat de bibliotecari. En conserva una gran impressió. Me'n parla i això em torna l'obsessió d'aquella ciutat".

Segur que aquells anys en què escriu el dietari (1918, 1919), Pla intenta escriure coses sobre Girona. Descripcions, evocacions, històries. Algunes, crec, convenientment elaborades, passaran a formar part del llibre. Altres entraran a El quadern gris . Tot això encara està per estudiar. Seria molt interessant trobar manuscrits, més o menys extensos, que ens ajudessin a datar segons quins fragments del text. M'agradaria saber si les inoblidables pàgines que Pla dedica a la catedral van sortir de cop, ja a la postguerra, quan preparava el llibre, o bé procedeixen, amb la seva esplèndida turgència, d'un text de joventut. Si sempre és fascinant acostar-se a la feina d'un escriptor, en el cas de Pla encara més. Home de pagès, és un escriptor del que en podríem dir la cultura del porc . És sabut que del porc se n'aprofita tot. Jo crec que Pla pensava que en aquesta diabòlica mania d'escriure també calia aprofitar-ho tot. I així trobem coses conservades d'un paper a un altre, amb les ampliacions pertinents, amb els canvis adequats, aprofitant al màxim tot el que és comestible. Per això Pla és tan divertit de llegir. I com més coneixements tenim de la seva obra, més ens divertim llegint-la.

Però el llibre de Girona té un encant especial dins de l'obra de Pla. Segurament li ve del batec profund i entranyable produït pel record d'una intel·ligència i una sensibilitat que es van desenvolupar en aquells anys d'estudiant a Girona, anys del seu despertar a la sensualitat. El llibre és ric de pàgines plenes d'aquesta sensualitat. L'adjectivació de Pla, sempre tan exacta, aquí és d'una eficàcia colossal, per dir-ho com ell. I no s'està de certes titil·lacions sentimentals, tan lligades a l'edat que descriu. I si, a Pla, la sentimentalitat l'horroritza, aquí se la permet, sempre amb mesura, perquè, i segurament per a poder-se-la permetre, ha recorregut al truc de fer veure que aquest llibre no l'ha escrit ell, sinó un seu company de curs.

Potser sóc parcial: sóc de Girona, vaig llegir aquest llibre en la meva adolescència, vaig anar al mateix col·legi que Pla descriu magistralment, i jo mateix he sentit l'obsessió gironina en la meva escriptura. Girona és un tema recurrent als meus poemes i ja fa anys vaig intentar també d'escriure un llibre sobre Girona. Potser sóc parcial, sí, però considero Girona. Un llibre de records , deixin-m'ho dir, una obra mestra absoluta.

stats